Al bon amic santjoaner, Joan Barceló Matas

"Trobaré a faltar el seu somriure
i la seva paraula acurada;
qui tan sols amb la seva mirada
contagiava les ganes de viure."

Així he volgut dir adéu al bon amic de seminari, santjoaner de naixement i manacorí d'adopció, Joan Barceló i Matas

Hi he compartit l'existència damunt d'aquest planeta, en àmbits i moments diversos

Primer, com a alumnes, fent els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Ell, uns quants cursos per darrere del meu.

Més tard, com a polítics en actiu dins les institucions públiques democràtiques illenques.

Ell, com a polític militant actiu, culte i educat, de la dreta conservadora més regionalista (UCD-UM). Jo, com a polític de formacions polítiques dins l'àmbit de l'esquerra nacionalista i independentista catalana més combativa.

Darrerament, com a col•legues associats a a una entitat cultural ben activa i dinàmica, Amics del Seminari de Mallorca, constituïda legalment, de la qual ell és el president.

A l'actualitat , i més que mai des del 28 de gener de 2022, després d'haver-li fet companyia al tanatori santjoaner, com a membres d'una comunitat de creients que compartim la dèria d'aixecar plegats un cel nou i una terra nova on imperi i domini per sempre més la veritable justícia i pau, perdurables per a tothom.

Descansa en pau, bon amic meu Joan!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat, en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres... Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de Ll.M.E.) Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes. D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog