Salta al contingut principal

Lamentació d'un escorxat, de Jaume Santandreu

Imatge
Escrita per

«Déu meu», és un obra poètica alhora que prosaica, de Jaume Santandreu. Amb un total de 220 reflexions de 220 paraules cadascuna, Jaume Santandreu ofereix 220 sonets en prosa que fan pensar molt. Moltíssim. És el seu darrer llibre publicat amb el títol «Déu meu»!

Durant el recital que se n'ha fet a la nau del Taller Marginàlia, s'ha pogut comprovar tot això molt clarament. El darrer dia del mes de març de 2019, hi acudesc a fer el seguiment d'algunes d'aquestes reflexions profundes que han estat escollides per a la trobada entre gent amiga.

Ben acompanyades per la bona música que interpreta al piano n'Aina Maria Bosch Santandreu, amb peces de repertori clàssic i fragments improvisats; alhora que molt ben declamades per rapsodes com  n'Albert Martínez Artiaga i na Bàrbara Galmés Nicolau.

S'hi han fet presents desenes de persones que, en bon segon dia de recital, han acudit a la nau del Taller Marginàlia molt ben condicionat per a l'esdeveniment.

A mi, particularment m'ha arribat molt endins la reflexió que porta el número 166, publicada a la pàgina 137. Dins el capítol X «Home públic, capellà, polític i predicaire» hi figura la «Lamentació d'un escorxat».


M'ha ferit l'ànima. M'ha arribat molt endins. M'ha impressionat moltíssim. Així li ho he fet a saber, al bon amic i company de lluites de tota casta, el síndic major de Can Gazà, en Jaume Santandreu, qui ha tengut a bé d'obsequiar-me amb unes llengonisses tan saboroses com les que acostumen a elaborar-se en aquell recinte que acull persones marginades de la nostra societat benestant...

Qui vulgui veure i escoltar tot quant s'hi ha desplegat durant uns 50 minuts, ho pot fer des d'ací mateix. 

L'acte acaba amb les paraules d'en Jaume Santandreu. I els dos lemes que ens ha recordat:

El lema de Marginàlia:
«La dignitat d'un marginat requereix que quan s'assegui a taula pugui dir 'aquest plat no el m'han regalat, el m'he guanya'»

I el lema d'avui:
«La dignitat dels amics, dels protectors, dels solidaris és que no regalin res ni es deixin regalar, sinó que facin un intercanvi. Podeu intercanviar lo que vulgueu. Estam aquí i continuam la festa. Gràcies».
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Escrita per
Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...
7 comentaris
Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Escrita per
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació