Salta al contingut principal

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres.

Joan Barceló i Matas, president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent.

Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques.

Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret diferent, de Mallorca. 

Aquests darrers 10 anys l’associació n’ha arribat a fer vuit. No n’ha fet més, per mor de la pandèmia que ens ha obligat a haver-les de cancel·lar totes, des de l’any 2019 ençà.

Sabem que s’ha exercit com a regidor a l’Ajuntament de Manacor i com a batle a l’Ajuntament de Sant Joan. Curiosament, la primera Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, l’any 2012, fou precisament a Manacor, d’on en Joan va ser regidor. 

I, mira tu per on que la darrera, celebrada l’any 2019, es fa justament a la vila mallorquina de Sant Joan, on el nostre bon amic i gran president  va nàixer, ca créixer i arribà a ser-ne batle per dues vegades consecutives. 

Poca broma, amb aquestes coincidències! 

En Joan neix a Sant Joan i mor residint a Manacor. Fa créixer diades, la primera de les quals es fa a Manacor i la darrera a Sant Joan. Hom pot veure que el pas per aquest món del bon amic Joan Barceló i Matas, no s’ha arribat a deslligar mai de la seva vila natal i la residencial.

Són vuit Diades Culturals que marquen de manera indeleble el pas d’en Joan Barceló per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca. Tots som testimonis fefaents que les preparava, les organitzava i les realitzava sempre, molt bé, parant esment als detalls més insignificants.

Pràcticament en la seva totalitat revesteixen un esquema que, d’una manera o una altra, es va repetint a cadascuna de les localitats mallorquines on s’han fet: la primera a Manacor (2012), seguida de Petra (2013), Pollença  (2014),  Son Gibert (2015), Valldemossa  (2016),  Campanet (2017), Llucmajor  (2018) i la darrera fins suara mateix a Sant Joan  (2019 -A-):

Recepció a la parròquia, missa en memòria dels companys que ens han deixat, oficiada per algun clergue o pel mateix bisbe de la diòcesi,  concert d’orgue, concert de l’Schola Cantorum, visites guiades, recepció oficial i conferència, dinar de germanor i sobretaula.

En senzill i molt sentit homenatge, he volgut arreplegar un conjunt d’imatges que ajuden a veure la gran personalitat d’un home tan actiu i tan engrescador com en Joan.

Que, des d’allà on és, ens continuï conduint pels viaranys millors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...