En record del capellà senceller Don Toni Vallès Capó

     Mentre el seu nebot Matías Vallés, gran i bon professional del periodisme, em fa unes preguntes ben sucoses, asseguts tots dos a les instal·lacions del Diario de Mallorca a les primeries del mes de març de 2026, m’hi compareix ben viu el record d’aquest oncle patern seu, el meu mestre a l’Escola Preparatòria del Seminari, per on vaig passar a la dècada dels anys cinquanta del segle passat a fer-hi els meus estudis primaris.

    Hi vaig començar l'any 1953 als 8 anys d'edat.  Juntament amb una munió de companys palmesans acudíem diàriament i indefectible a les instal·lacions ruïnoses de l’edifici de sant Antoniet, al carrer de sant Miquel de Ciutat, on ens preparàvem acadèmicament i espiritual per ingressar al Seminari.
     Durant dos cursos seguits em vaig fer present en aquell edifici que també aixoplugava la seu dels Jutjats de Primera Instància. 

    Don Toni Vallès era un professor molt exigent amb els seus alumnes. Sobretot pel que feia a la Gramàtica, l’Ortografia o la Cal·ligrafia, però també la Història Sagrada, l’Aritmètica o la Geografia. Gairebé sempre portava a les mans una canyeta que imposava respecte!

    El primer curs vaig obtenir-hi la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures, amb el corresponent diploma que ho acreditava, estès i signat pel director del centre mossèn Antoni Vallès.
    Avui dia encara romanen ben vius dins la meva memòria el nom i llinatges d’alguns dels companys que aleshores hi estudiàvem plegats, instruïts per aquest prevere senceller: Joan Darder Brotat, Josep Antoni Fuster Segura, Ricardo Lozano Vaquer, Antoni Ramis Rebassa,  Jaume Salamanca, Manolo Salamanca, Jaume Salom Bosch, Toni Salom Bosch, Andreu Veny Vidal, Tomeu Veny Vidal, Tomeu Garcias Ferrer, en Ferrer, en Flexas, n’Humbert, etc.
    Tampoc no m’oblid mai del pati, petit i minúscul, on jugàvem quan ens arribava l’hora de berenar o descansar a mitjan matí. 
    Ens posava de molt mal humor la pluja, quan ens impedia d’accedir-hi! 
    Tenc presents les anades i vengudes des de ca nostra, situada al grup de cases Juníper Serra, davant la fàbrica de gas i electricitat al carrer de Joan Maragall, fins a l’escola de sant Antoniet.
    El curs 1954-55 fou el meu darrer a l’Escola Preparatòria. Hi vaig obtenir la qualificació de "sobresaliente" en totes les assignatures: lectura, escriptura, dibuix, càlcul, religió, geografia i història, llengua, matemàtiques, formació de l'esperit nacional, educació física i ciències naturals. 
    Amb els estudis realitzats satisfactòriament, la «Dirección General de Enseñanza Primaria»  m’expedí la «Cartilla de Escolaridad», amb la qual vaig poder ingressar al Seminari diocesà de Mallorca, al nou edifici de la finca de Son Gibert, al barri del Viver. 
    L'ensenyament primari havia estat impartit totalment i únicament per aquest capellà, vicari de la parròquia de Sant Miquel, natural de la vila de Sencelles. 
    Malauradament va morir pocs mesos després que la meva promoció hagués ingressat al Seminari l’any 1955. Segons ens digueren, mentre atenia penitents dins del confessionari. 
    El va succeir en la tasca docent mossèn Bernat Pujol, natural de Sóller.
    Al Seminari diocesà de Sant Pere m’hi vaig passar tretze anys seguits en règim d’internat estricte. Vaig ser-hi ordenat sacerdot el mes de juny de 1968. En vaig exercir el servei durant tretze anys seguits, fins que vaig casar-me.     
    Aleshores m’impediren de continuar-ne la tasca unes normes canòniques que, tot i considerar-les ràncies i estantisses, les hem volgudes respectar totes tres persones més directament implicades.
    M’alegra ben molt el tractament que n’ha fet, d’aquesta entrevista  sol·licitada pel gran i bon professional del periodisme, Matías Vallés Miklankova. 
    Tant, que no em puc estar de dedicar-li aquest escrit meu en el blog de referència més explícitament capellanívola. 
    Amb agraïment profund, tant al nebot periodista Matías com al tio capellà Toni.