Passa al contingut principal

Quins canvis està fent el papa Francesc? - Aportació de Bernat Vicens

A la trobada organitzada a Búger el 14 de febrer de 2025, per tractar l'assumpte que proposa Bernat Forteza, amb el suport del grup "Gent cristiana aporta" i la intervenció de 17 participants (6 dones i 11 homes), juntament amb Miquel MonroigBernat Vicens fa part de la mesa coordinadora. 

BERNAT VICENS (primer a l'esquerra) intervé com a membre de la mesa

Aquest em passa un resum esquemàtic de la seva intervenció, i, amb molt de gust, el reproduesc en aquest blog meu perquè pugui servir d'informació als que hi eren, als que no hi pogueren assistir i als qui puguin tenir-hi interès:

QUINS CANVIS ESTÀ FENT EL PAPA FRANCESC.

Trobada a Búger el 14-2-2.025 d 'AMICS DEL SEMINARI.

El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament (Lord Acton).
Crec que estaria bé pensar “Quins grans canvis va fer Jesús” per parlar dels canvis que ha fet i pot arribar a fer el Papa Francesc.
Recordem que Jesús no va observar rituals, que no l'importava l'observança dels ritus, que se saltava les normes i les lleis de la seva religió tot perquè el que li importava era la persona. I se posava a favor dels més arraconats i despreciats. Jesús curava, alimentava i treballava per les millors relacions humanes possibles.

A partir d'aquí, què està fent el Papa Francesc: Per mi, una cosa imprescindible, per tant molt important és fent net, en sa mesura del que pot, i està posant ordre. NOMÉS PER FER NET DINS SA CÚRIA, DINS INSTITUCIONS CATÒLIQUES I RELIGIOSES hi ha feina per tota sa vida.

I ho està fent. Imagín lo difícil que és això, i els problemes que se li deuen presentar. Però lo cert és que avui veim que s'està recuperant el Concili Vaticà II, que al seu moment va crear molta esperança dins l'Església.

Francesc és persona, és cristià i és Papa bo, molt bo. Però des que va arribar a Roma aquell 13 de març de 2013 està entre l'espasa i la paret. Ell no va ser persona de cúria, sinó capellà i pastor a més de jesuïta amb una formació pròpia de la Cia de Jesús. I quan el feren papa ja va deixar clar que moltes coses de pompa no les volia. Vol desfer l'Església de molta lacra, no vol que s'acceptin els càrrecs per prosperar personalment sinó per ser servidors i animadors de la comunitat. Vol que facin olor “d'ovella”.

Comença a desclericalitzar l'Església.

Posa ordre dins l'Església, dins la Cúria i amb institucions de fort prestigi com O. Dei (R.D.16-1-25), i al mateix Sodalici que el dissol (R.D. 19-1-25). Ajusta comptes amb els tradicionalistes (R.D. 16-1-25)
Per què el 76% dels italians confia en el Papa, i menys de la meitat en l'Església? (R.D.18-1-25).
Cuba anuncia l'alliberament de 553 presos després de la mediació del Vaticà (R.D.16-1-25)
Invertir en matar és de locos (R.D. 19-1-25)
A l'Església hi caben tot, tots, tots (Eclesalia 23-1-25)
Encícliques i exhortacions del Papa Francesc que marquen: Evangeli Gaudium, Laudato Si, Fratelli Tutti, Gaudete Exultate, i recentment Dilexit nos.
El tarannà del Papa. Creu i viu el que diu i el que fa.
I per això és atacat i menyspreat per molts, començant per cardenals, bisbes, capellans, polítics. Acusat de comunista, de manca de nivell intel·lectual, d'antipapa,... cada vegada més violents, més ideològics, més subtilment omnipresents.

Aquests que l'ataquen són la majoria catòlics tradicionalistes que professen la doctrina i la pràctica de l'Església Catòlica en les formes d'abans del Concili Vaticà II, i que deploren les actualitzacions i l'obertura. Són seguidors del catecisme de Pius X, i practiquen algunes devocions públiques i privades que com ha dit el mateix Papa Francesc, no canvien en absolut la vida. I aquests atacs de cada vegada són més violents, més ideològics i més omnipresents..., amb l'esperança que a aquest papa ja li queda poc temps i que l'ordre tornarà aviat a la “normalitat”. Són els mateixos que toleren malament tot el que ha significat el Concili Vaticà II.

