Salta al contingut principal

Al bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas


Tot i esperada com a imminent la partida d’aquest bon amic campaner, Sebastià Salom Mas, quan se me’n comunica la mort, no puc deixar de quedar-m’hi trasbalsat, alhora que agraït:

«Amics, en Sebastià ha mort avui capvespre a Son Llàtzer. En saber més detalls d'exèquies i funeral ja vos diré coses. Es nostre amic ha vençut la mort. Donem gràcies a Déu».


La darrera vegada que el veig, fa alguns mesos, roman ingressat a l’hospital de Son Llàtzer, on li faig companyia un bon matí. M’hi parla de tot i molt, com acostuma a fer gairebé sempre. Hi passam revista a tantes experiències viscudes conjuntament, tant a Mallorca com, sobretot, al Burundi on treballam plegats a la missió catòlica de Nyabiraba, dins la diòcesi de Gitega, a la dècada dels anys setanta del segle passat.

En guard molt bons records, de la seva persona i la seva tasca. Sobretot aquests dies, se’m fan molt més vius i presents.

Per a mi, mossèn Sebastià Salom, qui és ordenat i diu missa un any abans que jo, l’any 1967, és un dels bons amics que he tengut i mantengut durant dècades seguides. En trobar-nos, gairebé sempre ens saludam amb expressions kirundi com són ara «Bawkeye neza!» «Ur’aho? Nd’aho buhoro buhoro!» (Bon dia, com estàs? Més o manco bé).

I és que mossèn Sebastià domina la llengua dels barundi de manera molt singular. Fins al punt que, quan li ho deman l’any 2013, me’n passa una traducció no gens fàcil de fer. Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al kirundi del text de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya , aprovat i difós en català el 23 de gener de 2013.

Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.

Li n’agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Fins i tot al Burundi pot arribar a passar desapercebuda... Però, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans, una realitat social i eclesiàstica que tan endins del seu cor i del seu cap porta sempre mossèn Sebastià Salom.

Just per aquest gest, trob que s’ho paga fer-ne memòria explícita. Tot i que siguin moltíssim més els records que se’m fan més vius que mai aquests dies.

A banda dels propis i característics dels dotze anys passats conjuntament al Seminari diocesà de Mallorca, tenc ben present la rebuda que em fa a l’aeroport de Bujumbura el mes de desembre de 1971, quan m’hi faig present per primera vegada. L’estada a la missió catòlica de Nyabiraba, on treballam conjuntament amb altres companys capellans mallorquins. L’ascensió al Kilimanjaro, que ell pot completar i jo no (pel mal d’altura que m’ho impedeix). Les tasques pastorals i solidàries compartides a Mallorca. Les sortides i caminades del grup de companys de l’Estol Vidalba, etc.

Em consta que la seva tasca pastoral a la diòcesi mallorquina ha estat molt valuosa pertot allà on ha passat. Darrerament a Porreres, anteriorment a molts d’altres àmbits eclesiàstics. Els llibres i articles  que ha escrit, en deixen i donen testimoniatge fefaent.




Que descansi en pau, el bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas. I que, des d’allà on viu ara, ens continuï acompanyant sempre.

Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...