Passa al contingut principal

El meu pas per l'Institut Apostòlic Juníper Serra (1)

El bon amic i company d'estudis i lluites cíviques, Jaume Gual, m'ha convidat a participar en una taula rodona que s'organitza, al voltant d'allò que fou i representà l'Institut Apostòlic Juníper Serra. Un dels invents magistrals del rector del Seminari Diocesà de Mallorca, mossèn Pedro Sureda Rosselló.
No puc recordar-ho amb precisió total. Degué ser una mica més ençà de l'any 1963, quan m'hi vaig incorporar, voluntàriament, a l'Institut, denominat pel seu fundador, “Coenaculum Christus Dominus”. I, per altra gent, l'Opus, els Frarets...
Ja devia dur cinc o sis anys d'existència (any 1959), des que l'havia creat el bisbe Jesús Enciso, i n'havia redactat els estatuts el rector Sureda. Amb un invent tan “genial” com aquest, aquest senyor devia pretendre deixar-hi la seva bona empremta personal i intransferible...
No record ben bé per quin motiu, ni qui m'hi empenyé, ni com degué succeir allò d'apuntar-me a assistir a unes reunions clandestines que es convocaven de tant en tant a un dels racons més amagats del Seminari... en horaris nocturns... “cuando los niños duermen”... amb la presència del rector portant “la carpeta verda”... convocats pel “servus” que era ajudat pel “socius”... sense que la resta de companys d'estudis eclesiàstics no se'n temés mai de res...
Em sembla tenir present el record dels companys Miquel Orell (com a primer “servus” de la història?), de Joan Matas (el cantant, segon “servus” de la llista?) o de Joan Planas (el seu “socius”); de Jaume Obrador ("servus") i de Pep Arbona ("socius")...
Sí record ben bé quin va ser-ne el meu final, en període de crisi interna, quan se n'estaven discutint i debatent obertament els mateixos fonaments i el mateix sentit d'una organització tan sectària com aquella...
En assabentar-me del seu caràcter manipulador i controlador, jo, que havia estat nomenat “servus”, no sé ben bé com ni per què, vaig proposar que es convocàs una reunió a la qual assistís solament aquella gent que en mantenia les ganes, de continuar sent-ne membre...
Per la meva banda, jo ja no m'hi vaig presentar! No féu falta fer res més... L'enrabiada del rector encara deu perdurar allà on sia...
Admir aquella gent que, tot i el pas del temps, continua recordant fil per randa, fins al més mínim detall, dades concretes d'aquella època estudiantil tan llunyana. No em passa, a mi, això. Sinó que ho veig tot bastant boirós i difuminat...
Sí sé també -i me'n record molt bé- que vaig ajudar Don Pedro en l'elaboració del “Directorio”, mecanografiant-ne més d'un centenar de pàgines, a l'estil d'aquell temps (justificant-ne marges drets amb guionets...), subratllant aquells mots que el rector volia remarcar, anant molt alerta a les errades (que no podien corregir-se tan fàcilment com ara), passant-nos hores i dies i setmanes i mesos tancats dins del seu despatx durant hores... sense saber ben bé de què anava aquell assumpte! El dia de la festa de la Immaculada de l'any 1959 el bisbe Enciso notificava la creació de l'Institut Apostòlic Juníper Serra: “Con el fin de realizar, de un modo efecaz, la participación de la Diócesis en el movimiento misional, hemos decidido fundar y fundamos hoy, fiesta de la Inmaculada Concepción, un Instituto que, por la naturaleza de su destino, llamaremos Apostólico, y por estar orientado hacia América se acogerá al nombre glorioso de Fran Junípero Serra...” (Pàg. 101)
La finalitat era cooperar al treball apostòlic a Amèrica, mitjançant l'enviament de capellans preparats degudament, escollits i organitzats en equips.
Un any i mig després, el mes de maig de 1961, es plantejà d'instituir el grup de Seminaristes de l'Institut Apostòlic Juníper Serra, redactant-se'n els estatuts que aprovà el bisbe fundador. El diumenge, 11 de juny de 1961 es comunicà públicament i oficialment al Seminari la creació d'aquest grup missioner. I el dia de sant Joan, 24 de juny d'aquell mateix any, s'instituïa “silenciosamente, pero no clandestinamente, sino jerárquicamente”, el Grup de Seminaristes de l'IAJS, baix la protecció de la Marededéu del Seminari i del Patriarca Sant Josep, el magisteri de Santa Teresa i del beat Joan d'Àvila. Amb l'afany de formar un “Coenaculum” -gran i calent- “con ardor sacerdotal de Eucaristía, fuego del Espíritu de Pentecostés y oblación total pro Ecclesia...
En llegir el text d'aquest Directori, que tan gentilment m'ha procurat el bon amic i company d'estudis Jaume Gual, no em puc estar de romandre astorat en veure per on hem passat... què ens ha passat... quin és el nostre passat... i com ens n'hem sortit, d'airosos!
Cecili Buele i Ramis

Comentaris

  1. També en tenc un record boirós.No sé com hi vaig entrar però ja estava ordenat.Record la sorpresa de la 1ª trobada ,amb en Baltasar Soler tot somrient, i gent que no m'imaginva ho fossin...realment el secret es guardava bé...Record que ,com que tenia moto me feren passejar o acostar a Palma al bisbe de Bujumbura que romania al Seminari i havia vengut a cercar capellans...i que a l'estiu m'envià a demanar el Rector i me va comanar que secretament anàs a avisar a dos recents ordenats perquè es presentassin per èsser enviats a missions: en Guiem Rigo de Sta. Eugènia (que sigui a la glòria ) a qui la nova no va fer massa gràcia i en Jaume Obrador de Cas Concos que rebé entusiasmat l'anunci i que,com hem anat comprovant després ,bé li tregueren el suc i bon feina ha feta...A punt d'ordenarme o després ,quan vaig demanar que contassen amb mi me contestaren que no donava el perfil (ja no s'en devien fiar massa...) i que me costaria adaptarme a les realitats de per allà....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an