Passa al contingut principal

Bolsonaro: l'opinió d'un mallorquí

Amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessa ben molt saber què en pensa i què me'n pot dir un bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» s'ha produït al Brasil. 

La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pens que em pot fer arribar elements d'anàlisi dels quals no dispòs suara mateix.

El meu bon amic inquer té un currículum personal de 10 anys de ministeri sacerdotal i 45 d'haver-se comportat com a «capellà ex-combatent, secularitzat per la 'desobediència canònica' d'estar casat». 

Així s'autodenomina ell mateix. Està secularitzat i ha deixat, per imposició disciplinar, la seva lluita en el camp de batalla del ministeri sacerdotal.

Saturnino Pesquero Ramón  duu més de mig segle vivint i treballant al Brasil.  Se n'hi anà l’any 1962, un cop ordenat sacerdot. Hi arribà com  a  membre  del  programa  “curas  sin  fronteras”,  finançat  per  Misereor  i  Adveniat alemanys. Hi treballà  com  a  capellà  durant  gairebé  deu  anys  fecunds,  feliços  i  inoblidables.

És llicenciat en Filosofia per la Universitat Federal de Sao Joao del-Rei (1971); llicenciat en Psicologia per la Universitat Federal de l'Estat de Minas Gerais -UFMG- (1972); i doctor en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1999).

A l'actualitat és professor visitant en el Programa de Màster i Doctorat de la Universitat Catòlica de Goiàs (UCG). Fins a la jubilació s'exercí com a professor de la Universitat Federal de l'Estat de Goiàs. 

Té nombrosos assajos publicats, relacionats amb el camp de la subjectivitat creadora, una de les seves àrees d'investigació: sobre Leonardo da Vinci o sobre Joan Miró o sobre Ramon Llull...

M'interessa ben molt que em digui quatre mots sobre aquest fet recent, de l'elecció del nou president del Brasil.

Em contesta tot d'una el correu electrònic que li envio. Comença dient-me que «és per estar bocabadats».

Resumint-ho molt, considera que ha estat una tria que ens demostra tota una sèrie d'elements que incideixen considerablement en el resultat electoral:

Remarca per damunt tot el paper i la força que han tengut les xarxes socials digitals. Insisteix molt en aquest aspecte. 

També assenyala l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostren totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins ara. 

Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sent acovardida i molt marcada per la violència brutal que provoca més de 64.000 homicidis cada any.

Destaca el perfil messiànic de Bolsonaro, qui fa servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digui!).

Assenyala els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força té en societats com la brasilera.

Pronostica que el temps i els fruits diran de què va la irrupció d'aquest polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).

Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de fa dècades, em digui coses com aquestes, em fa pensar molt, i en moltes coses.

Em fa pensar, per exemple, en la repercussió que tendrà en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura com la brasilera. 

Em fa pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que fan suport a aquesta dreta més dura com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal. 

Em fa pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció. 

I em fa pensar en la necessària lluita resistent que caldrà promoure...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an