Passa al contingut principal

Demana al papa Francesc que posi fi a l'obligació del celibat sacerdotal

Més sobre la temàtica de PEDOFÍLIA A L'ESGLÉSIA

"Francesc, aturau la massacre": petició de Nancy Huston al papa sobre la pedofília. Després de l'escàndol de pedofília, que ha sacsecjat tota l'Església Catòlica de Pennsilvània, l'escriptora Nancy Huston, en un article publicat a "Le Monde", demana al Papa que posi fi a l'obligació del celibat dels sacerdots. 20.08.2018.

Benvolgut Francesc, Us escric dia 15 d'agost l'Assumpció de la Verge, després d'haver conegut aquest matí quan m'he despertar, escoltant la ràdio, el nou escàndol de la pedofília, a Pensilvània aquesta vegada, que "ha embrutat" l'Església Catòlica: En un espai de setanta anys, 1000 infants abusats o violats per sacerdots i, donada la velocitat de les parts interessades per evadir l'evidència i la vergonya de les víctimes a testificar, podem estar segurs que aquesta xifra és encara inferior a la real. Tot i que siguin nombrosos els casos coneguts, segurament només són la punta de l'iceberg.

Igual que em passa a mi i a molts altres, haureu quedat sorprès per la semblança entre aquesta explosió de revelacions "escandaloses" i unes altres notícies, de les quals fa gairebé un any: el testimoni  #metoo (jo també) sobre l'assetjament sexual. Aquí i allí la mateixa propensió dels homes per aprofitar-se per satisfer les seves necessitats sexuals.

Si posàssim a disposició dels infants de tot el món un lloc web on presentassin les seves queixes amb tota llibertat, el cas dels sacerdots seria sens dubte un tsunami global que, per la seva violència i el seu volum, estic segura, seria una porca bomba. És cert que encara quedarien relegades al silenci i no hi cabrien les nombroses víctimes que, a causa de la seva curta edat (des dels 18 mesos, he sabut d'un cas aquest matí) o a causa de la misèria (innombrables infants al Tercer Món, analfabets i marginats).

Per descomptat, la denúncia no és suficient. Es pot gemegar fins al punt de perdre la veu, però si no es canvien les dades que "engendren" els gestos tempestius, aquests continuaran ocorrent. Per als causants de tota mena, seria el primer remei cercar les causes de l'acte masclista. Per als sacerdots catòlics, d'altra banda, no hi ha necessitat de cercar. La raó es troba aquí, evident, flagrant com el nas al mig del rostre.

Francesc, és una massacre. Per què hi ha tanta preocupació amb els infants i adolescents? No perquè siguin pedòfils - la proporció de veritables pedòfils entre els sacerdots és sens dubte tan petita com en la població general - però perquè tenen por, i el més joves són els més febles, els més vulnerables, els més fàcils d'intimidar, els menys capaços de denunciar-los. Si s'acostassin amb el seu sexe tumescent —aquest pobre sexe negat, reprimit perpètuament— a adults de la seva parròquia, o si anassin a visitar professionals del sexe, serien "agafats" immediatament. Amb els infants, poden passar anys... dècades. Són escollits els nous escolans... els infants que han fet la seva primera comunió... És "agafada" aquesta jove en el secret de confessió... aquest jove, durant les vacances al camp... Sobre ells o elles es té ascendència, un poder més que humà, gairebé diví... i l'any següent, es recomença amb els mateixos o amb altres... Francesc, no és un acte sagrat, és una massacre. A menys que es pensi que només els pedòfils i els pervertits estan interessats en el sacerdoci cristià, el problema no és la pedofília ni la perversió. Hem d'abandonar aquests tòpics d'una vegada per totes. El problema és que a les persones normals se'ls demana alguna cosa anormal.

És l'Església la que és "perversa" en la seva negativa a reconèixer la importància de la sexualitat i les conseqüències desastroses de la seva repressió.

