A la mort del bon amic, capellà peruà, Bertino Otárola

Acab d'assabentar-me de la mort recent d'un bon amic meu, capellà peruà, amb qui vàrem treballar plegats no pocs capellans mallorquins dins la Prelatura de Chimbote: Bertino Otárola Figueroa.

En guard molts i molt bons records, des que vaig conèixer-lo i tractar-lo personalment, un cop vaig deixar de treballar a Piura i me'n vaig anar a col·laborar a la Parròquia de Santa, a pocs quilòmetres de la ciutat de Chimbote l'any 1977.

Són vivències molt profundes que difícilment es poden esborrar de la meva memòria! 

Bertino Otárola Figueroa, per a mi és un d'aquells capellans peruans, que valor com a molt bona persona. 

A l'edat de 88 anys, és el capellà més veterà de Chimbote. Nascut a l'interior d'una família modesta el 6 de desembre de 1929, a Mancos, província de Yungay, a les faldes d'una de les muntanyes andines més altes del Perú, el Huascaran (6.768 m), sempre conserva i manté orgullosament la seva condició d'home de la serra, tot i passar la major part de la seva vida residint a zones urbanes costaneres.

Educat, com tots els capellans, amb les directrius clàssiques tradicionals de caire «tridentí», essent ja major fa la passa d'atansar-se a la línia de la Teologia de l'Alliberament, i mira d'aplicar-la als àmbits on es mou: crea la parròquia del «Señor de los Milagros», «El Sagrado Corazón»; té un paper rellevant en la creació de la diòcesi de Chimbote, d'on és el primer canceller-secretari; es dedica com a professor a nombrosos i diversos centres educatius -San Pedro, Inmaculada de la Merced, República Argentina, etc-. on fa cursos d'educació religiosa a centenars i centenars d'alumnes de moltes generacions.

Bertino Otárola, qui aleshores s'exercia com a canceller de la Prelatura de Chimbote, presidida pel bisbe, un dominic nord-americà de nom Santiago Burke, entre d'altres oficis i càrrecs, fou membre fundador de la Comissió de Justícia Social de Chimbote, dins la qual treballàvem plegats amb l'afany de promoure la defensa dels drets humans, la justícia i la pau en la construcció de l'església local chimbotana l'any 1977.

La darrera vegada que ens vàrem veure fou l'any 2010, durant una visita que realitzàrem al Perú la meva dona, na Bel Rosselló que també el coneixia, i jo mateix, a vorera de l'oceà Pacífic, a prop de la seu episcopal chimbotana. Tenguérem oportunitat de conversar de tot i molt.

També arribàrem fins a la casa on vivia, al barri Nuevo Chimbote, on fórem molt ben acollits. Record que mantenia molt curosa una de les cambres domèstiques reconvertida en capella, on acostumava a fer les seves pregàries diàries.

En una altra ocasió, també, vàrem poder tractar-lo de prop a Mallorca. Vengué a passar-hi uns dies,i tenguérem l'oportunitat d'assaborir la carn torrada exquisida que es preparava a sa Farinera, en ple estiu i en un ambient distès i franc. 

Bertino Otárola té molts d'amics i companys, a Mallorca, com Tomeu Morey, Miquel Mulet, Miquel Company, Paco Suárez, Mateu Ramis... en definitiva companys mallorquins que treballàrem plegats amb ell.

A través de Facebook, igualment, ens hem pogut comunicar a la distància aquests darrers anys. Tenc per costum de visitar-ne el seu mur, on avui mateix veig que familiars seus publiquen textos i imatges referits a la mort del «Padre Bertino». 

Que descansi en pau, aquest vell lluitador, capellà peruà lliurat a la defensa de les classes socials més maltractades, seguint la llum i l'escalfor de l'Evangeli de Jesús.