Passa al contingut principal

Al bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas


Tot i esperada com a imminent la partida d’aquest bon amic campaner, Sebastià Salom Mas, quan se me’n comunica la mort, no puc deixar de quedar-m’hi trasbalsat, alhora que agraït:

«Amics, en Sebastià ha mort avui capvespre a Son Llàtzer. En saber més detalls d'exèquies i funeral ja vos diré coses. Es nostre amic ha vençut la mort. Donem gràcies a Déu».


La darrera vegada que el veig, fa alguns mesos, roman ingressat a l’hospital de Son Llàtzer, on li faig companyia un bon matí. M’hi parla de tot i molt, com acostuma a fer gairebé sempre. Hi passam revista a tantes experiències viscudes conjuntament, tant a Mallorca com, sobretot, al Burundi on treballam plegats a la missió catòlica de Nyabiraba, dins la diòcesi de Gitega, a la dècada dels anys setanta del segle passat.

En guard molt bons records, de la seva persona i la seva tasca. Sobretot aquests dies, se’m fan molt més vius i presents.

Per a mi, mossèn Sebastià Salom, qui és ordenat i diu missa un any abans que jo, l’any 1967, és un dels bons amics que he tengut i mantengut durant dècades seguides. En trobar-nos, gairebé sempre ens saludam amb expressions kirundi com són ara «Bawkeye neza!» «Ur’aho? Nd’aho buhoro buhoro!» (Bon dia, com estàs? Més o manco bé).

I és que mossèn Sebastià domina la llengua dels barundi de manera molt singular. Fins al punt que, quan li ho deman l’any 2013, me’n passa una traducció no gens fàcil de fer. Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al kirundi del text de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya , aprovat i difós en català el 23 de gener de 2013.

Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.

Li n’agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Fins i tot al Burundi pot arribar a passar desapercebuda... Però, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans, una realitat social i eclesiàstica que tan endins del seu cor i del seu cap porta sempre mossèn Sebastià Salom.

Just per aquest gest, trob que s’ho paga fer-ne memòria explícita. Tot i que siguin moltíssim més els records que se’m fan més vius que mai aquests dies.

A banda dels propis i característics dels dotze anys passats conjuntament al Seminari diocesà de Mallorca, tenc ben present la rebuda que em fa a l’aeroport de Bujumbura el mes de desembre de 1971, quan m’hi faig present per primera vegada. L’estada a la missió catòlica de Nyabiraba, on treballam conjuntament amb altres companys capellans mallorquins. L’ascensió al Kilimanjaro, que ell pot completar i jo no (pel mal d’altura que m’ho impedeix). Les tasques pastorals i solidàries compartides a Mallorca. Les sortides i caminades del grup de companys de l’Estol Vidalba, etc.

Em consta que la seva tasca pastoral a la diòcesi mallorquina ha estat molt valuosa pertot allà on ha passat. Darrerament a Porreres, anteriorment a molts d’altres àmbits eclesiàstics. Els llibres i articles  que ha escrit, en deixen i donen testimoniatge fefaent.




Que descansi en pau, el bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas. I que, des d’allà on viu ara, ens continuï acompanyant sempre.

Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...