És ben sabut que Jesús no va dir res sobre la sexualitat. En les últimes dècades, nosaltres, als països cristians, o als estats seculars de la cristiandat, ens hem acostumat a denunciar els costums d'altres cultures que consideram bàrbars o injusts (Estic pensant en l'extirpació del clítoris o en la vestimenta de la burca). Als qui ho  practiquen ens agradaria assenyalar que enlloc de l'Alcorà (per exemple) s'estipula que cal tallar el clítoris a les nenes o cobrir les cares de les dones, aquestes pràctiques començaren, per raons específiques en un moment concret de la història, per ajudar a les societats a organitzar millor els matrimonis i gestionar la distribució de la riquesa. Ens sentim amb dret a prohibir aquestes pràctiques a les nostres latituds perquè les jutjam totalment incompatibles amb els valors universals (llibertat, igualtat, fraternitat) i els drets individuals, inclòs el dret a la integritat corporal. Ara bé, aquells que practiquen aquells costums, els consideren irreductibles perquè són constitutius de la seva identitat ... De la mateixa manera que l'Església Catòlica considera el dogma del celibat dels sacerdots. No entrarem aquí al debat bizantí per motius més o menys vàlids perquè, després de l'escissió de les dues Esglésies, oriental i llatina, aquest aspecte s'ha mantingut per distingir-se fent obligatori el celibat del seu clergat. És ben sabut que Jesús no va dir res sobre això. Si ell mateix no tenia dona, hi havia però homes casats entre els seus apòstols, i en altres ocasions i en altres formes, el cristianisme va autoritzar als seus sacerdots a casar-se. I encara ho permet en alguns casos. El dogma del celibat es remunta només a l'Edat Mitjana, mil anys després de la mort de Crist.

El paper de l'Església és protegir els febles. El que cal destacar és que aquesta norma —que fa tant dany com l'excisió femenina o la burca— també és el resultat d'una determinada evolució històrica. Això vol dir que pot ser revocada amb una altra decisió històrica, una decisió que només vós, estimat Francesc, sou capaç de prendre. Sí, només vós teniu l'oportunitat d'aixecar el mandat del celibat en totes les latituds, protegint innombrables infants, adolescents, homes i dones de tot el món.

La prova s'ha tornat a mostrar i evidenciar. El celibat obligatori dels sacerdots no funciona. La majoria dels sacerdots no són castes. No arriben a ser-ho. Hem de prendre nota i enterrar d'una vegada per totes aquesta norma injusta. És criminal dilatar-ho mentre que, en qualsevol lloc on es produeixi, la massacre continua. Ho sabeu, Francesc; tots ho sabem. La missió de l'Església no és per protegir els forts, sinó els febles, no els culpables sinó els innocents. "I Jesús va dir: "Deixeu als petits, i no els impediu venir a mi, perquè el regne dels cels és per a aquells que són com ells"(Mateu 19:14). Des de fa mil anys, quants milions d'infants han estat desviats de l'Església, aprofitats per l'Església, impedits d'arribar a Jesús a causa d'aquest trauma?

Llegiu també: Pedofília: tots els bisbes xilens lliuren les seves dimissions al papa. Així, digau STOP, Francesc. Com a autoritat suprema de l'Església Catòlica, seria, amb amplitud, l'acte més important, el més valent i el més cristià de tot el vostre mandat. No ho faríeu per a la vostra glòria personal ... i, no obstant això, no hi ha cap dubte que aquesta decisió us donaria una immensa glòria. Durant segles, els sacerdots i el seu ramat us agrairien la vostra previsió, la vostra humanitat, la vostra amabilitat.

Tingau aquest coratge, us ho deman. Ha arribat el moment. L'Església ha de deixar de condonar (i així perpetuar, és a dir, perpetrar) delictes que, a tot el món i a tot temps, han arruïnat innombrables vides. Digau BASTA, Francesc.

I si no ho feu... per favor, almenys explicau per què no voleu fer-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an