“L'Esglèsia està bloquejada, estacionada dins una religió convencional, externa, formal, que ja no encoratja el cor i no canvia la vida”. Paraules del Papa del dia d'Epifania.

És conscient el papa que els necessaris canvis, i les innovacions no són fàcils de dur a terme: generen ansietat, te posen en alerta, te fan pensar en els privilegis que pots deixar de tenir, no te donen d'entrada una garantia de poder superar els obstacles, ... perquè una part de l'església catòlica (la clerical, la sacerdotal, la confessional) està clavada en un dogmatisme abstracte, que petrifica la revelació i sufoca les instàncies de novetat, fa retrocedir... (R.D. 4-2-25, Joseba Kamiruaga).

Té grans mèrits el Papa:
Ha reafirmat la centralitat de LA MISERICÒRDIA (El Jubileu d'aquest any)
Ha donat nou impuls a L'ECUMENISME CRISTIÀ i al DIÀLEG INTERRELIGIÓS
Ha humanitzat moltes qüestions teològica-eclesials com LA FAMILIA, L'HOMOSEXUALITAT, ACCÉS ALS SAGRAMENTS.
Ha retornat espai a la SINODALITAT i a la COMUNIÓ ECLESIAL, com a formes privilegiades de vida cristiana.
Ha tornat a posar els POBRES al centre.
Ens recorda que l'EVANGELI i JESUCRIST no són ni una moral ni una ideologia.
Ens dona una nova llum sobre el tema de la CREACIÓ, que avui és una emergència planetària.
Que els QUI ESTAN ENFORA DE L'ESGLÉSIA tenen coses que dir a l'Església.
Ha decidit donar un paper més important a LA DONA dins l'església. (R.D. 4-2-25).
Treballa per LA PAU, en un món en flames.
S'enfronta contra la política antimigratòria de Trump, per causar un sofriment innecessari. (Público 12-2-25). És sa darrera aportació més crítica contra el pla de deportacions i insta els catòlics a no cedir davant els atacs als migrants. (R.D. 12-2-25)

-------------------------------------------------------------------------------------------------

LAUDATO SI
El tema no és nou i és desesperadament urgent. Hem descobert la Terra el nostre planeta, com la casa comuna, l'única que tenim, i estem descobrint que som una indissoluble unitat de relacions i de futur.
L'ecologia profunda, integral, inclou tots els aspectes de la nostra vida personal, familiar, social, política, cultural, religiosa.

I totes les institucions polítiques i socials i religioses.... han de fer programa fonamental seu el “salvament del planeta”. Urgeix crear, estimular potenciar en totes les religions i humanismes una espiritualitat profunda i total de signe positiu, d'actitud profètica en l'alliberament.

Imprescindible una nova relació amb la natura. I com diu Pere Casaldàliga volem viure aquest kairós ecològic de militància i de mística amb el Déu de tots els noms i totes les utopies.

Sabem que progressar avui significa bàsicament haver de fer passes enrere. Sabem que o ens salvarem tots o no se salvarà ningú. I sabem que ens hem de salvar amb el planeta.

Els humans som els darrers que hem arribat a aquesta plaça que es diu La Terra, la nostra casa, però és ben possible que siguem els primers que desapareguem. I la vida no s'acabarà, la vida continuaria sense noltros com va ser fa milions d'anys.

Però aquest orgullós homo sapiens que va començar des de poc després d'Atapuerca, no creis que més bé avui, amb tants avanços que hem fet el podríem classificar com Homo Demens?.

A) Idò el Laudato si, va de tot aixó. Quin tipus de món volem deixar als que ens succeeixen, als nins que estan creixent? Núm 160 Pregunta central.

B) Creix molt ràpidament una sensibilitat respecte a l'ambient i a la cura de la natura i creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta. Núm 1

C) El Papa Francesc és clar que se dirigeix als fidels catòlics, però es proposa entrar en diàleg amb tothom sobre la nostra casa comuna. Diàleg apareix en tota l'encíclica. Recorda que moltes esglésies i comunitats cristianes, i també altres religions han interpel·lat amb una profunda preocupació i reflexió sobre aquest tema de l'ecologia,,, Núm. 7

D) Al capítol primer ens planteja els problemes més crus de la nostra casa comuna. Què li està passant a la nostra casa? Num. 19
El canvi climàtic. Num 23.
La qüestió de l'aigua. Num 30
La pèrdua de la biodiversitat. Núm 34
El deute ecològic. Nums 51 i 52

E) Capítol segon el titula l'Evangeli de la creació.
Recorda la responsabilitat de la persona humana respecte de la creació i el llaç íntim que hi ha entre totes les criatures. I com el pecat trenca l'equilibri de tota la creació en el seu conjunt. Núm 95, 66.

F) El capítol tercer analitza l'arrel humana de la crisi ecològica. Aquest capítol presenta una anàlisi de la situació actual de manera que no miram només els símptomes sinó també les causes més profundes. Núm 15
La cara i creu de la tecnologia, del domini tecnocràtic i el seu domini sobre la política i l'economia. Núm. 109.

G) El Quart ja va cap a una ecologia integral. És el nucli de la proposta de l'Encíclica. Una ecologia integral com a nou paradigma de justícica. Nom podem entendre la naturalesa com quelcom separat de nosaltres mateixos o com un mer marc de la nostra vida. Núm 139

I això val per tot el que vivim en el camp de l'economia i la política i en les diferents cultures, especialment les més amenaçades. Dins aquesta perspectiva integral i entra una ecologia de les institucions. Núm 142.

H) Al capítol cinquè ens dona algunes línies orientatives i d'acció. La gran pregunta és què podem fer i hem de fer. Amb anàlisi no n'hi ha prou. Propostes de diàleg i d'accions que ens ajudin a sortir de l'espiral d'autodestrucció en què ens estam submergint Núm. 163, 166...

I) Capítol sisè: Educació i espiritualitat ecològica. Una conversió ecològica és el repte que tenim. Per això l'educació i la formació són sempre desafiaments bàsics. Involucrar els ambients educatius com l'escola, la família, els mitjans de comunicació, i la catequesi. Num 213.
Apostar per un altre estil de vida Núm 203 – 208 que obri la possibilitat d'exercir una sana pressió sobre els que tenen el poder polític econòmic i social.

EVANGELII GAUDIUM (24 novembre 2013)

Com diu a sa presentació, l'ALEGRIA DE L'EVANGELI omple el cor i la vida sencera dels qui se troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa i del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria.

És un document que expresa la extraordinària passió misionera del Papa Francesc. Vol animar a l'Església que comenci una nova etapa evangelitzadora que se caracteritzi per un impuls renovat i per l'alegria de l'Evangeli.

La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar ocasions de plaer, però no aconsegueix engendrar l'alegria. (7)

Per això la seva proposta és viure en un nivell superior i amb intensitat. La vida s'acreix donant-la i se va perdent en l'aïllament i la comoditat. De fet passa que els qui més disfruten de viure són els qui deixen la seguretat de la vorera i s'entusiasmen en la missió de comunicar vida als demés (10)

FRATELLI TUTTI (4 d'octubre de 2020)
Les idees bàsiques són:
NO a la cultura dels murs. (27 i 28 )
Construir ponts (88)
No al virus de l'individualisme (114)
Protegir els immigrants (38 – 40)
La millor política, el diàleg i l'amistat social (159, 160)
No oblidar ni Auschwitz ni Hirosima (246 – 252)
Garantir la llibertat religiosa (279)

DILEXIT NOS (24 d'octubre de 2024)
Retornar al cor, dins aquest món líquid (9, 11)
Les raons del cor (154)
El món està perdent el cor (22)
El geni del cristianisme (170)
El que Jesús espera dels cristians (182)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...