Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2024

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini de pr

Al bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló (i 3): capellà catòlic casat

L’àmbit dins el qual ens tractam més intensament i fonda, en Pere Barceló Barceló i jo mateix, és el dels capellans catòlics casats , com li agrada, a ell, anomenar els sacerdots que oficialment i institucional són tractats com a «secularitzats» o «dispensats». Ell i jo només som dos dels més d'un centenar, a Mallorca. Em resulta del tot impossible parlar de capellans mallorquins secularitzats, sense referir-me, entre d’altres companys, al puigpunyentí Pere Barceló Barceló .  Durant dècades seguides, impulsa com el qui més, iniciatives nombrosíssimes tendents a dignificar la condició del cada cop més ampli col·lectiu de clergues diocesans mallorquins secularitzats. Fins suara mateix més que nonagenari, sempre amb l’empenta i l’ajut de la seva dona, na Néta Pinya. Estic molt orgullós i em sent molt satisfet d’haver enregistrat a la seva casa puigpunyentina, una de tantes xerrades que hi mantenim plegats, com aquesta informativa on Pere Barceló apareix com a gran impulsor d’iniciat

Al bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló (2): capellà mallorquí casat, en suport d’Amèrica Llatina

Un dels aspectes poc coneguts del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló i que, a mi personalment, em causa una admiració profunda, és la relació tan intensa i duradora que manté amb Amèrica Llatina, tant ell com la família Barceló Pinya .  No solament a l'hora de remarcar-hi, essent capellà molt jove, la seva participació l’any 1960 en la Gran Missió de Bones Aires. També, al llarg de la seva vida, com a capellà casat, continua mantenint lligams de col·laboracio estreta amb gent i poblacions d'Amèrica Llatina. Tant ell com la seva esposa Néta mantenen contacte directe amb organitzacions llatinoamericanes i europees, des de Mallorca estant,  impulsant activitats de cooperació internacional. N'és una bona mostra el suport que fan al president de Paraguai, Fernando Lugo ,  el bisbe de San Pedro de Iquamandyyú que guanya les eleccions presidencials de la República del Paraguai l’any 2007, i n'esdevé president electe.   Qui s’hi atansa una mica, pot veure clarament q

Al bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló (1): capellà del Concili Vaticà II, obert al món

Del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló , en parl a gairebé tots els meus blogs: Picalsud ; Sabal ; Sóc un rodamón ; VilaWeb ... Des de fa anys, tots dos som molt amics. Com a persones lluitadores. Com a creients en Jesús de Natzaret. Com a capellans diocesans. Com a capellans catòlics casats. Com a vells persistents en dèries inajornables... Sobretot durant aquest darrer quart de segle, des de l’any 1999 ençà,  fins al dia d’avui, vaig penjant a internet escrits nombrosos i diversos que s’hi relacionen i l’esmenten. Vull recordar, sobretot a les generacions més joves que la meva, que Pere Barceló Barceló neix a Puigpunyent el 26 de gener de 1930.  Una vegada completats els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà, és ordenat prevere el 20 de juny de 1954, un any i pocs mesos abans que jo hi ingressi, el mes d’octubre de 1955. Com a seminarista, no tenc oportunitat de conèixer-lo, conseqüentment. Sí que record molt bé els seus inicis com a capellà a les parròquies d’Estellencs