Salta al contingut principal

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres.

Joan Barceló i Matas, president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent.

Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques.

Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret diferent, de Mallorca. 

Aquests darrers 10 anys l’associació n’ha arribat a fer vuit. No n’ha fet més, per mor de la pandèmia que ens ha obligat a haver-les de cancel·lar totes, des de l’any 2019 ençà.

Sabem que s’ha exercit com a regidor a l’Ajuntament de Manacor i com a batle a l’Ajuntament de Sant Joan. Curiosament, la primera Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, l’any 2012, fou precisament a Manacor, d’on en Joan va ser regidor. 

I, mira tu per on que la darrera, celebrada l’any 2019, es fa justament a la vila mallorquina de Sant Joan, on el nostre bon amic i gran president  va nàixer, ca créixer i arribà a ser-ne batle per dues vegades consecutives. 

Poca broma, amb aquestes coincidències! 

En Joan neix a Sant Joan i mor residint a Manacor. Fa créixer diades, la primera de les quals es fa a Manacor i la darrera a Sant Joan. Hom pot veure que el pas per aquest món del bon amic Joan Barceló i Matas, no s’ha arribat a deslligar mai de la seva vila natal i la residencial.

Són vuit Diades Culturals que marquen de manera indeleble el pas d’en Joan Barceló per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca. Tots som testimonis fefaents que les preparava, les organitzava i les realitzava sempre, molt bé, parant esment als detalls més insignificants.

Pràcticament en la seva totalitat revesteixen un esquema que, d’una manera o una altra, es va repetint a cadascuna de les localitats mallorquines on s’han fet: la primera a Manacor (2012), seguida de Petra (2013), Pollença  (2014),  Son Gibert (2015), Valldemossa  (2016),  Campanet (2017), Llucmajor  (2018) i la darrera fins suara mateix a Sant Joan  (2019 -A-):

Recepció a la parròquia, missa en memòria dels companys que ens han deixat, oficiada per algun clergue o pel mateix bisbe de la diòcesi,  concert d’orgue, concert de l’Schola Cantorum, visites guiades, recepció oficial i conferència, dinar de germanor i sobretaula.

En senzill i molt sentit homenatge, he volgut arreplegar un conjunt d’imatges que ajuden a veure la gran personalitat d’un home tan actiu i tan engrescador com en Joan.

Que, des d’allà on és, ens continuï conduint pels viaranys millors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...