Grans canvis del papa Francesc?: reflexions personals meves

La pregunta de Cap d’Any

Coincidint amb la festa patronal de la ciutat de Palma, el mateix dia de Sant Sebastià, pos fil a l’agulla a una sèrie de reflexions que em provoca la formulació d’una pregunta que consider summament interessant per als nostres dies: «Quins grans canvis ha fet el papa Francesc?»

La formula, des de la vila de Búger estant, el bon amic inquer Bernat Forteza. S’hi sumen sobretot el bon amic petrer Miquel Monroig i l’altre bon amic palmesà Bernat Vicens, a l’hora de constituir-ne el comitè d’organització. Mentre l’amic porrerenc Miquel Toledo s’encarrega de penjar al grup de whatsapp d’Amics del Seminari la llista de qui s’hi vulgui apuntar. Llista i votació que roman oberta fins al dia de la trobada per a tothom que en tengui ganes, d’apuntar-s’hi.

Em sembla molt interessant la proposta d’organitzar un encontre de gent que vulgui compartir-hi opinions, sobre aquest assumpte. Assenyalen el Teatre de Búger, com el lloc més idoni, per al divendres 14 de febrer a les 11 del matí. En bon Dia dels Enamorats!

Ho trob tan interessant que em pos a reflexionar-hi, tranquil·lament i serena, quan encara manquen més de tres setmanes per a la feta. No tant per fer-hi cap casta d’aportació directa de gran embalum i consistència sòlida sobre la matèria, sinó, sobretot, per resumir en unes poques pàgines allò que puc llegir i/o viure d’alguna manera, sobretot arran dels meus contactes personals i directes amb gent del Perú, del continent sud-americà que el papa Francesc coneix molt bé, sobre actuacions seves encaminades al canvi.

1. Poques passes, massa tímides, cap a la renovació de l’Església

Per a mi personalment, la figura del papa Francesc em compareix com la d’aquell papa que vol fer «una primera passa cap endavant» en la renovació de la nostra Església catòlica en ple segle XXI. 

Ara bé, em sembla que ho fa tan tímidament, que ja no n’hi segueixen d’altres, de passes... I així en resumiria jo l’opinió que me’n faig, d’ell. 

Com diuen popularment al Perú: «No hay primera sin segunda!». I, sia pel que sigui, fa la impressió que el papa Francesc s’hi queda, lamentablement, només en la primera passa de tota una sèrie que no arriba a completar mai. Vés a saber tu per quins motius!

Malauradament per a la nostra Església catòlica, universalment estesa pel món sencer - el destinatari final i directe de la Bona Nova de Jesús de Natzaret – (Mt 28,19). En definitiva, malauradament també per a aquest Jesús de l’Evangeli i per al Senyor Déu de l’univers qui ens l’envia.

2. Tres aspectes remarcables del papa Francesc

En aquest escrit sobre el papa Francesc m’interessa remarcar tres aspectes:

És el papa d’un «llenguatge nou, molt més directe». Com a bon llatinoamericà, lluny de floritures acadèmiques, llatines i enrevessades, acostuma a emprar paraules força entenedores. Sobretot quan improvisa i deixa a una banda el text que li han redactat prèviament damunt paper, perquè el llegesqui literalment.

És el papa de «gestos molt significatius». Per a mi són petits, massa petits. Però tothom n’hi pot destriar alguns, que haurem de veure com seran valorats en el futur, sobretot quan ell ja no hi sigui.

És el papa de «fets i d’accions importants i grans»? Al meu modest mode de veure-ho, gairebé no n’hi destrio cap, de fet ni d’acció que pugui qualificar com a «important i/o gran». 

Partesc de la base que, com a representant de Jesucrist en ple segle XXI, igual que predecessors seus, el papa Francesc SUSPÈN i NO APROVA. No tant pel que diu, escriu o predica – que pot resultar excel·lent -, sinó sobretot pel que fa o deixa de fer.

3. Paraules o fets?

Pels seus fets, i no tant per les seves paraules, el veig més acostat al 5, que no al 10, si l’hagués de qualificar pastoralment com ho fan acadèmies o centres escolars. Fins i tot crec que en determinats aspectes de la seva actuació papal no s’allunyaria gaire del 0.

