Quatre anys més jove que jo, el P. Antoni Vallespir Llompart neix a Alcúdia l'any 1948, i mor a Bunyola el 12 d'agost de 2019. Que descansi en pau!
Em ve al cap aquests dies, precisament, que, de preveres joves, tots dos col·laboram dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell com a consiliari de l'Agrupament de Son Sardina, mentre jo faig de consiliari escolta als agrupaments Verge de Lluc i Jaume I -a la parròquia de l'Encarnació-, i a l'agrupament Ramon Llull -a la parròquia de Santa Catalina Thomàs-.
De preveres joves tots dos, és a dir a la dècada dels anys setanta del segle passat!
De preveres joves tots dos, és a dir a la dècada dels anys setanta del segle passat!
Aleshores, sent consiliari diocesà del Guiatge de Mallorca, també tenc oportunitat de treballar al seu costat. Som educadors i formadors en la fe d'aquells joves i d'aquelles al·lotes que tan positivament incideixen en les nostres vides i que marquen de manera indeleble les nostres dues existències com a clergues: n'aprenem camins nous de seguiment de Jesús, servint-nos de la La Pregària, La Llei i La Promesa escoltes, uns elements tan enriquidors que ens serveixen de brúixola orientadora, fins i tot avui dia!
El record posteriorment com a prior i superior de la Comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, al monestir de la Real de Palma fins a l'any 2007. A més de compartir-hi vivències de fe cristiana, experiències missioneres de Rwanda i Burundi, també compartim activitats de caire social dins el moviment veïnal de Ciutat, en defensa d'unes millors condicions de vida per al conjunt de la població palmesana i, més concretament, per a la zona de la Real «que volem salvar»...
Veig també la seva figura molt lligada al monestir de Lluc. Hi mantenc trobades esporàdiques quan m'acost al santuari marià. Trob en ell un bon amic i company acollidor, amb qui compartir dèries i il·lusions relacionades amb la vida i l'enfortiment del nostre poble de Mallorca, de la nostra única llengua pròpia, la catalana, de la nostra cultura, de la religiositat popular, del nostre tarannà característic...
Al bar de la plaça, el seu fillol, Toni, m'atén sempre de manera admirable...
Al bar de la plaça, el seu fillol, Toni, m'atén sempre de manera admirable...
La darrera vegada que puj a veure'l -dissabte 3 d'agost- ho faig empès una mica per les paraules que molt amablement m'adreça un altre bon amic de la mateixa congregació, el P. Josep Amengual.
Em fa a saber que, des de fa alguns dies, el P. Antoni va perdent molt i que els metges que l'atenen noten una davallada forta en el seu delicat estat de salut.
Em fa a saber que, des de fa alguns dies, el P. Antoni va perdent molt i que els metges que l'atenen noten una davallada forta en el seu delicat estat de salut.
El P. Josep Amengual em diu que l'hem d'acompanyar amb pau i esperança, conscients del camí que fa la seva dolença. Suara mateix ha parlat una bona estona amb ell, fins i tot de coses de la casa, de l'hort, de les festes, de les gallines, etc. Però troba que la seva veu és cada cop més feble.
Fins i tot, em diu, molt fortament impressionat, que fa algunes setmanes el P. Antoni li encomanà que digués unes paraules a la «missa del seu traspàs». I li proposà unes lectures...
Agraint profundament al P. Josep Amengual que m'hagi volgut comunicar aquest avanç de la malaltia del seu germà de congregació, me n'hi vaig tot decidit, a acompanyar el P. Antoni a la seva cambra clínica, la 223 de la planta segona de l'hospital Joan March, ni que sigui per uns instants breus.
Per la finestra que dóna a la terrassa de la seva habitació observ unes vistes fantàstiques de la plana mallorquina que dóna a la badia de Palma. Un panorama que intuesc que representa ben poc per al bon amic Antoni Vallespir. El veig molt dolorit... patint fort a causa de les llagues corporals que el turmenten i fan sofrir...
En entrar-hi, m'adon que roman acompanyat per la seva germana Victòria. No tenc el gust de conèixer-la i la salud efusivament.
En estrènyer-li la mà, al P. Antoni, el not molt conscient del moment en què es troba: “més a prop que mai del Senyor”... Preparat... A punt de partir d’aquest món... Em desitja molta i molt bona salut i que tot em vagi bé...
Xerram una estona del temps en què treballam junts com a consiliaris escoltes, també amb el P. Vallcaneras, a Sóller... Parlam de Lluc, del seu fillol Toni, de la Real, de les festes de sant Bernat que ja s'acosten... De tot i molt.
Quan entra dins la cambra una altra parella amiga seva que acudeix a visitar-lo, li dic adéu. Tot desitjant-li que obtengui la força que necessita en un moment com aquest. Li reiter la meva amistat sincera i profunda, en tot allò que ell consideri que jo li puc oferir i aportar. Desig que Déu l'ajudi en tot i pertot.
A la sortida del recinte hospitalari, m’alegra veure gent que s'acosta a veure el P. Antoni Vallespir, a acompanyar-lo una estona. Hi veig membres del Consell general de les Germanes de la Caritat que, segons em diuen, també romanen al seu costat des que ha estat ingressat a l'hospital.
El trob molt ben acompanyat durant tot el matí, a l'espera que mossèn Llorenç Lladó li dugui la comunió... El veig amb una gran pau interior!
No puc deixar de dir que, a mi, em consta que el pare Antoni Vallespir Llompart, al llarg de la seva vida setantina, ha fet molt de bé a molta de gent molt sovint i amb molt d’amor!
Que Déu, i la història humana, ens perdonin, a tots nosaltres, totes i cadascuna de les malifetes que hàgim comès...
Davant la notícia de la seva partida definitiva, del seu retorn a casa, em vull quedar amb això que duc ben gravat dins el cap i dins el cor. Són les paraules que em diu un bon dia el P. Antoni Vallespir, quan roman allotjat en una altra cambra hospitalària del mateix recinte clínic:
«Amic Cil, et puc assegurar que, de mi, han dit i escrit moltes coses que no són veres...!»
Que descansi en pau, qui, sobretot els darrers anys, ha hagut de navegar enmig d'una mar tan alçurada...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada