Passa al contingut principal

Dinar de Nadal 2018 d'Amics del Seminari (3): Joan Escanelles

Em sembla del tot interessant reproduir aquí mateix el text complet de l'aportació valuosíssima que el bon amic artanenc-binissalemer Joan Escanelles va fer, a la sobretaula del Dinar de Nadal d'Amics del Seminari, celebrat a la vila de Maria de la Salut el 3 de gener de 2018, tot encetant-ne d'altres que s'hi produïren, reflectides en altres llocs... 

Dissertació de sobretaula

El president Barceló,  perspicaç a descobrir valors emergibles, tan agut com és,  em va dir: “Tu ets la persona ideal que diries uns mots quant a l’amor i el cultiu de la nostra llengua en el Seminari”.  

Això que explic, Joan, deu ser tan precís com la meva resposta; sincerament, no la record. 

Vaig ingressar-hi en 1960, el 10 d’octubre.  Com pertot arreu d’aleshores,  l’ensenyança reglada s’impartia en castellà; mes  la impressió global era de mallorquinitat.   

Vaig aprendre-hi multitud de cançons en llatí, molt poques de castellanes,  i les més emotives en català: “Salve a la Mare de Déu del Remei”, “Salve Maria de gràcia plena” (lletra de Joan Llongueras, música de Lluís Millet), “En veure-us bella com lliri en poncella”,  “l’Emigrant”, “Jovenívola”, “Himne de Ramon Llull”. 

També em delectava sentir, en el refetor, en temps de sopar, els successos divertits  de “Burxinant per dins ca nostra”, un català d’exquisit saborino, essenciat del país.

Quant a foment de la llengua catalana, no n’existia l’assignatura; però el Seminari era més que un sistema escolar tendent a aprovar exàmens. Teníem vida acadèmica en horari de lleure. Es deia les acadèmies; funcionaven els diumenges i en hores de lleguda, amb gestió autònoma; una de les quals era la d’Història de Mallorca; incloïa, inevitablement, la conror de llengua i literatura.  Pere Llabrés en va ser el president. 

Com a fruit espectacular, record els muntatges teatrals, escènics si ho preferiu,  la vetla de l’Assumpta,  agosts de 1961 i 1962, tot representant la història d’aquest país i, respectivament, els quadres biogràfics de Ramon Llull

El 1962 va ser un any convulsiu i entusiasmador, per a Mallorca; també per a l’Església universal. Per a Mallorca, la celebració del Centenari Antoni Maria Alcover (que s’acomplia per la Candelera) i tot seguit l’acabança del DCVB. Francesc de B. Moll veia imprès, glòria!, l’article zumzeig. 

L’Església gaudia l’obertura del Concili Vaticà II i la consegüent primera sessió, entre el 12 d’octubre i el 8 de desembre.  S’inaugurava un camp d’ús per a la llengua nostra, com mai en vida no érem degustat.  Tot en u importava,  n’és eduïble,  compromís engrescador i sentit d’utilitat per al seminari i els seminaristes. 

Al súmmum de tot, aquell desembre es creava l’Obra Cultural Balear i,  arreu del país, s’organitzava un pla incisiu de  català, llengua  i  literatura. El Seminari s’hi apuntà. El senyor Moll venia a fer-nos classe  cadascun dijous horabaixa. A la fi de curs, tenia lloc, a l’Estudi General Lul·lià, la prova escrita: un dictat, el primer any també una traducció, i els qui obtenien EXCEL·LENT rebien, com a premi, un viatge de quatre dies a Barcelona. 

Els dos primers anys, de 15 alumnes premiats, 14 eren seminaristes.  La pràctica duraria  fins a 1969, sempre amb el concurs guardonat de companys nostres.  Una explicació del mèrit: sabíem llatí.  

Obert el postconcili,  hem participat, a qui en sap la dosi i el mèrit,  en l’adaptació dels textos litúrgics a la llengua del poble.

Un tercer factor, a parer meu decisiu també en importància, consistia, permeteu-me el sintagma, en la conversió de Llorenç Tous al foment del català en els textos bíblics. En Llorenç, cap a 1965 rebia, de la Fundació Bíblica Catalana, la comesa de traduir, directe dels originals, les epístoles de Pau a les comunitats de Gal·làcia, Efes i Colosses. 

L’alumnat del curs 1965-1966 col·laboràvem solidaris en la delicada i encativadora missió, contínua la tempestat d’idees,  i guanyàvem aprenentatge de la nostra llengua i l’actitud d’usar-la en  primera opció, quant al domini de la Sagrada Escriptura, amb l’autèntic profit per a l’Església en el país arxipelàgic.  I amb això, faç punt.  

Joan Barceló, et vull tornar, dins un bolquer de sornegueria, el bell qualificatiu amb què m’estimulaves. Tu ets la persona ideal que, amb seducció, és a dir, astúcia  i somrisos, faries que un mort desoblidàs els records d’en vida seva. Els tenia perduts. 

A vós, idò, president, i a la concurrència d’amics, gràcies. ESCANELLES

Cas Padrí Toni, Maria de la Salut, el Sant Nom de Jesús, 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an