SABAL

07. Descansí al setè dia d'estar al santuari de Lluc, als inicis de 2018, mon any sabàtic , coincidint amb el primer diumenge que m'hi trob. Percep que tot ha de ser distint a la resta dels dies de la setmana, des del primer moment que guait per la finestra de ma cel·la: molta més gent per la plaça, pels passadissos, pel menjador, pel restaurant, pel temple, per l'aparcament de cotxes, per les taules a l'aire lliure, per les escales del pujol dels Misteris... Gran animació dominical. La caminada quotidiana, més curta que l'habitual: del santuari fins al restaurant Coll de sa Bataia , pel camí del refugi de Son Amer , a l'anada, i per la carretera del Guix que duu a la Font Coberta , a la tornada. Total, una hora i mitja, ampliada amb la pujada al pujol dels Misteris . Aprofit per negociar -a la Recepció en mans d'en Guillem - un perllongament de la meva estada a les cel·les de Lluc, ja que m'hi he trobat molt bé en aquest paratge d'ensom...

Acab d'arribar de visitar a Miquel Julià Prohens , company de 90 anys, que somrient com sempre, encara que revestits de guants i bata verda, pot parlar amb qui el visita. Té claredat mental, paraula oportuna, i es disposa a presentar-se davant el Pare. Té present els seus companys, els familiars, li agradaria rebre unes paraules del Bisbe, i també dels secularitzats o capellans amb actiu  i seglars que el recorden. M'ha dit que ha estat molt content de la visita i que no el molesta gens que hi vagin els amics, que ho agraïa molt rebre amics i familiars Envia a tots els que també el recorden   una salutació afectuosa. I jo li he demanat que em donàs la seva benedicció i així ho ha fet. És una pràctica emotiva i que remou els sentiments, en aquell moment i després. Amb un abraç per a tots aquells a qui arribi aquest email. En Miquel roman ingressat a l'habitació 335 de l'hospital Sant Joan de Déu, al Coll d'en Rabassa. Pere de Puigpunyent  ...