Si més no, pel simple fet de viure, residir i treballar a les estances vaticanes, empori i organització secular de poder i de riquesa amb valor monetari incalculable, ben a la vista de tothom que ho vulgui veure: molt poc o no res s’assemblen als indrets on viu, resideix i treballa Jesús de Natzaret, a qui el papa representa com a seguidor màxim: Betlem, Natzaret, Cafarnaüm, Samaria, Canà, Gòlgota, etc.

Continuar presidint-hi eucaristies qualificades com a «solemnes», envoltat de la pompa cardenalícia, a l’interior o a l’exterior de la basílica de Sant Pere, a Roma, amb molta més freqüència i intensitat que d’altres eucaristies considerades «domèstiques», amb poca gent i pobra, per a mi que entra en contradicció flagrant,  escandalosament rebutjable, amb l’«Eucaristia Primera», la que presideix Jesús amb un petit grup de seguidors, allunyats del poder i la riquesa. 

4. El primer papa argentí de la història

Si algun aspecte m’agradaria remarcar en la figura i la persona del papa Francesc és el fet de ser un papa del Sud. És el primer papa originari d’Amèrica Llatina, tot i que ara resideix al Nord i presideix l’Església des d’un racó europeu, concretament la Itàlia romana.

No puc oblidar que es tracta del primer papa argentí en tota la història secular de l’Església catòlica, estesa universalment pertot arreu. Durant els darrers 2.000 anys no n’hi ha hagut cap altre, de papa argentí, ni d’Amèrica Llatina (que se sàpiga).

Amb això, ja provoca el «primer gran canvi» dels nostres temps més recents en el pontificat papal romà: després de 4 papes italians (Pius XII, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau I), un papa polonès i un alemany, arriba a la Santa Seu un papa del Sud, llatinoamericà, argentí.

5. Petits gests de gran calat

Com fan públic els mitjas de comunicació d’arreu del planeta, el conclave per escollir nou papa que s’inicia el 12 de març de 2013, l’endemà mateix escull Jorge Mario Bergoglio, qui comença el seu pontificat com a papa Francesc.

A mida que passa el temps, se’l coneix com el «papa que posa dutxes a la plaça de Sant Pere... que se’n va a viure a Santa Marta amb altra gent... que deixa a una banda les estances papals... que no va mai a Castelgandolfo... que envia àudios simpàtics als mòbils de la gent... que telefona personalment al bisbe auxiliar de Barcelona, el mallorquí Antoni Vadell, quan aquest es troba a punt de morir d’una malaltia molt greu... que acull joiós l’Escolania dels Blavets i Blavetes de Lluc a Sant Pere... que recorda la seva estada a Monti-Sion de Palma... que es passa dues hores seguides conversant amb els seminaristes de la província eclesiàstica valenciana a la qual pertany Mallorca... que remou les fibres més sensibles del Vaticà en augmentar els espais de poder de les dones en càrrecs importants...»

6. Gran coneixedor de la realitat llatinoamericana

El papa Francesc és un bon i gran coneixedor de la realitat llatinoamericana. Abans de ser papa, hi viu inserit profundament com a laic, capellà, bisbe, arquebisbe i cardenal, en territoris argentins. 

Amb la seva ascendència italiana esdevé un papa que, sortosament i admirable, mira d’afeblir, fins allà on pot, certs aspectes de la teologia i la pastoral, dominants a desdir durant segles: tan europeïtzadors i eurocèntrics, que xoquen de ple amb nombroses i diverses realitats existents al Sud, i que s’hi mantenen escandalosament diferenciadores. 

7. Alguns detalls de l’europeïtzació eclesial

A banda de la consideració que hom pugui tenir-hi, basta pegar una ullada, no ja al nombre de «papes no europeus» que hi ha hagut al llarg de la història de la nostra Església. 

També resulta insignificant el nombre de «sants canonitzats no europeus» que apareixen en el Santoral de l’Església catòlica universalment estesa, per posar només alguns exemples d’entre moltíssims d’altres. 

Encara que considerin Amèrica Llatina com un dels continents que aixopluga la major part de la població catòlica mundial, els sants llatinoamericans «canonitzats per Roma» no passen de representar-hi el 3,4%.

