SABAL

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’

El sexe marca tots els humans de manera indeleble. Marca dones i marca homes. Siguin joves, siguin vells, el sexe marca tothom. Vulguin o no vulguin, tant si són clergues com seglars, tant si són dones com homes, tots quedam ben marcats pel sexe que portam al nostre cos.  Som un home, clergue des de l’any 1966, secularitzat l’any 1982, que, per mor de la valoració que en faig, del sexe, en un moment determinat de la meva vida em comminen a deixar d’exercir-me com a clergue.  Aleshores, prenem la decisió de casar-nos pel civil, amb una divorciada,  i l’estament jeràrquic em deixa «reduït a l’estat laical»... tot i que continuo sentint-me i essent capellà durant  dècades posteriors, i per sempre més.  Altra volta em cas amb una segona dona, regligiosa exclaustrada del convent de les Germanes de la Caritat, després de la defunció de la meva primera. Ells sabran per què ho fan. Jo, amb la meva falta d'ignorància, ho desconec per complet fins suara mateix, 42 anys després, quan continuo

Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler , que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956. Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos. Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’ Andratx (1960-1964) o d’ El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).  Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades. En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no em p