Passa al contingut principal

El P. Antoni Vallespir, MSSCC: res de res!

Dimarts i tretze. Tot d'una que arrib a ca nostra, després d'haver assistit al funeral celebrat a l'església de La Real, en record del P. Antoni Vallespir i Llompart, MSSCC, em pos a escriure dues retxes al bon amic, també missioner dels Sagrats Cors, el P. Josep Amengual i Batle, que hi ha dit les darreres paraules, abans de donar el condol als familiars:

«Ja era hora, Pep, que qualcú digués públicament el que tu has dit a La Real. Si jo en tenia el text, l'escamparia a tots vuit vents del món! En Toni condemnat, sense cap sentència ferma! I la família seva també! Salut i coratge! Una abraçada.»

L'endemà de la feta, dimecres 14, de bon matí me'n vaig correntsos a comprar dos diaris locals, per tal de veure què s'hi publica sobre el funeral esmentat. Al «Diario de Mallorca», per molt que l'he fullejat, no som estat capaç de trobar-hi cap referència directa a la celebració religiosa realitzada ahir capvespre a l'església de La Real, plena a vessar, com mai jo no l'havia vista.


Al diari «Última Hora», hi veig dedicada la meitat de la pàgina 21 a la secció local. Acompanyant el titular, s'hi llegeix que «El padre Amengual apela a la presunción de inocencia y señala que Vallespir negó los abusos incluso en el hospital».

Record que, durant la seva intervenció des del presbiteri, el P. Amengual repetí per dues vegades allò que li havia dit el P. Vallespir des del llit de mort estant: «De tot quant s'ha dit, res de res! Quan els infants s'enyoraven de ca seva, jo els donava una besada i els feia una carícia, però res més. Res de res!»

També record que, a títol personal, el P. Amengual feu una apel·lació enèrgica a la presumpció d'innocència. Assenyalà clarament que el P. Vallespir «mai no ha estat condemnat en ferm» i que el Vaticà, tot i el temps transcorregut, encara no ha ratificat la sentència del Tribunal Eclesiàstic de Mallorca que el va declarar culpable de pederàstia i li va prohibir exercir el sacerdoci en públic...

Com ja he escrit al meu blog fa pocs dies, davant la notícia de la partida definitiva del P. Antoni Vallespir, MSSCC, del seu retorn cap a casa, em vull quedar amb això que duc ben gravat dins el cap i dins el cor. 

Són les paraules que em diu un bon dia el P. Antoni Vallespir, quan roman allotjat en una cambra del mateix recinte clínic de l'hospital Joan March: 

«Amic Cil, et puc assegurar que, de mi, han dit i escrit moltes coses que no són veres...!»

Que descansi en pau, «amb tot el seu boliquet a les mans», qui, sobretot els darrers anys, ha hagut de navegar enmig d'una mar tan alçurada...


Que la seva família, sobretot el seu germà Joan i la seva germana Victòria, puguin trobar la pau interior que necessiten per fer front a una situació tan lamentable.

I que tots plegats aprenguem a fer-nos nostra la sentència evangèlica de Jesús, segons Mateu 7,1-2:
«No jutgeu, i no sereu jutjats. Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu sereu mesurats.»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an