AGUSTÍ SERRA SOLER
TEODOR BISBE, no, no vingueres endebades
a la nostra Mallorca que mendicanta
i, a poc a poc, camina ajustant
caminades,
sempre a favor, mai no en contra, d'una
esperança santa.
Pastor afable d'amorosívola i
tranquil·la vara,
cap ca t'acompanyava que lladràs al teu
costat.
10 anys ja fa que aquí ni hi ets, i
t'estimam encara,
te recordam com bon pastor, entremesclat
entre el ramat.
Què en feres de les pedres, que en
feres de la fona,
si sols amb veu amiga presidires nostra
fe?
Ta mitra episcopal, símbol i signe, en
res no et fou corona,
mans foren, obertes i atentes, promptes
a fer el bé.
Fores el captaire, que l'Amor de Déu
celebra
en un món, que en tot esquiva, l'amor
del més enllà.
Quan el poble, de nit, per contagi,
delira en febre,
amb exemple i de paraula predicaves:
"l'Amor venç i vencerà".
Vents xiulaven impetuosos, per la
cinglera.
"Déu és vent", favorable,
que bufa allà a on vol.
La fe és cega, i, contra tota
esperança, espera.
I Mallorca -ho recordes?- no te deixà
tot sol.
Don Teodor, Bisbe, pare, sí, entregat "
Tot per a tothom"
La pau eterna frueixes, ja, curulla i
acomplida.
Des del cel no ens deixis; a més
sàpigues que el teu nom ressona encara amb gratitud no adormida.
Sóller, 18 de maig, 10è aniversari de
la seva mort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada