Salta al contingut principal

El cantautor campaneter Biel Vilanova

Dia 9 d'agost de 2018, a les 21 hores, l'Ajuntament de Campanet, en promoure la «Cultura a la fresca», organitza un concert als exteriors de l'església de Sant Miquel Pla de Tel, amb l'actuació del bon amic i company d'estudis i treballs, el campaneter Biel Vilanova i Bisquerra.

Em demanen de fer-n'hi la presentació. Amb molt de gust m'oferesc a fer-la. Es tracta d'un company amb qui n'hem fetes moltes, des que ens coneixem a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Biel Vilanova i Bisquerra «De sa Murtera» neix a Campanet el 6 d'agost de 1944. Quatre mesos abans que jo a Palma. Als 12 anys ingressa al Seminari. Ens hi trobam. Estudiam solfeig, a un nivell molt primari. Manejam la guitarra de manera autodidacta. Dedicam part del nostre temps a la musica i a cantar, en solitari, en grup reduït o amb l'Schola Cantorum.

Record perfectament aquelles vetlades musicals que feim al Seminari. Juntament amb en Biel Vilanova, formam un d'aquells grups musicals que fan història: Andreu Obrador, Guillem Morlà, Toni Bauçà i jo mateix, ens posam a cantar acompanyant-nos amb la guitarra, el piano, el baix, la bateria, la melòdica i les nostres veus que entonen cançons diverses. 

Són cançons i peces de caire religiós, majoritàriament, però també ens iniciam en altres estils de l'època.

A finals de la dècada dels anys seixanta, coincidint amb el Maig del 68, fins al 1975 en Biel compon unes vint-i-cinc cançons, amb música seva i lletra també, a més de musicar fragments de poemes del llibre "Dos pams d'home" de Jaume Santandreu. 

Segueix models musicals de cantautors catalans, especialment Raimon, i la Nova Cançó: Peter Seeger, Jacques Brel, Georges Brassens, Père Duval. Segueix també la filosofia de Theilard de Chardin, amb aquella visió característica tan particular que ofereix de la societat i la religió.

Als inicis dels anys setanta va a classes al Centre de la Guitarra, a Palma. Hi coneix i tracta de prop bons guitarristes que l'ajuden a enregistrar el seu primer disc.

És l'època daurada d'en Biel com a cantautor. Fa moltes actuacions arreu de l'illa, no exemptes d'incidents característics de l'època. No s'hi permeten lletres que critiquin el règim  franquista, ni que sintonitzin amb els ideals de llibertat i justícia que aleshores caracteritzen determinats sectors de la joventut entre els cristians progressistes.

No em puc estar de recordar, perquè el mantenc ben viu dins la memòria,  aquell enregistrament que feim del seu primer disc, amb quatre de les seves cançons: «Creixerà», «La Roda», «Tots som maquinistes» i «La Gàbia».

Tenc la satisfacció immensa d'haver-lo acompanyat en aquell enregistrament musical, fent sonar el contrabaix, pocs mesos abans de partir cap al Burundi, a les darreries de l'any 1971.

L'any 1972 en Biel se'n va a Barcelona. Estudia periodisme. Entra en contacte amb gent de la cançó. Participa en un concurs a la Cova del Drac, arribant a la semifinal. Fa actuacions a col·legis majors i a poblacions diverses.

Quan fa tercer curs de periodisme, es casa i passa a residir novament a La Roqueta. Fa els dos darrers cursos com a alumne lliure. Treballa al Diario de Mallorca durant prop de 10 anys, primer com a redactor de platines, després com a crític cinematogràfic, i al final com a responsable de la informació municipal.

Ocupa la plaça de funcionari a l'Ajuntament de Palma adscrit al Gabinet de Premsa, on arriba a ser-ne el cap.

Amb el concert a sant Miquel de Campanet, en Biel Vilanova vol mostrar dues cares molt distanciades pel temps però apropades per la memòria. 

D'una banda, amb l'ordre cronològic de les cançons més antigues, pretén fer veure el procés evolutiu que comporta l'acceptació acrítica d'unes normes i idees indiscutibles, cap al seu qüestionament progressiu.

De l'altra, vol deixar clar que els jubilats encara hi som i que tenim temps de fer coses importants.


En Jaume Santandreu, que n'hi fa la presentació, ho diu clarament: 

«En Biel canta com viu i viu el que canta. 
Les seves cançons nasqueren a força de rapinyar el cor i la guitarra, les fosques i les tardes, les persones i les circumstàncies. 
Canta veritats com punys de germà. 
Grata la crostera de la ronya de tots, joves i vells. 
Ens clava una paraula mesella d'esperança. 
El seu primer disc no és més que un segell d'amistat».

I, d'aquesta amistat, ens brolla aquest concert que aquesta nit se'ns ofereix, amb músiques i lletres de temps enrere i, també, d'altres que acaben de sortir del forn musical d'en Biel, tan farcit d'elements molt valuosos.

Amb tot això em qued, a l'hora d'esperar l'actuació programada del bon amic i antic company d'estudis, Biel Vilanova, a Sant Miquel de Campanet, dia 9 d'agost de 2018, a les 21 hores. 

L'entrada és gratuïta i oberta a tothom que en tengui ganes.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...