Salta al contingut principal

Guillem Parets i Crespí, impulsor del teatre amateur (2)

Quan acudesc al funeral que se celebra a l'església parroquial de Santa Eugènia, en record del bon amic, antic company d'estudis eclesiàstics i col·lega secularitzat com jo mateix, em ve al cap la seva aportació valuosa a tasques que tenen a veure directament amb el teatre popular.


Com a bon taujà, Guillem Parets i Crespí, no únicament es dedica a tasques culturals relacionades amb la música de caire religiós: creant i dirigint corals nombroses, intervenint amb peces musicals a celebracions litúrgiques, cantant a diverses parròquies de Mallorca...

També es dedica a investigar a fons aspectes relacionats amb la vida de la pagesia mallorquina. Gran coneixedor de la història de Mallorca, fins a detalls increïbles, realitza nombrosos estudis, servint-se dels coneixements adquirits i del tracte directe que manté amb gent de la pagesia.

Un altre aspecte que em sembla rellevant en la seva personalitat culta és la seva dedicació al teatre. No només crea corals, també funda grups de teatre aficionat, que interpreten peces i fan representacions diverses, no solament a la seva vila natal, Santa Eugènia, sinó també en altres indrets de Mallorca: Biniali, Sineu, Petra, Algaida o Palma.

Record haver assistit en ocasions diverses a representacions teatrals del seu grup predilecte, «Molins», al pati de les escoles taujanes o al saló d'actes de sa Nostra, a Can Domenge.

El tracte i la coneixença mútua que mantenim, sobretot a la dècada dels anys noranta, entre ell i na Maria, la seva companya, na Bel, la meva esposa, i jo mateix, ens duu a col·laborar-hi i a facilitar-n'hi tractes.

M'ho recorda i fa avinent el Diccionari del Teatre a les Illes Balears, de Joan Mas i Vives. Un treball valuós de conjunt, sobre l'activitat escènica que es produeix a les Illes, promogut per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, coeditat amb Lleonard Muntaner.

Al volum 1 publicat per l'Abadia de Montserrat, pàgina 454, apareix una referència directa i explícita a «Molins», aquest grup de teatre amateur que es funda el 1957 a Santa Eugènia. Precisament l'any següent a l'ordenació sacerdotal de Guillem Parets, qui fa part del grup de tretze capellans mallorquins, els primers que són ordenats pel bisbe basc Jesús Enciso Viana, recent arribat a l'illa.

Aquest grup de teatre, en una primera etapa és dirigit per Miquel Coll Bibiloni, Miquel Rotger i Miquel Buades. Aleshores representen obres com L'amo en Sion, de Miquel Puigserver; La cançó del mar, de Gabriel Cortès; o  Sa neboda de ciutat, de Miquel Coll.

S'hi esmenta que, entre el 1993 i el 1997, el grup de teatre amateur «Molins» de Santa Eugènia, és dirigit per Guillem Parets. Representen un bon repertori de peces teatrals: Aigua de pluja, de Gabriel Cortès; Els senyors de Son Ravell o Els cinc cuixots que té un porcell, de Guillem Coll; Mon pare és un bon partit, d'Antoni Mus, o El metge nou, de Miquel Puigserver.

S'hi diu que aquest grup de teatre que dirigeix Guillem Parets participa a diferents mostres de teatre que tenen lloc a Sineu, Petra o Algaida. També actuen a Biniali i al teatre de Can Domenge de Palma, gràcies a les gestions que realitza na Bel Rosselló, la meva dona, dirigent veïnal del barri del Camp Rodó on roman situat l'edifici i el teatre de Can Domenge, que aleshores és propietat de sa Nostra, caixa d'estalvis.

S'hi diu que el grup desapareix a finals dels anys noranta. I que en formen part, entre d'altres, Maria Martorell, Maria Magdalena Crespí, Jerònia Coll, Francisca Morey, Diego Soler, Bernat Parets, Jaume Ripoll, Bernat Morey, Cristòfol Rigo, Joan Morey, Jaume Crespí, Guillem Parets, Josep Coll, Gabriel Cabot, Cristina Ballester i Rafel Mayol.

Per algun dels racons de ca nostra he de tenir guardat algun vídeo d'aquells que vaig enregistrar en «super 8» -que no som estat capaç de trobar fins ara- on apareix en Guillem dirigint i representant damunt l'escenari algunes d'aquestes obres de teatre esmentades...

Tant de bo que les arribi a trobar algun dia i que pugui oferir-les a qui en tengui algun interès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...