Salta al contingut principal

A la vila de Petra, amb companys d'estudis

Dissabte, 18 de maig, vaig tenir l'oportunitat magnífica de fer-me present a la vila de Petra, on un grapat d'antics companys d'estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Mallorca havien organitzat una Diada cultural Juniperiana.

Em feia molt d'il·lusió tornar a trobar-me amb gent que feia més de quatre dècades i mitja que jo no havia tornat a veure. Tant de promocions anteriors a la meva, de l'any 1968, com de posteriors.

Iniciàrem la jornada amb una missa oficiada per mossèn Lluc Riera i mossèn Santi Cortès, a l'església parroquial de Sant Pere de Petra, on férem memòria dels companys que ens han deixat. Del nostre curs són quatre: Jordi Coch Llompart -de Selva-, Pere Llompart Llompart -de Llubí-, Antoni Mas Colom -de Sóller- i Ramon Serra Isern -de Palma-.


Trobada a l'església parroquial
Durant l'Ofertori, Joan Brunet interpretà magistralment la peça musical Libera me, de Gabriel Fauré, acompanyat a l'orgue per Eduardo Covas, qui ens delità amb un concert exquisit:
  • Largo, de l'òpera de Xerxes, de George F. Haendel
  • Ave Maria, de Franz Schubert, adaptada a l'orgue
  • Marxa solemne, de Fèlix Mendelssohn
  • Preludi, de J.S. Bach

Seguidament, es produí l'actuació d'un grup de l'antiga Schola Cantorum, que dirigit per Tomeu Ripoll interpretà el “Concertet per a la Nostàlgia”:

  • Canticum amoris 'Simon Joannis', de Lluís Millet, dedicada al Seminari Diocesà de Mallorca l'any 1923
  • Onus Verbi Domini, de Domènec Mas i Sarracant, dedicada al Seminari l'any 1916
  • Cant gregorià: Puer natus est nobis (introit de la missa de Nadal); Veni, Creator Spiritus (himne de l'Esperit Sant), Ubi caritas et amor (antífona del Dijous Sant, -Lavatori de peus-)

Seguí a continuació un “Coffee-Break” al batiport del temple petrer, i la visita guiada a l'església convent de Sant Bernadí, on el valencià P. Joan Martí, OFM, rector de la parròquia, ens parlà sobre la figura i l'obra de Juníper Serra.


Diada cultural juniperiana

La jornada del matí culminà amb la recepció al Saló d'Actes del Museu de Juníper Serra, per part del cònsol dels EUA a Mallorca, Tummy Bestard, el director Miquel Llinàs, la secretària de l'Associació Amics del Pare Serra, Catalina Font, i el conferenciant Miquel Jaume, professor de la UIB que ens parlà sobre “Juníper Serra, educador”.

Una ràpida visita guiada al Museu i a la casa pairal del Pare Serra precedí l'anada al dinar que se'ns va servir al restaurant “Es Celler”.

Agraesc ben molt al bon amic i company de lluites pastorals i cíviques, mossèn Miquel Company, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma, que m'assabentàs d'una trobada com aquesta sobre la qual jo no n'havia sabut mai res.

Pel que vaig poder esbrinar, fa una quarantena d'anys que els companys d'una promoció es troben anualment. I, des de l'any passat, que es trobaren a Manacor, en una jornada cultural dedicada a mossèn Antoni M. Alcover, obriren la convocatòria a tots els exseminaristes -estudiants, capellans, secularitzats, etc.-.

Enguany ha estat a la vila de Petra, en jornada cultural dedicada a Fra Juníper Serra. I es preveu que l'any que ve es faci a Pollença, homenatjant mossèn Miquel Costa i Llobera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...