Amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessa ben molt saber què en pensa i què me'n pot dir un bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» s'ha produït al Brasil.
El meu bon amic inquer té un currículum personal de 10 anys de ministeri sacerdotal i 45 d'haver-se comportat com a «capellà ex-combatent, secularitzat per la 'desobediència canònica' d'estar casat».
Així s'autodenomina ell mateix. Està secularitzat i ha deixat, per imposició disciplinar, la seva lluita en el camp de batalla del ministeri sacerdotal.
Saturnino Pesquero Ramón duu més de mig segle vivint i treballant al Brasil. Se n'hi anà l’any 1962, un cop ordenat sacerdot. Hi arribà com a membre del programa “curas sin fronteras”, finançat per Misereor i Adveniat alemanys. Hi treballà com a capellà durant gairebé deu anys fecunds, feliços i inoblidables.
És llicenciat en Filosofia per la Universitat Federal de Sao Joao del-Rei (1971); llicenciat en Psicologia per la Universitat Federal de l'Estat de Minas Gerais -UFMG- (1972); i doctor en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1999).
A l'actualitat és professor visitant en el Programa de Màster i Doctorat de la Universitat Catòlica de Goiàs (UCG). Fins a la jubilació s'exercí com a professor de la Universitat Federal de l'Estat de Goiàs.
Té nombrosos assajos publicats, relacionats amb el camp de la subjectivitat creadora, una de les seves àrees d'investigació: sobre Leonardo da Vinci o sobre Joan Miró o sobre Ramon Llull...
M'interessa ben molt que em digui quatre mots sobre aquest fet recent, de l'elecció del nou president del Brasil.
Em contesta tot d'una el correu electrònic que li envio. Comença dient-me que «és per estar bocabadats».
Resumint-ho molt, considera que ha estat una tria que ens demostra tota una sèrie d'elements que incideixen considerablement en el resultat electoral:
Remarca per damunt tot el paper i la força que han tengut les xarxes socials digitals. Insisteix molt en aquest aspecte.
També assenyala l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostren totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins ara.
Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sent acovardida i molt marcada per la violència brutal que provoca més de 64.000 homicidis cada any.
Destaca el perfil messiànic de Bolsonaro, qui fa servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digui!).
Assenyala els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força té en societats com la brasilera.
Pronostica que el temps i els fruits diran de què va la irrupció d'aquest polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).
Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de fa dècades, em digui coses com aquestes, em fa pensar molt, i en moltes coses.
Em fa pensar, per exemple, en la repercussió que tendrà en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura com la brasilera.
Em fa pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que fan suport a aquesta dreta més dura com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal.
Em fa pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció.
I em fa pensar en la necessària lluita resistent que caldrà promoure...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada