Passa al contingut principal

Al bon amic Antoni Roig, primer rector de l’Encarnació

 

M’acaba d’arribar la notícia de la mort del bon amic Toni Roig, a l’edat de 94 anys, qui fou el primer rector de la parròquia de l’Encarnació. On vaig exercir-ne el mateix càrrec tres anys seguits, 1979-1982. Se'n fa la missa funeral dilluns, 8 de febrer.

La notícia m’ha colpit molt. Sobretot, quan em diuen que ha estat ingressat a l’hospital Joan March, altre temps anomenat Clínica Caubet, afectat pel virus de la covid19. També m’indiquen que, per voluntat seva, no se celebrarà cap ritus de comiat.

Tot d’una que ho he sabut, m’he posat en contacte amb la seva dona, na Teresa Blanco, qui l’ha acompanyat durant dècades en la vida de capellà secularitzat... M’hi he oferit, en tot quant consideri que hi pugui ser útil. M’ho ha agraït.

En pocs instants, han passat pel meu cap tants i tants moments compartits amb en Toni Roig! Em resulta difícil resumir-ho en poques retxes.

Per a mi, en Toni Roig, (que va néixer a Cas Concos des Cavaller el 18 de gener de 1927, i fou ordenat prevere el 10 de juny de 1951), va marcar època, dins l’església catòlica diocesana. Va rompre motlles com ningú. 

Va saber posar-se al dia en la tasca pastoral que corresponia a una època tan distinta per a la qual havia estat preparat des del Seminari. Va saber acollir fraternalment cooperadors, tot un gran esplet de companys capellans que hi treballaren. Va implantar una participació molt més activa dels laics en les tasques pastorals, sobretot a l’àmbit de la fe i del compromís personal i col·lectiu amb els problemes socials més aguts. Va aconseguir transformar un espai dedicat al ball i la diversió -la Sala Olímpia- en un recinte sagrat dedicat al culte, la pregària,  la celebració eucarística, la catequesi, la defensa dels drets humans, l’acollida d’escoltes i guies, l’aixopluc per a clubs d’esplai, etc.

Sense cap dubte contribuí, amb coratge, esperança i imaginació, a fer que la parròquia de l'Encarnació reproduís una presència viva de Jesús a la ciutat de Palma, en aquells moments, en ple segle XX.

Com assenyala el Presbiterologi de Mallorca, el 1951 Toni Roig havia estat nomenat vicari a la barriada dels Hostalets durant quatre anys. Després vicari a la parròquia de Sant Jaume, on fundà el Club Teix. El 1959 rector de Santanyí. El 1962 rector de la nova parròquia de l’Encarnació (Palma), on hi restà fins el 1973, tenint cura de posar tota la infraestructura d’una nova parròquia al cor de la ciutat. De 1973 a 1975 tingué una experiència ermitana dedicada a la ceràmica. El 1975 fou nomenat vicari de Son Sardina. De 1976 a 1982 fou el rector de Galilea. El 1979 vocal de la Comissió Diocesana d’Apostolat Seglar. El 1982 deixà d’exercir el ministeri sacerdotal (poc després que ho fes jo aquell mateix any, dia 20 de gener, festa de sant Sebastià).

Encara que sigui contra la seva voluntat, perquè crec que ell s’ho mereix i nosaltres en tenim dret i ganes, consider que el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, com acostuma a fer amb tots els capellans diocesans quan moren, no pot deixar de celebrar l’eucaristia d’acció de gràcies al temple que en Toni va aixecar amb tant d’esforç i tan gran dedicació.

Si més no, per fer-hi avinent algunes dades que marquen la vida i l’actuació d'en Toni Roig, prou significatives. Gràcies a la seva tasca, dia 6 de juny de 1966 el bisbe andalús de Mallorca, Rafael Álvarez Lara, col·locava la primera pedra del temple de l’Encarnació. Amb una missa multitudinària, celebrada a la plaça Fleming.

Un temple que, gràcies a la dedicació de Don Toni es va anar convertint en lloc de trobada d’una comunitat viva, amb una pastoral renovada i ben oberta al diàleg amb el món i la societat d’aquell temps. Amb una vida plena, fins i tot significativa dins la comunitat diocesana. Nascuda als anys immediats al concili Vaticà II...  Aprofundint-hi la vivència de la fe en Jesús de Natzaret.

Pel que publiquen a la premsa, la llavor sembrada per Toni Roig produeix fruits abundosos que perduren en el temps.

Que descansi en pau. A.E.R.I.P.A.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiputada valldemossi

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere