Passa al contingut principal

A la memòria del bon amic, mossèn Pau Oliver Ferrer

Dels tres rectors que he tengut, sent-ne jo vicari, amb els quals he treballat en tres parròquies de Ciutat (Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l’Encarnació), ja només me’n queda un, de viu, en aquest món de misèries nostres.

M’acaben de comunicar la defunció de qui fou el meu primer rector, a la parròquia de Sant Nicolau, mossèn Pau Oliver Ferrer. Que en pau descansi, i de Déu gaudesqui per a sempre!

Li estic ben agraït. Per tot quant féu, a l’hora d’introduir-me, de la manera millor possible, dins aquell món eclesiàstic i clerical de finals dels anys seixanta del segle passat. Època post-conciliar, la del Vaticà II.

Haguérem de trencar-hi molts motlles. Introduir-hi moltes reformes. Iniciar-hi molts camins nous. Recent sortit del Seminari, jo no en tenia ni la més mínima idea, d’allò amb què m’hi havia de topar: més de mitja dotzena de clergues majors en una sola església parroquial, avesats a fer les coses així com sempre s’havien fet, des del concili de Trento! Entossudits a continuar fent-ho d’aquella manera tan arcaica, rància i estantissa, en una parròquia del «Pentàgon» de Palma...


Gràcies a les seves orientacions assenyades, vaig aprendre a treballar com a consiliari escolta, col·laborador en col·legis de religioses, vicari cooperador de la parròquia, predicador, catequista, formador, confessor, evangelitzador, batiador, etc. Seguint sempre les orientacions emanades d’un concili que, al dia d’avui mateix, encara no ha estat sucat del tot, en les seves propostes i plantejaments adreçats a l’església catòlica i a la societat mundial.

La darrera vegada que ens trobàrem fou el 15 de juliol de l’any passat, en plena pandèmia, a l'església basílica de sant Miquel, a Palma. El bon amic capellà de 95 anys, Pau Oliver Ferrer, que ja havia celebrat les noces d’argent i d’or sacerdotals, acompanyat de mitja dotzena de concelebrants va presidir l'Eucaristia d'acció de gràcies pels seus 70 anys de sacerdoci.


Ad multos annos bonosque vivas, semper et ubique ut quam maxime, amice meus Paulus! Vaig voler adreçar-li.

Home de paraula clara, directa, entenedora, ben adreçada a l’auditori, manifestà haver-se sentit sempre capellà feliç. En donà gràcies i demanà perdó. Gràcies a Déu i a la vida rebuda. Perdó a Déu i a qui hagués pogut ofendre.

Pau Oliver Ferrer deu ser un dels amics als quals he dedicat més pàgines del meu blog. 





Tant de bo que serveixin per mantenir-ne viva la memòria, el record i l’amistat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Semina

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d