Tot i esperada com a
imminent la partida d’aquest bon amic campaner, Sebastià Salom
Mas, quan se me’n comunica la mort, no puc deixar de quedar-m’hi
trasbalsat, alhora que agraït:
«Amics, en Sebastià
ha mort avui capvespre a Son Llàtzer. En saber més detalls
d'exèquies i funeral ja vos diré coses. Es nostre amic ha vençut
la mort. Donem gràcies a Déu».
La darrera vegada
que el veig, fa alguns mesos, roman ingressat a l’hospital de Son
Llàtzer, on li faig companyia un bon matí. M’hi parla de tot i
molt, com acostuma a fer gairebé sempre. Hi passam revista a tantes
experiències viscudes conjuntament, tant a Mallorca com, sobretot,
al Burundi on treballam plegats a la missió catòlica de Nyabiraba,
dins la diòcesi de Gitega, a la dècada dels anys setanta del segle
passat.
En guard molt bons
records, de la seva persona i la seva tasca. Sobretot aquests
dies, se’m fan molt més vius i presents.
Per a mi, mossèn
Sebastià Salom, qui és ordenat i diu missa un any abans que jo,
l’any 1967, és un dels bons amics que he tengut i mantengut durant
dècades seguides. En trobar-nos, gairebé sempre ens saludam amb
expressions kirundi com són ara «Bawkeye neza!» «Ur’aho? Nd’aho
buhoro buhoro!» (Bon dia, com estàs? Més o manco bé).
I és que mossèn
Sebastià domina la llengua dels barundi de manera molt singular.
Fins al punt que, quan li ho deman l’any 2013, me’n passa una
traducció no gens fàcil de fer. Es tracta, ni més ni pus, que de
la traducció al kirundi del text de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya ,
aprovat i difós en català el 23 de gener de 2013.
Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.
Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.
Li n’agraesc
profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Fins i tot al
Burundi pot arribar a passar desapercebuda... Però, no en tenc cap
casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de
valor incalculable per als Països Catalans, una realitat social i
eclesiàstica que tan endins del seu cor i del seu cap porta sempre mossèn Sebastià Salom.
Just per aquest
gest, trob que s’ho paga fer-ne memòria explícita. Tot i que
siguin moltíssim més els records que se’m fan més vius que mai
aquests dies.
A banda dels propis
i característics dels dotze anys passats conjuntament al Seminari
diocesà de Mallorca, tenc ben present la rebuda que em fa a
l’aeroport de Bujumbura el mes de desembre de 1971, quan m’hi
faig present per primera vegada. L’estada a la missió catòlica de
Nyabiraba, on treballam conjuntament amb altres companys capellans
mallorquins. L’ascensió al Kilimanjaro, que ell pot completar i jo
no (pel mal d’altura que m’ho impedeix). Les tasques pastorals i
solidàries compartides a Mallorca. Les sortides i caminades del grup
de companys de l’Estol Vidalba, etc.
Em consta que la
seva tasca pastoral a la diòcesi mallorquina ha estat molt valuosa
pertot allà on ha passat. Darrerament a Porreres, anteriorment a
molts d’altres àmbits eclesiàstics. Els llibres i articles
que ha escrit, en deixen i donen testimoniatge fefaent.
Que descansi en pau,
el bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas. I que, des d’allà
on viu ara, ens continuï acompanyant sempre.
Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.
Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada