Passa al contingut principal

Al bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas


Tot i esperada com a imminent la partida d’aquest bon amic campaner, Sebastià Salom Mas, quan se me’n comunica la mort, no puc deixar de quedar-m’hi trasbalsat, alhora que agraït:

«Amics, en Sebastià ha mort avui capvespre a Son Llàtzer. En saber més detalls d'exèquies i funeral ja vos diré coses. Es nostre amic ha vençut la mort. Donem gràcies a Déu».


La darrera vegada que el veig, fa alguns mesos, roman ingressat a l’hospital de Son Llàtzer, on li faig companyia un bon matí. M’hi parla de tot i molt, com acostuma a fer gairebé sempre. Hi passam revista a tantes experiències viscudes conjuntament, tant a Mallorca com, sobretot, al Burundi on treballam plegats a la missió catòlica de Nyabiraba, dins la diòcesi de Gitega, a la dècada dels anys setanta del segle passat.

En guard molt bons records, de la seva persona i la seva tasca. Sobretot aquests dies, se’m fan molt més vius i presents.

Per a mi, mossèn Sebastià Salom, qui és ordenat i diu missa un any abans que jo, l’any 1967, és un dels bons amics que he tengut i mantengut durant dècades seguides. En trobar-nos, gairebé sempre ens saludam amb expressions kirundi com són ara «Bawkeye neza!» «Ur’aho? Nd’aho buhoro buhoro!» (Bon dia, com estàs? Més o manco bé).

I és que mossèn Sebastià domina la llengua dels barundi de manera molt singular. Fins al punt que, quan li ho deman l’any 2013, me’n passa una traducció no gens fàcil de fer. Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al kirundi del text de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya , aprovat i difós en català el 23 de gener de 2013.

Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.

Li n’agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Fins i tot al Burundi pot arribar a passar desapercebuda... Però, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans, una realitat social i eclesiàstica que tan endins del seu cor i del seu cap porta sempre mossèn Sebastià Salom.

Just per aquest gest, trob que s’ho paga fer-ne memòria explícita. Tot i que siguin moltíssim més els records que se’m fan més vius que mai aquests dies.

A banda dels propis i característics dels dotze anys passats conjuntament al Seminari diocesà de Mallorca, tenc ben present la rebuda que em fa a l’aeroport de Bujumbura el mes de desembre de 1971, quan m’hi faig present per primera vegada. L’estada a la missió catòlica de Nyabiraba, on treballam conjuntament amb altres companys capellans mallorquins. L’ascensió al Kilimanjaro, que ell pot completar i jo no (pel mal d’altura que m’ho impedeix). Les tasques pastorals i solidàries compartides a Mallorca. Les sortides i caminades del grup de companys de l’Estol Vidalba, etc.

Em consta que la seva tasca pastoral a la diòcesi mallorquina ha estat molt valuosa pertot allà on ha passat. Darrerament a Porreres, anteriorment a molts d’altres àmbits eclesiàstics. Els llibres i articles  que ha escrit, en deixen i donen testimoniatge fefaent.




Que descansi en pau, el bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas. I que, des d’allà on viu ara, ens continuï acompanyant sempre.

Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an