Dimarts i tretze. Tot d'una que arrib a ca nostra, després d'haver assistit al funeral celebrat a l'església de La Real, en record del P. Antoni Vallespir i Llompart, MSSCC, em pos a escriure dues retxes al bon amic, també missioner dels Sagrats Cors, el P. Josep Amengual i Batle, que hi ha dit les darreres paraules, abans de donar el condol als familiars:
«Ja era hora, Pep, que qualcú digués públicament el que tu has dit a La Real. Si jo en tenia el text, l'escamparia a tots vuit vents del món! En Toni condemnat, sense cap sentència ferma! I la família seva també! Salut i coratge! Una abraçada.»
L'endemà de la feta, dimecres 14, de bon matí me'n vaig correntsos a comprar dos diaris locals, per tal de veure què s'hi publica sobre el funeral esmentat. Al «Diario de Mallorca», per molt que l'he fullejat, no som estat capaç de trobar-hi cap referència directa a la celebració religiosa realitzada ahir capvespre a l'església de La Real, plena a vessar, com mai jo no l'havia vista.
Al diari «Última Hora», hi veig dedicada la meitat de la pàgina 21 a la secció local. Acompanyant el titular, s'hi llegeix que «El padre Amengual apela a la presunción de inocencia y señala que Vallespir negó los abusos incluso en el hospital».
Record que, durant la seva intervenció des del presbiteri, el P. Amengual repetí per dues vegades allò que li havia dit el P. Vallespir des del llit de mort estant: «De tot quant s'ha dit, res de res! Quan els infants s'enyoraven de ca seva, jo els donava una besada i els feia una carícia, però res més. Res de res!»
També record que, a títol personal, el P. Amengual feu una apel·lació enèrgica a la presumpció d'innocència. Assenyalà clarament que el P. Vallespir «mai no ha estat condemnat en ferm» i que el Vaticà, tot i el temps transcorregut, encara no ha ratificat la sentència del Tribunal Eclesiàstic de Mallorca que el va declarar culpable de pederàstia i li va prohibir exercir el sacerdoci en públic...
Com ja he escrit al meu blog fa pocs dies, davant la notícia de la partida definitiva del P. Antoni Vallespir, MSSCC, del seu retorn cap a casa, em vull quedar amb això que duc ben gravat dins el cap i dins el cor.
Són les paraules que em diu un bon dia el P. Antoni Vallespir, quan roman allotjat en una cambra del mateix recinte clínic de l'hospital Joan March:
«Amic Cil, et puc assegurar que, de mi, han dit i escrit moltes coses que no són veres...!»
Que descansi en pau, «amb tot el seu boliquet a les mans», qui, sobretot els darrers anys, ha hagut de navegar enmig d'una mar tan alçurada...
Que la seva família, sobretot el seu germà Joan i la seva germana Victòria, puguin trobar la pau interior que necessiten per fer front a una situació tan lamentable.
I que tots plegats aprenguem a fer-nos nostra la sentència evangèlica de Jesús, segons Mateu 7,1-2:
«No jutgeu, i no sereu jutjats. Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu sereu mesurats.»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada