Salta al contingut principal

A la mort del bon amic, capellà peruà, Bertino Otárola

Acab d'assabentar-me de la mort recent d'un bon amic meu, capellà peruà, amb qui vàrem treballar plegats no pocs capellans mallorquins dins la Prelatura de Chimbote: Bertino Otárola Figueroa.

En guard molts i molt bons records, des que vaig conèixer-lo i tractar-lo personalment, un cop vaig deixar de treballar a Piura i me'n vaig anar a col·laborar a la Parròquia de Santa, a pocs quilòmetres de la ciutat de Chimbote l'any 1977.

Són vivències molt profundes que difícilment es poden esborrar de la meva memòria! 

Bertino Otárola Figueroa, per a mi és un d'aquells capellans peruans, que valor com a molt bona persona. 

A l'edat de 88 anys, és el capellà més veterà de Chimbote. Nascut a l'interior d'una família modesta el 6 de desembre de 1929, a Mancos, província de Yungay, a les faldes d'una de les muntanyes andines més altes del Perú, el Huascaran (6.768 m), sempre conserva i manté orgullosament la seva condició d'home de la serra, tot i passar la major part de la seva vida residint a zones urbanes costaneres.

Educat, com tots els capellans, amb les directrius clàssiques tradicionals de caire «tridentí», essent ja major fa la passa d'atansar-se a la línia de la Teologia de l'Alliberament, i mira d'aplicar-la als àmbits on es mou: crea la parròquia del «Señor de los Milagros», «El Sagrado Corazón»; té un paper rellevant en la creació de la diòcesi de Chimbote, d'on és el primer canceller-secretari; es dedica com a professor a nombrosos i diversos centres educatius -San Pedro, Inmaculada de la Merced, República Argentina, etc-. on fa cursos d'educació religiosa a centenars i centenars d'alumnes de moltes generacions.

Bertino Otárola, qui aleshores s'exercia com a canceller de la Prelatura de Chimbote, presidida pel bisbe, un dominic nord-americà de nom Santiago Burke, entre d'altres oficis i càrrecs, fou membre fundador de la Comissió de Justícia Social de Chimbote, dins la qual treballàvem plegats amb l'afany de promoure la defensa dels drets humans, la justícia i la pau en la construcció de l'església local chimbotana l'any 1977.

La darrera vegada que ens vàrem veure fou l'any 2010, durant una visita que realitzàrem al Perú la meva dona, na Bel Rosselló que també el coneixia, i jo mateix, a vorera de l'oceà Pacífic, a prop de la seu episcopal chimbotana. Tenguérem oportunitat de conversar de tot i molt.

També arribàrem fins a la casa on vivia, al barri Nuevo Chimbote, on fórem molt ben acollits. Record que mantenia molt curosa una de les cambres domèstiques reconvertida en capella, on acostumava a fer les seves pregàries diàries.

En una altra ocasió, també, vàrem poder tractar-lo de prop a Mallorca. Vengué a passar-hi uns dies,i tenguérem l'oportunitat d'assaborir la carn torrada exquisida que es preparava a sa Farinera, en ple estiu i en un ambient distès i franc. 


Bertino Otárola té molts d'amics i companys, a Mallorca, com Tomeu Morey, Miquel Mulet, Miquel Company, Paco Suárez, Mateu Ramis... en definitiva companys mallorquins que treballàrem plegats amb ell.


A través de Facebook, igualment, ens hem pogut comunicar a la distància aquests darrers anys. Tenc per costum de visitar-ne el seu mur, on avui mateix veig que familiars seus publiquen textos i imatges referits a la mort del «Padre Bertino»

Que descansi en pau, aquest vell lluitador, capellà peruà lliurat a la defensa de les classes socials més maltractades, seguint la llum i l'escalfor de l'Evangeli de Jesús.

Comentaris

  1. Jo tambè vaig poder aprende moltes coses del P. BERTINO
    descansi amb pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja som tres, idò, almanco, els mallorquins que ho reconeixem

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...