Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: La llei del garrot (10-10-2017)



Bona gent: No voldria embafar, però passen coses que estamenejen el cervell. Tenc la tranquil·litat que llegeix qui vol, si me pos pesat.  Aqui llegeixi i en tengui ganes ja dirà el que trobi i jo agrairé qualsevol comentari.
Salut i força. Mariano Moragues
Els antiavalots
Tothom a vist la violenta actuació el dia 1-0 de la policia antiavalots davant gent pacífica. Mig món la condemna i també la pròpia Constitució, llevat dels manifestants del dia 8 de novembre convocats per la Societat Civil Catalana, recolzada per PP, Ciutadans, un PSC camuflat mig figa mig raïm, un cert nombre de grups i entre ells alguns ultres d’extrema dreta, units tots pel tòtem de la sagrada “unidad indissoluble de España”, ( imposat per l’exercit dins la Constitució i que en els dos darrers segles s’ha dissolt un caramuller de vegades, malgrat l’Article 1 de la Constitució de 1812 venia a dir el mateix). 
Com pot ser que tots aquests partits i grups rendissin homenatge a l'actuació de qui va vulnerar a la mala un dret tan primari i fonamental com el “dret a la integritat física”(1), a més de molts altres (reunió, expressió, correspondència, comunicacions, informació...). 
Ens podem demanar: Què hi ha dins el capet i el cor d’un policia antiavalots cuirassat, carregat d’armes i porra, quan envest a garrotades amb tota l’ànima i amb sanya damunt la còrpora de gent que no t’ha fet res i està mans fentes? És un acte de sadisme? És malaltissa una vocació de ser policia antiavalots, assumint que estàs dispost a pegar al qui sigui? Si la tortura està `prohibida, com és pot consentir una apallissar al carrer a una persona que es manifesta pacíficament? Tots tenim en el fons aquesta bèstia que es pot desfermar com feren els policies del 1-0? Els comandaments poden ordenar als policies a abordar-se com a cans rabiosos a una gent tranquil·la? Val allò de la “l’obediència deguda als superiors”, quan es tracta de d’etzibar porrades enverinades damunt gent innocent? 
Pareix que encara estam enrere d’osques en el procés evolutiu quan admetem la pervivència de violència institucionalitzada i a damunt li fèiem homenatges i mansballetes, estànt en contra de les pròpies normes foanmentals. 
(1)Art. 5 Declaració U.DD.HH; Art. 3 Carta DDFFUE; Art. 15 Constitució Espanyola)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...