Després d'haver-me passat vuit anys fora de Mallorca, a Àfrica i a Amèrica Llatina, a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, el bisbe de la diòcesi m'encomana la tasca de prestar un servei a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.
Dins el terme parroquial, entre d'altres, es troba el Col·legi Pius XII, conduït i dirigit aleshores per una cooperativa de professors entusiastes que, a més impartir-hi els cursos acadèmics pertinents, també s'afanyen a bastir un centre educatiu que sigui pioner en molts d'aspectes.
Entre d'altres, en l'educació física, la formació musical o l'aprofundiment en l'estudi de la llengua catalana. Aquest darrer aspecte comporta certs maldecaps que vénen produïts per una gent que no en pot sentir ni parlar, d'aquest assumpte: són membres d'un grup ultradretà que capitaneja Jaime Martorell, entossudit a fer emmudir, sigui com sigui, la veu i el paper d'aquell centre educatiu tan actiu com prestigiós.
En tenir l'oportunitat de fer-hi classes de català als alumnes de BUP i COU, l'any 1979-81, puc viure de prop la situació acadèmica i social d'aquell centre, aleshores dirigit pel bunyolí Jaume Conti i Borràs.
Ens coneixem de temps enrere. Hem compartit estudis eclesiàstics al Seminari diocesà. Amb una vuitena d'anys de diferència, pel que fa als cursos realitzats. Ell fa Teologia, quan jo ingrés al centre l'any 1955.
Un quart de segle després, ens retrobam. És al Col·legi Pius XII, juntament amb mossèn Guillem Miralles, un altre bon amic i company d'estudis eclesiàstics.
En arribar-me la notícia de la mort d'en Jaume Conti, veig que continuo guardant molt bon record d'aquells anys treballats conjuntament al centre escolar situat enfront de la plaça de Toros de Ciutat, on acudeixen alumnes de Palma i de la Part Forana de Mallorca.
Al llarg d'aquests darrers anys, en no poques ocasions em top amb alumnes que em recorden aquells moments viscuts a les aules. Ho fan amb agraïment, tot reconeixent-hi el valor de l'educació rebuda.
Gràcies a la direcció del centre, en mans de Jaume Conti, vaig tenir l'oportunitat d'adreçar-me a centenars d'al·lots i al·lotes a qui vaig poder transmetre els meus coneixements en matèria lingüística; cosa que també em va servir ben molt a l'àmbit professional posteriorment assolit, com a corrector de textos en català a l'Administració autonòmica.
Molt agraït, bon amic Jaume, no solament a tot quant feres per mi, sinó sobretot a tot quant feres per aquesta terra nostra, per aquest poble nostre, per aquest món nostre.
Que Déu t'ho pag, Ell qui en sap i pot i, sens dubte, vol!
H ha molta gent disposada a lluitar en favor de la pròpia cultura.
ResponElimina