Passa al contingut principal

A la mort del bon amic, capellà peruà, Bertino Otárola

Acab d'assabentar-me de la mort recent d'un bon amic meu, capellà peruà, amb qui vàrem treballar plegats no pocs capellans mallorquins dins la Prelatura de Chimbote: Bertino Otárola Figueroa.

En guard molts i molt bons records, des que vaig conèixer-lo i tractar-lo personalment, un cop vaig deixar de treballar a Piura i me'n vaig anar a col·laborar a la Parròquia de Santa, a pocs quilòmetres de la ciutat de Chimbote l'any 1977.

Són vivències molt profundes que difícilment es poden esborrar de la meva memòria! 

Bertino Otárola Figueroa, per a mi és un d'aquells capellans peruans, que valor com a molt bona persona. 

A l'edat de 88 anys, és el capellà més veterà de Chimbote. Nascut a l'interior d'una família modesta el 6 de desembre de 1929, a Mancos, província de Yungay, a les faldes d'una de les muntanyes andines més altes del Perú, el Huascaran (6.768 m), sempre conserva i manté orgullosament la seva condició d'home de la serra, tot i passar la major part de la seva vida residint a zones urbanes costaneres.

Educat, com tots els capellans, amb les directrius clàssiques tradicionals de caire «tridentí», essent ja major fa la passa d'atansar-se a la línia de la Teologia de l'Alliberament, i mira d'aplicar-la als àmbits on es mou: crea la parròquia del «Señor de los Milagros», «El Sagrado Corazón»; té un paper rellevant en la creació de la diòcesi de Chimbote, d'on és el primer canceller-secretari; es dedica com a professor a nombrosos i diversos centres educatius -San Pedro, Inmaculada de la Merced, República Argentina, etc-. on fa cursos d'educació religiosa a centenars i centenars d'alumnes de moltes generacions.

Bertino Otárola, qui aleshores s'exercia com a canceller de la Prelatura de Chimbote, presidida pel bisbe, un dominic nord-americà de nom Santiago Burke, entre d'altres oficis i càrrecs, fou membre fundador de la Comissió de Justícia Social de Chimbote, dins la qual treballàvem plegats amb l'afany de promoure la defensa dels drets humans, la justícia i la pau en la construcció de l'església local chimbotana l'any 1977.

La darrera vegada que ens vàrem veure fou l'any 2010, durant una visita que realitzàrem al Perú la meva dona, na Bel Rosselló que també el coneixia, i jo mateix, a vorera de l'oceà Pacífic, a prop de la seu episcopal chimbotana. Tenguérem oportunitat de conversar de tot i molt.

També arribàrem fins a la casa on vivia, al barri Nuevo Chimbote, on fórem molt ben acollits. Record que mantenia molt curosa una de les cambres domèstiques reconvertida en capella, on acostumava a fer les seves pregàries diàries.

En una altra ocasió, també, vàrem poder tractar-lo de prop a Mallorca. Vengué a passar-hi uns dies,i tenguérem l'oportunitat d'assaborir la carn torrada exquisida que es preparava a sa Farinera, en ple estiu i en un ambient distès i franc. 


Bertino Otárola té molts d'amics i companys, a Mallorca, com Tomeu Morey, Miquel Mulet, Miquel Company, Paco Suárez, Mateu Ramis... en definitiva companys mallorquins que treballàrem plegats amb ell.


A través de Facebook, igualment, ens hem pogut comunicar a la distància aquests darrers anys. Tenc per costum de visitar-ne el seu mur, on avui mateix veig que familiars seus publiquen textos i imatges referits a la mort del «Padre Bertino»

Que descansi en pau, aquest vell lluitador, capellà peruà lliurat a la defensa de les classes socials més maltractades, seguint la llum i l'escalfor de l'Evangeli de Jesús.

Comentaris

  1. Jo tambè vaig poder aprende moltes coses del P. BERTINO
    descansi amb pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja som tres, idò, almanco, els mallorquins que ho reconeixem

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an