Salta al contingut principal

Destitució papal de bisbes catòlics, notícia certa o falsa?

         Vivim un temps en què, si hi ha qualcú que ha fet allò que no ha fet mai, o que ha dit allò que no ha dit mai, se’n deu dur la palma el papa Lleó XIV. 
    Pel que sembla, mitjans tecnològics poderosos d’avui dia – també en mans de l’entorn del president nord-americà Donald Trump- escampen notícies relacionades amb el papa nord-americà peruanitzat,   «un ianqui latinitzat», que no tenen res a veure amb allò que diu o que fa. Per a mi, l'home més adequat per romandre al front i servei de l’Església catòlica en ple segle XXI.

    Davant la pregunta que em formula per whatsapp el bon amic Pere Barceló Barceló des de Puigpunyent, sobre una notícia que té a veure amb «la destitució papal fulminant d’una dotzena de bisbes catòlics», m’he ficat una mica en aquest trull.
    Em basta obrir youtube, per adonar-me que, sobre aquest papa, hi ha vídeos a balquena. I sobre aquesta notícia relacionada amb la destitució papal de bisbes també. 
    Iniciant la recerca «un papa que destitueix bisbes», me’n puc adonar ràpidíssimament.
    Al darrer trimestre de l’any passat, sobretot, hi despunten munió de referències, emeses amb un format que s’assembla més al discurs evangèlic-nordamericà, que no a l’estil europeu de comunicar notícies.
    Es veu que a finals de 2025 circulen rumors i vídeos (especialment a plataformes com YouTube) que parlen de "12 o 19 bisbes destituïts simultàniament". Pel que sembla, moltes d'aquestes informacions formen part d'un corrent d'especulació o "clickbait" i no han estat confirmades oficialment pel butlletí de la Santa Seu.
    Entre moltíssimes d’altres, puc assenyalar-ne aquestes:

    1. Diuen que el papa destitueix bisbes per mor d’una carta delatora (2025, octubre)
    2. Diuen que 12 bisbes han estat remoguts pel papa (2025, octubre)
    3. Tornen a dir que 12 bisbes han estat destituïts pel papa (2025, octubre)

    Després de seguir-ho i escoltar-ho amb una mica d’atenció arrib a la conclusió que, mentre no conegui la «font originària» d’on prové una notícia com aquesta, continuaré essent d’aquells que pensen i creuen que es tracta d’una de tantíssimes notícies falses que difonen noves tecnologies de la comunicació, crec jo, per continuar mantenint malinformada la ciutadania (més subyugada, més controlada, i més conformada).
    A aquestes alçades del mes de març de 2026, no he obtengut cap evidència oficial que Lleó XIV hagi destituït un bloc de dotze bisbes de manera simultània. En cap registre de premsa seriós no som estat capaç de trobar fins avui dia la xifra d’una dotzena de destitucions fulminants  per part del papa. 
    Encara que és molt actiu a  l’hora de posar ordre a la "casa", la xifra de 12 bisbes destituïts d'un sol cop em sembla una exageració o una notícia mal interpretada que circula per xarxes socials, pentura amb la intenció de donar-ne una imatge, de "purga", que administrativament el Vaticà sol oferir de manera més acurada i esglaonada.
     No és així, per exemple, en el cas del bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza Sánchez, investigat per presumpte abús sexual a un menor a la dècada dels anys 90 (2025, desembre). El papa accepta la seva renúncia i la seva sortida a finals de 2025. 
    És el primer gran cop de puny sobre la taula del papa Lleó XIV per temes d'abusos.  Se la considera la primera gran "destitució" d'un bisbe per motius disciplinaris. 

    En el que dúim d’any, les últimes "destitucions" (renúncies acceptades) de què tenc notícia certa, són que el papa ha accelerat el ritme de canvis. 
    Podem veure que aquests són els casos més destacats fins ara sota el seu pontificat:
    1. El mes de gener de 2026 és notícia Paskalis Bruno Syukur (Indonèsia). El papa Lleó XIV accepta que renunciï a ser cardenal (un fet insòlit) i posteriorment deixaria les seves funcions executives.
    2. Més recentment, el mes de març de 2026, el Vaticà anuncia que el papa ha acceptat la renúncia del bisbe caldeu de San Diego, Emmanuel Hana Shaleta (San Diego, EUA). Una decisió papal que arriba després que aquest bisbe és arrestat a l'aeroport de San Diego acusat de malversació de fons i blanqueig de diners de l'església (uns 250.000 dòlars).
    3. La mateixa setmana del mes de març també accepta la jubilació/renúncia del cardenal Louis Raphaël Sako (Bagdad) com a patriarca caldeu, tancant una etapa de 13 anys en un context de canvis dins l'estructura de les esglésies orientals.
    Sembla que aquest papa està fent servir un "protocol simplificat" (aprovat l'octubre passat) que li permet apartar bisbes de forma molt més ràpida, quan hi ha indicis clars de negligència o delictes.  
    Diuen que l’11 de març de 2026 el papa Lleó XIV ha començat a prendre decisions rellevants en la disciplina eclesiàstica, tot i que encara no hi ha una llista massiva de "destitucions" oficials.     

    Ja se sap. Cal matisar-ho: en el llenguatge vaticà les «destitucions» sovint es presenten com a "acceptacions de renúncia", encara que estiguin motivades per investigacions o pressions externes.
    A dia 12 de març de 2026, continuo pensant que la destitució massiva de bisbes per part del papa Lleó XIV és una de tantes notícies falses, a les quals, amb les dades de què dispòs suara mateix, no hi don gens ni mica de crèdit.

  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...