Passa al contingut principal

El meu pas per l'Institut Apostòlic Juníper Serra (1)

El bon amic i company d'estudis i lluites cíviques, Jaume Gual, m'ha convidat a participar en una taula rodona que s'organitza, al voltant d'allò que fou i representà l'Institut Apostòlic Juníper Serra. Un dels invents magistrals del rector del Seminari Diocesà de Mallorca, mossèn Pedro Sureda Rosselló.
No puc recordar-ho amb precisió total. Degué ser una mica més ençà de l'any 1963, quan m'hi vaig incorporar, voluntàriament, a l'Institut, denominat pel seu fundador, “Coenaculum Christus Dominus”. I, per altra gent, l'Opus, els Frarets...
Ja devia dur cinc o sis anys d'existència (any 1959), des que l'havia creat el bisbe Jesús Enciso, i n'havia redactat els estatuts el rector Sureda. Amb un invent tan “genial” com aquest, aquest senyor devia pretendre deixar-hi la seva bona empremta personal i intransferible...
No record ben bé per quin motiu, ni qui m'hi empenyé, ni com degué succeir allò d'apuntar-me a assistir a unes reunions clandestines que es convocaven de tant en tant a un dels racons més amagats del Seminari... en horaris nocturns... “cuando los niños duermen”... amb la presència del rector portant “la carpeta verda”... convocats pel “servus” que era ajudat pel “socius”... sense que la resta de companys d'estudis eclesiàstics no se'n temés mai de res...
Em sembla tenir present el record dels companys Miquel Orell (com a primer “servus” de la història?), de Joan Matas (el cantant, segon “servus” de la llista?) o de Joan Planas (el seu “socius”); de Jaume Obrador ("servus") i de Pep Arbona ("socius")...
Sí record ben bé quin va ser-ne el meu final, en període de crisi interna, quan se n'estaven discutint i debatent obertament els mateixos fonaments i el mateix sentit d'una organització tan sectària com aquella...
En assabentar-me del seu caràcter manipulador i controlador, jo, que havia estat nomenat “servus”, no sé ben bé com ni per què, vaig proposar que es convocàs una reunió a la qual assistís solament aquella gent que en mantenia les ganes, de continuar sent-ne membre...
Per la meva banda, jo ja no m'hi vaig presentar! No féu falta fer res més... L'enrabiada del rector encara deu perdurar allà on sia...
Admir aquella gent que, tot i el pas del temps, continua recordant fil per randa, fins al més mínim detall, dades concretes d'aquella època estudiantil tan llunyana. No em passa, a mi, això. Sinó que ho veig tot bastant boirós i difuminat...
Sí sé també -i me'n record molt bé- que vaig ajudar Don Pedro en l'elaboració del “Directorio”, mecanografiant-ne més d'un centenar de pàgines, a l'estil d'aquell temps (justificant-ne marges drets amb guionets...), subratllant aquells mots que el rector volia remarcar, anant molt alerta a les errades (que no podien corregir-se tan fàcilment com ara), passant-nos hores i dies i setmanes i mesos tancats dins del seu despatx durant hores... sense saber ben bé de què anava aquell assumpte! El dia de la festa de la Immaculada de l'any 1959 el bisbe Enciso notificava la creació de l'Institut Apostòlic Juníper Serra: “Con el fin de realizar, de un modo efecaz, la participación de la Diócesis en el movimiento misional, hemos decidido fundar y fundamos hoy, fiesta de la Inmaculada Concepción, un Instituto que, por la naturaleza de su destino, llamaremos Apostólico, y por estar orientado hacia América se acogerá al nombre glorioso de Fran Junípero Serra...” (Pàg. 101)
La finalitat era cooperar al treball apostòlic a Amèrica, mitjançant l'enviament de capellans preparats degudament, escollits i organitzats en equips.
Un any i mig després, el mes de maig de 1961, es plantejà d'instituir el grup de Seminaristes de l'Institut Apostòlic Juníper Serra, redactant-se'n els estatuts que aprovà el bisbe fundador. El diumenge, 11 de juny de 1961 es comunicà públicament i oficialment al Seminari la creació d'aquest grup missioner. I el dia de sant Joan, 24 de juny d'aquell mateix any, s'instituïa “silenciosamente, pero no clandestinamente, sino jerárquicamente”, el Grup de Seminaristes de l'IAJS, baix la protecció de la Marededéu del Seminari i del Patriarca Sant Josep, el magisteri de Santa Teresa i del beat Joan d'Àvila. Amb l'afany de formar un “Coenaculum” -gran i calent- “con ardor sacerdotal de Eucaristía, fuego del Espíritu de Pentecostés y oblación total pro Ecclesia...
En llegir el text d'aquest Directori, que tan gentilment m'ha procurat el bon amic i company d'estudis Jaume Gual, no em puc estar de romandre astorat en veure per on hem passat... què ens ha passat... quin és el nostre passat... i com ens n'hem sortit, d'airosos!
Cecili Buele i Ramis

Comentaris

  1. També en tenc un record boirós.No sé com hi vaig entrar però ja estava ordenat.Record la sorpresa de la 1ª trobada ,amb en Baltasar Soler tot somrient, i gent que no m'imaginva ho fossin...realment el secret es guardava bé...Record que ,com que tenia moto me feren passejar o acostar a Palma al bisbe de Bujumbura que romania al Seminari i havia vengut a cercar capellans...i que a l'estiu m'envià a demanar el Rector i me va comanar que secretament anàs a avisar a dos recents ordenats perquè es presentassin per èsser enviats a missions: en Guiem Rigo de Sta. Eugènia (que sigui a la glòria ) a qui la nova no va fer massa gràcia i en Jaume Obrador de Cas Concos que rebé entusiasmat l'anunci i que,com hem anat comprovant després ,bé li tregueren el suc i bon feina ha feta...A punt d'ordenarme o després ,quan vaig demanar que contassen amb mi me contestaren que no donava el perfil (ja no s'en devien fiar massa...) i que me costaria adaptarme a les realitats de per allà....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall