Tot per tothom (omnia omnibus)

　AGUSTÍ SERRA SOLER　

TEODOR BISBE, no, no vingueres endebades

a la nostra Mallorca que mendicanta

i, a poc a poc, camina ajustant caminades,

sempre a favor, mai no en contra, d'una esperança santa.

　

Pastor afable d'amorosívola i tranquil·la vara,

cap ca t'acompanyava que lladràs al teu costat.

10 anys ja fa que aquí ni hi ets, i t'estimam encara,

te recordam com bon pastor, entremesclat entre el ramat.

　

Què en feres de les pedres, que en feres de la fona,

si sols amb veu amiga presidires nostra fe?

Ta mitra episcopal, símbol i signe, en res no et fou corona,

mans foren, obertes i atentes, promptes a fer el bé.

Fores el captaire, que l'Amor de Déu celebra

en un món, que en tot esquiva, l'amor del més enllà.

Quan el poble, de nit, per contagi, delira en febre,

amb exemple i de paraula predicaves: "l'Amor venç i vencerà".

　

Vents xiulaven impetuosos, per la cinglera.

"Déu és vent", favorable, que bufa allà a on vol.

La fe és cega, i, contra tota esperança, espera.

I Mallorca -ho recordes?- no te deixà tot sol.

　

Don Teodor, Bisbe, pare, sí, entregat " Tot per a tothom"

La pau eterna frueixes, ja, curulla i acomplida.

Des del cel no ens deixis; a més sàpigues que el teu nom ressona encara amb gratitud no adormida.

　

Sóller, 18 de maig, 10è aniversari de la seva mort.