Passa al contingut principal

Al pare Antoni Vallespir Llompart, MSSCC, bon amic meu


Quatre anys més jove que jo, el P. Antoni Vallespir Llompart neix a Alcúdia l'any 1948, i mor a Bunyola el 12 d'agost de 2019. Que descansi en pau!


Em ve al cap aquests dies, precisament, que, de preveres joves, tots dos col·laboram dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell com a consiliari de l'Agrupament de Son Sardina, mentre jo faig de consiliari escolta als agrupaments Verge de Lluc i Jaume I -a la parròquia de l'Encarnació-, i a l'agrupament Ramon Llull -a la parròquia de Santa Catalina Thomàs-.

De preveres joves tots dos, és a dir a la dècada dels anys setanta del segle passat!

Aleshores, sent consiliari diocesà del Guiatge de Mallorca, també tenc oportunitat de treballar al seu costat. Som educadors i formadors en la fe d'aquells joves i d'aquelles al·lotes que tan positivament incideixen en les nostres vides i que marquen de manera indeleble les nostres dues existències com a clergues: n'aprenem camins nous de seguiment de Jesús, servint-nos de la La Pregària, La Llei i La Promesa escoltes, uns elements tan enriquidors que ens serveixen de brúixola orientadora, fins i tot avui dia!

El record posteriorment com a prior i superior de la Comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, al monestir de la Real de Palma fins a l'any 2007. A més de compartir-hi vivències de fe cristiana, experiències missioneres de Rwanda i Burundi, també compartim activitats de caire social dins el moviment veïnal de Ciutat, en defensa d'unes millors condicions de vida per al conjunt de la població palmesana i, més concretament, per a la zona de la Real «que volem salvar»...

Veig també la seva figura molt lligada al monestir de Lluc. Hi mantenc trobades esporàdiques quan m'acost al santuari marià. Trob en ell un bon amic i company acollidor, amb qui compartir dèries i il·lusions relacionades amb la vida i l'enfortiment del nostre poble de Mallorca, de la nostra única llengua pròpia, la catalana, de la nostra cultura, de la religiositat popular, del nostre tarannà característic...

Al bar de la plaça, el seu fillol, Toni, m'atén sempre  de manera admirable...

Quan tenc notícies de la malaltia que pateix el P. Antoni, sobre la qual m'informen els seus germans de congregació, mir d'atansar-m'hi. Li ret algunes visites, a la cambra hospitalària on l'atenen amb molta cura els professionals sanitaris que treballen a l'hospital Joan March.

La darrera vegada que puj a veure'l -dissabte 3 d'agost- ho faig empès una mica per les paraules que molt amablement m'adreça un altre bon amic de la mateixa congregació, el P. Josep Amengual.

Em fa a saber que, des de fa alguns dies, el P. Antoni va perdent molt i que els metges que l'atenen noten una davallada forta en el seu delicat estat de salut.

El P. Josep Amengual em diu que l'hem d'acompanyar amb pau i esperança, conscients del camí que fa la seva dolença. Suara mateix ha parlat una bona estona amb ell, fins i tot de coses de la casa, de l'hort, de les festes, de les gallines, etc. Però troba que la seva veu és cada cop més feble.

Fins i tot, em diu, molt fortament impressionat, que fa algunes setmanes el P. Antoni li encomanà que digués unes paraules a la «missa del seu traspàs». I li proposà unes lectures...

Agraint profundament al P. Josep Amengual que m'hagi volgut comunicar aquest avanç de la malaltia del seu germà de congregació, me n'hi vaig tot decidit, a acompanyar el P. Antoni a la seva cambra clínica, la 223 de la planta segona de l'hospital Joan March, ni que sigui per uns instants breus.

Per la finestra que dóna a la terrassa de la seva habitació observ unes vistes fantàstiques de la plana mallorquina que dóna a la badia de Palma. Un panorama que intuesc que representa ben poc per al bon amic Antoni Vallespir. El veig molt dolorit... patint fort a causa de les llagues corporals que el turmenten i fan sofrir...

En entrar-hi, m'adon que roman acompanyat per la seva germana Victòria. No tenc el gust de conèixer-la i la salud efusivament. 

En estrènyer-li la mà, al P. Antoni, el not molt conscient del moment en què es troba: “més a prop que mai del Senyor”... Preparat... A punt de partir d’aquest món... Em desitja molta i molt bona salut i que tot em vagi bé...

Xerram una estona del temps en què treballam junts com a consiliaris escoltes, també amb el P. Vallcaneras, a Sóller... Parlam de Lluc, del seu fillol Toni, de la Real, de les festes de sant Bernat que ja s'acosten... De tot i molt.

Quan entra dins la cambra una altra parella amiga seva que acudeix a visitar-lo, li dic adéu. Tot desitjant-li que obtengui la força que necessita en un moment com aquest. Li reiter la meva amistat sincera i profunda, en tot allò que ell consideri que jo li puc oferir i aportar. Desig que Déu l'ajudi en tot i pertot.

A la sortida del recinte hospitalari, m’alegra veure gent que s'acosta a veure el P. Antoni Vallespir, a acompanyar-lo una estona. Hi veig membres del Consell general de les Germanes de la Caritat que, segons em diuen, també romanen al seu costat des que ha estat ingressat a l'hospital.

El trob molt ben acompanyat durant tot el matí, a l'espera que mossèn Llorenç Lladó li dugui la comunió... El veig amb una gran pau interior! 


No puc deixar de dir que, a mi, em consta que el pare Antoni Vallespir Llompart, al llarg de la seva vida setantina, ha fet molt de bé a molta de gent molt sovint i amb molt d’amor!

Que Déu, i la història humana, ens perdonin, a tots nosaltres, totes i cadascuna de les malifetes que hàgim comès...

Davant la notícia de la seva partida definitiva, del seu retorn a casa, em vull quedar amb això que duc ben gravat dins el cap i dins el cor. Són les paraules que em diu un bon dia el P. Antoni Vallespir, quan roman allotjat en una altra cambra hospitalària del mateix recinte clínic: 

«Amic Cil, et puc assegurar que, de mi, han dit i escrit moltes coses que no són veres...!»

Que descansi en pau, qui, sobretot els darrers anys, ha hagut de navegar enmig d'una mar tan alçurada...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an