Salta al contingut principal

Demana al papa Francesc que posi fi a l'obligació del celibat sacerdotal

Més sobre la temàtica de PEDOFÍLIA A L'ESGLÉSIA

"Francesc, aturau la massacre": petició de Nancy Huston al papa sobre la pedofília. Després de l'escàndol de pedofília, que ha sacsecjat tota l'Església Catòlica de Pennsilvània, l'escriptora Nancy Huston, en un article publicat a "Le Monde", demana al Papa que posi fi a l'obligació del celibat dels sacerdots. 20.08.2018.

Benvolgut Francesc, Us escric dia 15 d'agost l'Assumpció de la Verge, després d'haver conegut aquest matí quan m'he despertar, escoltant la ràdio, el nou escàndol de la pedofília, a Pensilvània aquesta vegada, que "ha embrutat" l'Església Catòlica: En un espai de setanta anys, 1000 infants abusats o violats per sacerdots i, donada la velocitat de les parts interessades per evadir l'evidència i la vergonya de les víctimes a testificar, podem estar segurs que aquesta xifra és encara inferior a la real. Tot i que siguin nombrosos els casos coneguts, segurament només són la punta de l'iceberg.

Igual que em passa a mi i a molts altres, haureu quedat sorprès per la semblança entre aquesta explosió de revelacions "escandaloses" i unes altres notícies, de les quals fa gairebé un any: el testimoni  #metoo (jo també) sobre l'assetjament sexual. Aquí i allí la mateixa propensió dels homes per aprofitar-se per satisfer les seves necessitats sexuals.

Si posàssim a disposició dels infants de tot el món un lloc web on presentassin les seves queixes amb tota llibertat, el cas dels sacerdots seria sens dubte un tsunami global que, per la seva violència i el seu volum, estic segura, seria una porca bomba. És cert que encara quedarien relegades al silenci i no hi cabrien les nombroses víctimes que, a causa de la seva curta edat (des dels 18 mesos, he sabut d'un cas aquest matí) o a causa de la misèria (innombrables infants al Tercer Món, analfabets i marginats).

Per descomptat, la denúncia no és suficient. Es pot gemegar fins al punt de perdre la veu, però si no es canvien les dades que "engendren" els gestos tempestius, aquests continuaran ocorrent. Per als causants de tota mena, seria el primer remei cercar les causes de l'acte masclista. Per als sacerdots catòlics, d'altra banda, no hi ha necessitat de cercar. La raó es troba aquí, evident, flagrant com el nas al mig del rostre.

Francesc, és una massacre. Per què hi ha tanta preocupació amb els infants i adolescents? No perquè siguin pedòfils - la proporció de veritables pedòfils entre els sacerdots és sens dubte tan petita com en la població general - però perquè tenen por, i el més joves són els més febles, els més vulnerables, els més fàcils d'intimidar, els menys capaços de denunciar-los. Si s'acostassin amb el seu sexe tumescent —aquest pobre sexe negat, reprimit perpètuament— a adults de la seva parròquia, o si anassin a visitar professionals del sexe, serien "agafats" immediatament. Amb els infants, poden passar anys... dècades. Són escollits els nous escolans... els infants que han fet la seva primera comunió... És "agafada" aquesta jove en el secret de confessió... aquest jove, durant les vacances al camp... Sobre ells o elles es té ascendència, un poder més que humà, gairebé diví... i l'any següent, es recomença amb els mateixos o amb altres... Francesc, no és un acte sagrat, és una massacre. A menys que es pensi que només els pedòfils i els pervertits estan interessats en el sacerdoci cristià, el problema no és la pedofília ni la perversió. Hem d'abandonar aquests tòpics d'una vegada per totes. El problema és que a les persones normals se'ls demana alguna cosa anormal.

És l'Església la que és "perversa" en la seva negativa a reconèixer la importància de la sexualitat i les conseqüències desastroses de la seva repressió.

És ben sabut que Jesús no va dir res sobre la sexualitat. En les últimes dècades, nosaltres, als països cristians, o als estats seculars de la cristiandat, ens hem acostumat a denunciar els costums d'altres cultures que consideram bàrbars o injusts (Estic pensant en l'extirpació del clítoris o en la vestimenta de la burca). Als qui ho  practiquen ens agradaria assenyalar que enlloc de l'Alcorà (per exemple) s'estipula que cal tallar el clítoris a les nenes o cobrir les cares de les dones, aquestes pràctiques començaren, per raons específiques en un moment concret de la història, per ajudar a les societats a organitzar millor els matrimonis i gestionar la distribució de la riquesa. Ens sentim amb dret a prohibir aquestes pràctiques a les nostres latituds perquè les jutjam totalment incompatibles amb els valors universals (llibertat, igualtat, fraternitat) i els drets individuals, inclòs el dret a la integritat corporal. Ara bé, aquells que practiquen aquells costums, els consideren irreductibles perquè són constitutius de la seva identitat ... De la mateixa manera que l'Església Catòlica considera el dogma del celibat dels sacerdots. No entrarem aquí al debat bizantí per motius més o menys vàlids perquè, després de l'escissió de les dues Esglésies, oriental i llatina, aquest aspecte s'ha mantingut per distingir-se fent obligatori el celibat del seu clergat. És ben sabut que Jesús no va dir res sobre això. Si ell mateix no tenia dona, hi havia però homes casats entre els seus apòstols, i en altres ocasions i en altres formes, el cristianisme va autoritzar als seus sacerdots a casar-se. I encara ho permet en alguns casos. El dogma del celibat es remunta només a l'Edat Mitjana, mil anys després de la mort de Crist.

El paper de l'Església és protegir els febles. El que cal destacar és que aquesta norma —que fa tant dany com l'excisió femenina o la burca— també és el resultat d'una determinada evolució històrica. Això vol dir que pot ser revocada amb una altra decisió històrica, una decisió que només vós, estimat Francesc, sou capaç de prendre. Sí, només vós teniu l'oportunitat d'aixecar el mandat del celibat en totes les latituds, protegint innombrables infants, adolescents, homes i dones de tot el món.

La prova s'ha tornat a mostrar i evidenciar. El celibat obligatori dels sacerdots no funciona. La majoria dels sacerdots no són castes. No arriben a ser-ho. Hem de prendre nota i enterrar d'una vegada per totes aquesta norma injusta. És criminal dilatar-ho mentre que, en qualsevol lloc on es produeixi, la massacre continua. Ho sabeu, Francesc; tots ho sabem. La missió de l'Església no és per protegir els forts, sinó els febles, no els culpables sinó els innocents. "I Jesús va dir: "Deixeu als petits, i no els impediu venir a mi, perquè el regne dels cels és per a aquells que són com ells"(Mateu 19:14). Des de fa mil anys, quants milions d'infants han estat desviats de l'Església, aprofitats per l'Església, impedits d'arribar a Jesús a causa d'aquest trauma?

Llegiu també: Pedofília: tots els bisbes xilens lliuren les seves dimissions al papa. Així, digau STOP, Francesc. Com a autoritat suprema de l'Església Catòlica, seria, amb amplitud, l'acte més important, el més valent i el més cristià de tot el vostre mandat. No ho faríeu per a la vostra glòria personal ... i, no obstant això, no hi ha cap dubte que aquesta decisió us donaria una immensa glòria. Durant segles, els sacerdots i el seu ramat us agrairien la vostra previsió, la vostra humanitat, la vostra amabilitat.

Tingau aquest coratge, us ho deman. Ha arribat el moment. L'Església ha de deixar de condonar (i així perpetuar, és a dir, perpetrar) delictes que, a tot el món i a tot temps, han arruïnat innombrables vides. Digau BASTA, Francesc.

I si no ho feu... per favor, almenys explicau per què no voleu fer-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...