Passa al contingut principal

Girant la ullada cap a Lima, la capital del Perú

El dia anterior al Dimecres de Cendra 2019, a punt d'iniciar-se el temps de Quaresma per als creients catòlics, m'arriba una notícia «eclesiàstica» que a primer cop d'ull m'alegra molt!

Per venir d'on ve: del nou arquebisbe de Lima i primat del Perú, mons. Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio. De qui no n'he sentit a parlar fins avui mateix...


I, sobretot, per descobrir-ne el sorprenent contengut profund que traspua tot el missatge que transmet en bon primer dia. En recoman la lectura sencera :

«a) La iglesia de Lima: iglesia pobre para los pobres 
b) La iglesia de Lima: realización del sueño de una iglesia misionera 
c) Una iglesia de Lima sinodal que acompaña el caminar de nuestro pueblo
d) Una iglesia de Lima que contempla a su Señor
e) Una iglesia de Lima que dinamiza la espiritualidad profunda de la religiosidad popular 
f) Una iglesia de Lima signo de credibilidad 
g) Una iglesia de Lima abierta a la sociedad civil, sus búsquedas y puntos de vista laicales 
i) Una Iglesia que, desde una coherente pastoral urbana, responda a las exigencias del cuidado de la casa común con una ecología integral que proteja a la naturaleza y a las comunidades, sobre todo a las más vulnerables
j) Una Iglesia que promueve al laicado sensible, serio, responsable y alegre 
k) Una iglesia que organiza su economía al servicio de la acción pastoral y de la promoción y defensa de la dignidad humana 

Tot recordant la visita feta fa uns mesos, en companyia del bon amic gabellí mossèn Llorenç Tous, a Mayorga (Valladolid), el poble natal del bisbe Toribio de Mogrovejo (s XVI), un dels primers arquebisbes de Lima, m'ha alegrat molt veure que el darrer arquebisbe primat del Perú, recentment nomenat, durant el seu primer discurs conclou d'aquesta manera:

«Conclusión:
Quiero en esta ocasión dejarles mis primeras preguntas simples y directas para que comencemos nuestra misión juntos desde hoy, dialogando. El Papa Francisco dice que las preguntas nos dinamizan, mientras las respuestas nos estancan. Por ello como Obispo debo hacer la pastoral de la oreja. Y por eso quiero escuchar. Para dinamizar espiritualmente a nuestra iglesia de Lima se las dejo, son las primeras tres y les consulto:

1) ¿Qué sientes en lo más profundo de tu ser que se debe mejorar en nuestra iglesia de Lima?  
2) ¿Qué periferias principales hemos de atender?
3) ¿Qué formas debe tomar nuestra iglesia misionera en Lima para ser signo de esperanza?

Discútanlas en grupos y comunidades, congregaciones y movimientos, reunámonos entre curas, párrocos, amigos y amigas. Debatan y envíenme sus resúmenes. Pero no solo los católicos; pueden ayudarnos también los que pertenecen a otros grupos religiosos si lo desean, y sin duda los que no creen, que a veces sienten más los problemas que los creyentes explícitos.»

Agraesc al bon amic Ángel Sáiz Pérez, condeixeble durant anys al Seminari de Mallorca, que me n'envia l'enllaç, des de Madrid estant.


Tant de bo que les paraules belles que traspua el primer discurs del nou arquebisbe i primat del Perú,  presentat davant del nunci apostòlic pel bon amic i antic company de tasques pastorals, el pare Gustavo Gutiérrez, es tradueixin cada cop més fermament en realitzacions concretes que desvetllin l'església peruana que Amèrica Llatina necessita a dia d'avui.

Comentaris

  1. Dice Cil que recomienda la "lectura sencera ",
    Entera y sincera,
    Un lujo de declaración de principios . Por su valor no me cabe duda.
    Me queda la pregunta de si también es un lujo por lo escaso que se da esta actitud.
    En todo caso es una muy Buena Nueva, simplemente LA BUENA NUEVA...

    ResponElimina
  2. Siempre da esperanza renovar la gente. conoci personalmente el último primado y cardenal y era un peadelo para el Evangelio.
    Lo primero que haria seria dejar el olor y sabor de todo lo clerical mandón y a la sombra del poder , desde Constantino.
    Hablar palabras bonitas es fácil
    Obrar seriamente pobre y junto a los pobres es muy difrente. Miembros de oa Ilesia lo hacen y bien, pero isolados, la instituición continua agarrada al poder.
    Abrazos y corage .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...