Lamentació d'un escorxat, de Jaume Santandreu

«Déu meu», és un obra poètica alhora que prosaica, de Jaume Santandreu. Amb un total de 220 reflexions de 220 paraules cadascuna, Jaume Santandreu ofereix 220 sonets en prosa que fan pensar molt. Moltíssim. És el seu darrer llibre publicat amb el títol «Déu meu»!

Durant el recital que se n'ha fet a la nau del Taller Marginàlia, s'ha pogut comprovar tot això molt clarament. El darrer dia del mes de març de 2019, hi acudesc a fer el seguiment d'algunes d'aquestes reflexions profundes que han estat escollides per a la trobada entre gent amiga.

Ben acompanyades per la bona música que interpreta al piano n'Aina Maria Bosch Santandreu, amb peces de repertori clàssic i fragments improvisats; alhora que molt ben declamades per rapsodes com  n'Albert Martínez Artiaga i na Bàrbara Galmés Nicolau.

S'hi han fet presents desenes de persones que, en bon segon dia de recital, han acudit a la nau del Taller Marginàlia molt ben condicionat per a l'esdeveniment.

A mi, particularment m'ha arribat molt endins la reflexió que porta el número 166, publicada a la pàgina 137. Dins el capítol X «Home públic, capellà, polític i predicaire» hi figura la «Lamentació d'un escorxat».


M'ha ferit l'ànima. M'ha arribat molt endins. M'ha impressionat moltíssim. Així li ho he fet a saber, al bon amic i company de lluites de tota casta, el síndic major de Can Gazà, en Jaume Santandreu, qui ha tengut a bé d'obsequiar-me amb unes llengonisses tan saboroses com les que acostumen a elaborar-se en aquell recinte que acull persones marginades de la nostra societat benestant...

Qui vulgui veure i escoltar tot quant s'hi ha desplegat durant uns 50 minuts, ho pot fer des d'ací mateix. 

L'acte acaba amb les paraules d'en Jaume Santandreu. I els dos lemes que ens ha recordat:

El lema de Marginàlia:
«La dignitat d'un marginat requereix que quan s'assegui a taula pugui dir 'aquest plat no el m'han regalat, el m'he guanya'»

I el lema d'avui:
«La dignitat dels amics, dels protectors, dels solidaris és que no regalin res ni es deixin regalar, sinó que facin un intercanvi. Podeu intercanviar lo que vulgueu. Estam aquí i continuam la festa. Gràcies».