Passa al contingut principal

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres.

Joan Barceló i Matas, president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent.

Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques.

Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret diferent, de Mallorca. 

Aquests darrers 10 anys l’associació n’ha arribat a fer vuit. No n’ha fet més, per mor de la pandèmia que ens ha obligat a haver-les de cancel·lar totes, des de l’any 2019 ençà.

Sabem que s’ha exercit com a regidor a l’Ajuntament de Manacor i com a batle a l’Ajuntament de Sant Joan. Curiosament, la primera Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, l’any 2012, fou precisament a Manacor, d’on en Joan va ser regidor. 

I, mira tu per on que la darrera, celebrada l’any 2019, es fa justament a la vila mallorquina de Sant Joan, on el nostre bon amic i gran president  va nàixer, ca créixer i arribà a ser-ne batle per dues vegades consecutives. 

Poca broma, amb aquestes coincidències! 

En Joan neix a Sant Joan i mor residint a Manacor. Fa créixer diades, la primera de les quals es fa a Manacor i la darrera a Sant Joan. Hom pot veure que el pas per aquest món del bon amic Joan Barceló i Matas, no s’ha arribat a deslligar mai de la seva vila natal i la residencial.

Són vuit Diades Culturals que marquen de manera indeleble el pas d’en Joan Barceló per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca. Tots som testimonis fefaents que les preparava, les organitzava i les realitzava sempre, molt bé, parant esment als detalls més insignificants.

Pràcticament en la seva totalitat revesteixen un esquema que, d’una manera o una altra, es va repetint a cadascuna de les localitats mallorquines on s’han fet: la primera a Manacor (2012), seguida de Petra (2013), Pollença  (2014),  Son Gibert (2015), Valldemossa  (2016),  Campanet (2017), Llucmajor  (2018) i la darrera fins suara mateix a Sant Joan  (2019 -A-):

Recepció a la parròquia, missa en memòria dels companys que ens han deixat, oficiada per algun clergue o pel mateix bisbe de la diòcesi,  concert d’orgue, concert de l’Schola Cantorum, visites guiades, recepció oficial i conferència, dinar de germanor i sobretaula.

En senzill i molt sentit homenatge, he volgut arreplegar un conjunt d’imatges que ajuden a veure la gran personalitat d’un home tan actiu i tan engrescador com en Joan.

Que, des d’allà on és, ens continuï conduint pels viaranys millors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall