Salta al contingut principal

Girant la ullada cap a Lima, la capital del Perú

El dia anterior al Dimecres de Cendra 2019, a punt d'iniciar-se el temps de Quaresma per als creients catòlics, m'arriba una notícia «eclesiàstica» que a primer cop d'ull m'alegra molt!

Per venir d'on ve: del nou arquebisbe de Lima i primat del Perú, mons. Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio. De qui no n'he sentit a parlar fins avui mateix...


I, sobretot, per descobrir-ne el sorprenent contengut profund que traspua tot el missatge que transmet en bon primer dia. En recoman la lectura sencera :

«a) La iglesia de Lima: iglesia pobre para los pobres 
b) La iglesia de Lima: realización del sueño de una iglesia misionera 
c) Una iglesia de Lima sinodal que acompaña el caminar de nuestro pueblo
d) Una iglesia de Lima que contempla a su Señor
e) Una iglesia de Lima que dinamiza la espiritualidad profunda de la religiosidad popular 
f) Una iglesia de Lima signo de credibilidad 
g) Una iglesia de Lima abierta a la sociedad civil, sus búsquedas y puntos de vista laicales 
i) Una Iglesia que, desde una coherente pastoral urbana, responda a las exigencias del cuidado de la casa común con una ecología integral que proteja a la naturaleza y a las comunidades, sobre todo a las más vulnerables
j) Una Iglesia que promueve al laicado sensible, serio, responsable y alegre 
k) Una iglesia que organiza su economía al servicio de la acción pastoral y de la promoción y defensa de la dignidad humana 

Tot recordant la visita feta fa uns mesos, en companyia del bon amic gabellí mossèn Llorenç Tous, a Mayorga (Valladolid), el poble natal del bisbe Toribio de Mogrovejo (s XVI), un dels primers arquebisbes de Lima, m'ha alegrat molt veure que el darrer arquebisbe primat del Perú, recentment nomenat, durant el seu primer discurs conclou d'aquesta manera:

«Conclusión:
Quiero en esta ocasión dejarles mis primeras preguntas simples y directas para que comencemos nuestra misión juntos desde hoy, dialogando. El Papa Francisco dice que las preguntas nos dinamizan, mientras las respuestas nos estancan. Por ello como Obispo debo hacer la pastoral de la oreja. Y por eso quiero escuchar. Para dinamizar espiritualmente a nuestra iglesia de Lima se las dejo, son las primeras tres y les consulto:

1) ¿Qué sientes en lo más profundo de tu ser que se debe mejorar en nuestra iglesia de Lima?  
2) ¿Qué periferias principales hemos de atender?
3) ¿Qué formas debe tomar nuestra iglesia misionera en Lima para ser signo de esperanza?

Discútanlas en grupos y comunidades, congregaciones y movimientos, reunámonos entre curas, párrocos, amigos y amigas. Debatan y envíenme sus resúmenes. Pero no solo los católicos; pueden ayudarnos también los que pertenecen a otros grupos religiosos si lo desean, y sin duda los que no creen, que a veces sienten más los problemas que los creyentes explícitos.»

Agraesc al bon amic Ángel Sáiz Pérez, condeixeble durant anys al Seminari de Mallorca, que me n'envia l'enllaç, des de Madrid estant.


Tant de bo que les paraules belles que traspua el primer discurs del nou arquebisbe i primat del Perú,  presentat davant del nunci apostòlic pel bon amic i antic company de tasques pastorals, el pare Gustavo Gutiérrez, es tradueixin cada cop més fermament en realitzacions concretes que desvetllin l'església peruana que Amèrica Llatina necessita a dia d'avui.

Comentaris

  1. Dice Cil que recomienda la "lectura sencera ",
    Entera y sincera,
    Un lujo de declaración de principios . Por su valor no me cabe duda.
    Me queda la pregunta de si también es un lujo por lo escaso que se da esta actitud.
    En todo caso es una muy Buena Nueva, simplemente LA BUENA NUEVA...

    ResponElimina
  2. Siempre da esperanza renovar la gente. conoci personalmente el último primado y cardenal y era un peadelo para el Evangelio.
    Lo primero que haria seria dejar el olor y sabor de todo lo clerical mandón y a la sombra del poder , desde Constantino.
    Hablar palabras bonitas es fácil
    Obrar seriamente pobre y junto a los pobres es muy difrente. Miembros de oa Ilesia lo hacen y bien, pero isolados, la instituición continua agarrada al poder.
    Abrazos y corage .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...