Ciutat, 28 de setembre de 2016
Benvolgut i molt admirat Sebastià:
No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis. Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas...
Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació, també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú, concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima.
L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda, vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer incurable aleshores. No tenguérem descendència. Em vaig tornar a casar, l'any 1988, amb una altra dona que també m'estimà moltíssim durant vint-i-vuit anys seguits i que va morir fa quatre mesos i mig, com a pacient, durant set anys seguits, de la malaltia d'alzhèimer. Tampoc no hem tengut fills.
Des que vaig deixar de dir missa el 20 de gener de 1982, m'he dedicat en cos i ànima a tasques laborals, socials i polítiques, que m'han duit a ser dirigent veïnal a la barriada del Camp Rodó, de Palma; funcionari de la comunitat autònoma de les Illes Balears i delegat sindical de CC.OO.; com també a ser elegit regidor a l'Ajuntament de Palma (1995-1999), nomenat conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca (1999-2000) i diputat al Parlament de les Illes Balears (1999- 2003), pel PSM-Entesa Nacionalista. Des de l'any 2003 ençà, som militant d'Esquerra Republicana.
Si t'he volgut escriure aquestes retxes avui, quan fa quatre mesos i mig que la meva segona esposa em va deixar i se'n va anar d'aquest món a l'altre, d'una banda, és per felicitar-te per haver estat nomenat bisbe administrador apostòlic de la diòcesi mallorquina. Vull que sàpigues que m'ha alegrat ben molt aquesta, per a mi, molt bona notícia: un bisbe menorquí per a la diòcesi mallorquina! Gràcies a Déu!
D'altra banda, també m'ha alegrat moltíssim veure que una de les teves primeres visites episcopals ha estat, precisament, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs. N'hi vaig ser vicari cooperador a la dècada dels anys 70. Hi havia fet la catequesi com a infant de Primera Comunió, als anys 50. M'hi he atansat aquests darrers anys, com a feligrès. Aquesta alegria personal meva, no solament l'he volguda manifestar al rector actual de la parròquia, el bon amic mossèn Ramon Lladó, sinó que l'he volguda compartir al meu mur de Facebook, també...
El motiu principal d'aquesta missiva meva, a més de la felicitació personal pel nomenament papal que has rebut, és comunicar-te, també, que pots comptar amb mi, en allò que consideris que pugui ser útil a aquesta església mallorquina nostra.
Vull que sàpigues que em sent com un d'aquells creients catòlics, que -sense arribar a saber ben bé per què- he romàs arraconat de l'àmbit eclesiàstic on sempre m'hagués agradat de moure'm (encara ara procur anar tots els dissabtes a fer sonar l'orgue a la meva parròquia, activitat única que se'm permet de fer-hi públicament..., m'imagín que pel simple fet d'haver-me casat...)
També vull dir-te que, si com a cap de l'església diocesana de Mallorca, consideres que puc aportar- hi qualque cosa més que això, sàpigues que em tens a la teva disposició en allò que consideris que jo hi pugui ser útil. Tant a Mallorca, com sobretot al Burundi, i, molt especialment al Perú, on m'agradaria poder contribuir amb tot quant som i tot quant tenc, a la meva edat de 71 anys. Amb totes les limitacions que comporta una situació personal com aquesta.
Em consta que la diòcesi mallorquina compta en l'actualitat amb més d'un centenar de capellans casats, alguns dels quals també comparteixen aquesta mateixa o fins i tot molt millor predisposició personal. Com que m'imagín que en deus estar assabentat, t'he de demanar, també, modestament, que paris esment a aquest col·lectiu, hi fixis la teva atenció personal, t'hi atansis amb cura i no n'ajornis el tractament adient, a l'espera que els arribi la viduïtat, com ja ens ha succeït a alguns.
S'hi perd, crec jo, l'aportació valuosíssima d'unes dones que, des de la seva condició femenina i creient, hi tenen molt a dir, molt a analitzar, molt a fer-hi.
En qualsevol cas, com a jerarquia eclesiàstica d'aquesta església diocesana, em tens a la teva disposició, i pots comptar amb el meu suport i, també, amb la meva pregària que pugui contribuir a fer de la teva missió un servei fructífer a la comunitat diocesana que se t'ha encomanat.
Salut, coratge i resistència, amic meu! Com acostum a desitjar a les meves amistats, creients o no creients, d'arreu del Planeta que ens aixopluga.
Una abraçada d'amic, Cil Buele
Em sembla molt adient la carta i procedent d'algú que, malgrat l'edat, mostra una envejable illusió per seguir treballant a l'Església. Tot i que -sigui dit- algunes intervencions que he llegit no em semblen del tot constructives. I sent que no t'hagin contestat la carta. Salutacions.
ResponElimina