Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Jaume Conti

Després d'haver-me passat vuit anys fora de Mallorca, a Àfrica i a Amèrica Llatina, a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, el bisbe de la diòcesi m'encomana la tasca de prestar un servei a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.

Dins el terme parroquial, entre d'altres, es troba el Col·legi Pius XII, conduït i dirigit aleshores per una cooperativa de professors entusiastes que, a més impartir-hi els cursos acadèmics pertinents, també s'afanyen a bastir un centre educatiu que sigui pioner en molts d'aspectes. 

Entre d'altres, en l'educació física, la formació musical o l'aprofundiment en l'estudi de la llengua catalana. Aquest darrer aspecte comporta certs maldecaps que vénen produïts per una gent que no en pot sentir ni parlar, d'aquest assumpte: són membres d'un grup ultradretà que capitaneja Jaime Martorell, entossudit a fer emmudir, sigui com sigui, la veu i el paper d'aquell centre educatiu tan actiu com prestigiós.

En tenir l'oportunitat de fer-hi classes de català als alumnes de BUP i COU, l'any 1979-81, puc viure de prop la situació acadèmica i social d'aquell centre, aleshores dirigit pel bunyolí Jaume Conti i  Borràs.

Ens coneixem de temps enrere. Hem compartit estudis eclesiàstics al Seminari diocesà. Amb una vuitena d'anys de diferència, pel que fa als cursos realitzats. Ell fa Teologia, quan jo ingrés al centre l'any 1955.

Un quart de segle després, ens retrobam. És al Col·legi Pius XII, juntament amb mossèn Guillem Miralles, un altre bon amic i company d'estudis eclesiàstics.

En arribar-me la notícia de la mort d'en Jaume Conti, veig que continuo guardant molt bon record d'aquells anys treballats conjuntament al centre escolar situat enfront de la plaça de Toros de Ciutat, on acudeixen alumnes de Palma i de la Part Forana de Mallorca.

Al llarg d'aquests darrers anys, en no poques ocasions em top amb alumnes que em recorden aquells moments viscuts a les aules. Ho fan amb agraïment, tot reconeixent-hi el valor de l'educació rebuda.

Gràcies a la direcció del centre, en mans de Jaume Conti, vaig tenir l'oportunitat d'adreçar-me a centenars d'al·lots i al·lotes a qui vaig poder transmetre els meus coneixements en matèria lingüística; cosa que també em va servir ben molt a l'àmbit professional posteriorment assolit, com a corrector de textos en català a l'Administració autonòmica.

Molt agraït, bon amic Jaume, no solament a tot quant feres per mi, sinó sobretot a tot quant feres per aquesta terra nostra, per aquest poble nostre, per aquest món nostre.

Que Déu t'ho pag, Ell qui en sap i pot i, sens dubte, vol!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an