Davant d’exemples tan evidents com aquests, d’una Església catòlica universalment «europeïtzada», un papa argentí no pot passar-hi per damunt com si no res, amb situacions tan desproporcionades com aquestes. 

Se’l veu que no dubta a aplicar-s’hi tan acuradament com assenyada.

8. Actuacions papals enèrgiques al Perú

Seguint amb les repercussions del pontificat del papa Francesc damunt d’Amèrica Llatina, concretament al Perú, entre moltes d’altres, m’interessa remarcar-ne dues, d’actuacions «importantíssimes» en l’àmbit pastoral i jeràrquic estrictament diocesà: 

És el papa Francesc qui fa i crea cardenal l’arquebisbe peruà «més progressista» dels darrers temps, el de Lima. Tot i esser un país on, com a molt, acostuma a tenir-ne solament dos, de cardenals, el Primat i un altre, no li tremola la mà a l’hora de signar i assignar-hi el tercer, en la persona de Carlos Castillo Mattasoglio. Digne representant de la línia teològica llatinoamericana anomenada de l’Alliberament.

Tampoc no li tremola el pols a l’hora de remoure del seu càrrec el bisbe «més reaccionari i ultraconservador» del Perú, José Antonio Eguren Anselmi, l’arquebisbe de Piura (relacionat amb el tràfic de terres i abusos sexuals de menors, per la seva vinculació directa amb el Sodalicio Cristiano i organitzacions criminals).

9. Abusos sexuals contra menors

Dins aquest àmbit d’actuació papal, pentura és on mostra la seva fermesa més gran i on pren les decisions més enèrgiques el papa Francesc: s’afanya a protegir els infants víctimes d’abusos sexuals comesos per part de clergues, amb energia i decisió fora mida. Mai vistes, abans.

Pot ser una de les seves marques més genuïnes, una de les seves grans dèries més indefugibles.

Aquest papa està ben disposat a desplegar una reforma grandiosa en la poderosa Congregació per a la Doctrina de la Fe. Per començar, l’any 2023 relleva el cardenal manacorí Lluís Francesc Ladaria, de 79 anys d’edat, des de l’any 2017 prefecte de la Congregació esmentada i president de la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Comissió Teològica Internacional. El substitueix l’argentí Víctor Manuel Fernández,  arquebisbe de la Plata.

Entre d’altres coses, el papa Francesc pren mesures adients per agilitzar la tramitació i resolució més prompta dels processos en els casos d’abusos sexuals a menors que sacsegen una part considerable de la jerarquia de l’Església catòlica arreu del planeta. 

En veure-s’hi implicats tants i tants bisbes, capellans, religiosos i laics adscrits a l’Església catòlica romana, el papa Francesc es presenta com el gran defensor de les víctimes de tots aquests abusos inacceptables.

10. Defensa de la terra

Amb molta més freqüència i intensitat que papes anteriors, el papa Francesc no deixa mai de recalcar que qualsevol actuació contra la terra i la gent que l’habita va contra la creació, i a la vegada, contra l’equilibri planetari. 

No dubta a afirmar que «defensar la natura i els pobles indígenes amazònics ens interpel·la a tots». I, per això mateix, proposa definir un sistema normatiu internacional que establesqui límits infranquejables per a les empreses i els governs.

11. Comportaments distints

El papa Francesc també planteja el tema estrictament pastoral del tracte que l’Església ha de dispensar als que no viuen segons la normativa eclesial més convencional, com són ara:  els catòlics que s’ajunten sense casar-se, els catòlics que es casen civilment només, els catòlics que es divorcien i els catòlics divorciats que tornen a casar-se civilment. Parla de «situacions irregulars», sempre entre cometes.

Afirma que l’Església no està cridada a condemnar ningú, sinó a acollir tothom, estigui en la situació que estigui. Fins al punt que afirma: «si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui som jo per a jutjar-la?»

12. Home de la paraula

Si definim qualsevol papa com un home que empra la paraula, en públic i en privat, el papa Francesc, argentí de naixement i comportaments, n’arriba a pronunciar, escriure i transmetre moltes i molt bones: encícliques, homilies, discursos, exhortacions, etc.

13. Augmenta la presència de dones al Vaticà

Amb el papa Francesc, per primera vegada en la història, una religiosa de les Missioneres de la Consolata dirigeix el Dicasteri d’Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. Sor Simona Brambilla és la primera dona prefecta, la responsabilitat més important dins la cúria vaticana, només un graó per davall del pontífex.

Des de l’inici del seu pontificat, la presència de les dones ha augmentat considerablement al Vaticà i han assumit responsabilitats que fins ara només ocupaven homes: 7 dones són nomenades per primera vegada membres del Dicasteri de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica; una dona és la directora dels Museus Vaticans, Barbara Jatta; una altra dona és la secretària general de la Governació, Sor Raffaella Petrini, funció que fins a l’any 2022 era assignada habitualment a un bisbe.

Hi ha diverses directores, secretàries, subsecretàries i membres de Dicasteris que són dones nomenades pel papa Francesc: Gabriella Gambino i Linda Ghisoni (subsecretàries del Dicasteri per a Laics, Família i Vida), Carmen Ros Nortes (subsecretària del Dicasteri d’Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica), Emilce Cuda (secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina), Nataâsa Govekar (cap de la direcció teològica-pastoral del Dicasteri per a la Comunicació), Cristiane Murray (directora adjunta de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu), Charlotte Kreuter-Kirchof (membre del Consell d’Economia), Nathalie Becquart (subsecretària del Sínode dels Bisbes), María Lía Zervino (membre del Dicasteri per a Bisbes).

14. El papa de la sostenibilitat

Així com hi ha qui defineix el papa Francesc com el papa dels processos, el papa d’obrir camí, el papa dels possibilismes, també n’hi ha que el qualifiquen com el papa de la sostenibilitat.

És un dels papes que contribueix de manera molt pràctica i efectiva a incorporar els reptes ambientals dins la comunitat catòlica. 

Fa la primera passa en aquest àmbit, quan publica l’encíclica ecologista «Laudato Sí» (18-06-2015), introduint-hi allò que alguns anomenen l’espiritualitat ecològica, convertint la qüestió ambiental en un tema moral. 

Bon jesuïta, fill d’Ignasi de Loiola, proposa de seguir Francesc d’Assís qui parla del planeta com de «la nostra casa comuna, la germana o la mare terra». Convida a sentir-nos cridats espiritualment a despertar la nostra consciència social i ecològica per fer front al repte que tenim davant nostre. 

La crisi ecològica, per al papa Francesc és una manifestació externa de la crisi ètica, cultural i espiritual que travessen les nostres societats modernes. Aleshores apunta que cal prendre decisions personals en el camí de l’ecologia integral, és a dir, del nostre estil de vida.

Visitant Amèrica Llatina, al Sínode de l’Amazonia amb representacions eclesiàstiques de la regió, genera l’exhortació apostòlica postsinodal «Estimada Amazonia» (02-02-2020). Hi deixa ben clar que la defensa de la terra i dels seus valors ambientals no pot deslligar-se dels drets que tenen les poblacions que hi viuen a continuar amb les seves tradicions i formes de viure. Les mateixes que han servit i serveixen   per a mantenir el territori en estat verjo, descontaminat, respectat i molt ben protegit.

OooOoOoOoOoOoO

Vet ací aquests 14 punts que resumeixen d’alguna manera les meves reflexions personals entorn de la figura del papa Francesc. El veig com a home que s’afanya a intentar fer canvis, ni que sien tímids, en la vida de la nostra església. 

Tot i que em fa la impressió que no arriba fins allà mateix on ell també voldria. Ni tampoc fins allà on voldríem molts dels qui feim suport a la imprescindible i més que necessària renovació d’una comunitat de creients en Jesús que volem mantenir-nos-hi fidels en ple segle XXI.

«Quins grans canvis ha fet el papa Francesc?»
Des del meu modest mode de veure, de canvis, n’ha fet alguns.
De grans canvis? No crec que n’hagi fet cap, dels que són desitjables avui dia.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 20 de gener de 2025

RECOMANABLE DE VISITAR:

1. Una desena d'anys del papa Francesc
2. Canvis del papa Francesc
3. Nomenament de Simona Brambilla
4. Intel·ligència artificial (xinesa) i el papa Francesc