A la trobada organitzada a Búger el 14 de febrer de 2025, per tractar l'assumpte que proposa Bernat Forteza, amb el suport del grup "Gent cristiana aporta" i la intervenció de 17 participants (6 dones i 11 homes), juntament amb Miquel Monroig, Bernat Vicens fa part de la mesa coordinadora.
 |
| BERNAT VICENS (primer a l'esquerra) intervé com a membre de la mesa |
Aquest em passa un resum esquemàtic de la seva intervenció, i, amb molt de gust, el reproduesc en aquest blog meu perquè pugui servir d'informació als que hi eren, als que no hi pogueren assistir i als qui puguin tenir-hi interès:
QUINS CANVIS ESTÀ FENT EL PAPA FRANCESC.
Trobada a Búger el 14-2-2.025 d 'AMICS DEL SEMINARI.
A partir d'aquí, què està fent el Papa Francesc: Per mi, una cosa imprescindible, per tant molt important és fent net, en sa mesura del que pot, i està posant ordre. NOMÉS PER FER NET DINS SA CÚRIA, DINS INSTITUCIONS CATÒLIQUES I RELIGIOSES hi ha feina per tota sa vida.
I ho està fent. Imagín lo difícil que és això, i els problemes que se li deuen presentar. Però lo cert és que avui veim que s'està recuperant el Concili Vaticà II, que al seu moment va crear molta esperança dins l'Església.
Francesc és persona, és cristià i és Papa bo, molt bo. Però des que va arribar a Roma aquell 13 de març de 2013 està entre l'espasa i la paret. Ell no va ser persona de cúria, sinó capellà i pastor a més de jesuïta amb una formació pròpia de la Cia de Jesús. I quan el feren papa ja va deixar clar que moltes coses de pompa no les volia. Vol desfer l'Església de molta lacra, no vol que s'acceptin els càrrecs per prosperar personalment sinó per ser servidors i animadors de la comunitat. Vol que facin olor “d'ovella”.
Comença a desclericalitzar l'Església.
Aquests que l'ataquen són la majoria catòlics tradicionalistes que professen la doctrina i la pràctica de l'Església Catòlica en les formes d'abans del Concili Vaticà II, i que deploren les actualitzacions i l'obertura. Són seguidors del catecisme de Pius X, i practiquen algunes devocions públiques i privades que com ha dit el mateix Papa Francesc, no canvien en absolut la vida. I aquests atacs de cada vegada són més violents, més ideològics i més omnipresents..., amb l'esperança que a aquest papa ja li queda poc temps i que l'ordre tornarà aviat a la “normalitat”. Són els mateixos que toleren malament tot el que ha significat el Concili Vaticà II.
“L'Esglèsia està bloquejada, estacionada dins una religió convencional, externa, formal, que ja no encoratja el cor i no canvia la vida”. Paraules del Papa del dia d'Epifania.
És conscient el papa que els necessaris canvis, i les innovacions no són fàcils de dur a terme: generen ansietat, te posen en alerta, te fan pensar en els privilegis que pots deixar de tenir, no te donen d'entrada una garantia de poder superar els obstacles, ... perquè una part de l'església catòlica (la clerical, la sacerdotal, la confessional) està clavada en un dogmatisme abstracte, que petrifica la revelació i sufoca les instàncies de novetat, fa retrocedir... (R.D. 4-2-25, Joseba Kamiruaga).
-------------------------------------------------------------------------------------------------
I totes les institucions polítiques i socials i religioses.... han de fer programa fonamental seu el “salvament del planeta”. Urgeix crear, estimular potenciar en totes les religions i humanismes una espiritualitat profunda i total de signe positiu, d'actitud profètica en l'alliberament.
Imprescindible una nova relació amb la natura. I com diu Pere Casaldàliga volem viure aquest kairós ecològic de militància i de mística amb el Déu de tots els noms i totes les utopies.
Sabem que progressar avui significa bàsicament haver de fer passes enrere. Sabem que o ens salvarem tots o no se salvarà ningú. I sabem que ens hem de salvar amb el planeta.
Els humans som els darrers que hem arribat a aquesta plaça que es diu La Terra, la nostra casa, però és ben possible que siguem els primers que desapareguem. I la vida no s'acabarà, la vida continuaria sense noltros com va ser fa milions d'anys.
Però aquest orgullós homo sapiens que va començar des de poc després d'Atapuerca, no creis que més bé avui, amb tants avanços que hem fet el podríem classificar com Homo Demens?.
A) Idò el Laudato si, va de tot aixó. Quin tipus de món volem deixar als que ens succeeixen, als nins que estan creixent? Núm 160 Pregunta central.
B) Creix molt ràpidament una sensibilitat respecte a l'ambient i a la cura de la natura i creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta. Núm 1
C) El Papa Francesc és clar que se dirigeix als fidels catòlics, però es proposa entrar en diàleg amb tothom sobre la nostra casa comuna. Diàleg apareix en tota l'encíclica. Recorda que moltes esglésies i comunitats cristianes, i també altres religions han interpel·lat amb una profunda preocupació i reflexió sobre aquest tema de l'ecologia,,, Núm. 7
G) El Quart ja va cap a una ecologia integral. És el nucli de la proposta de l'Encíclica. Una ecologia integral com a nou paradigma de justícica. Nom podem entendre la naturalesa com quelcom separat de nosaltres mateixos o com un mer marc de la nostra vida. Núm 139
I això val per tot el que vivim en el camp de l'economia i la política i en les diferents cultures, especialment les més amenaçades. Dins aquesta perspectiva integral i entra una ecologia de les institucions. Núm 142.
H) Al capítol cinquè ens dona algunes línies orientatives i d'acció. La gran pregunta és què podem fer i hem de fer. Amb anàlisi no n'hi ha prou. Propostes de diàleg i d'accions que ens ajudin a sortir de l'espiral d'autodestrucció en què ens estam submergint Núm. 163, 166...
EVANGELII GAUDIUM (24 novembre 2013)
Com diu a sa presentació, l'ALEGRIA DE L'EVANGELI omple el cor i la vida sencera dels qui se troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa i del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria.
És un document que expresa la extraordinària passió misionera del Papa Francesc. Vol animar a l'Església que comenci una nova etapa evangelitzadora que se caracteritzi per un impuls renovat i per l'alegria de l'Evangeli.
La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar ocasions de plaer, però no aconsegueix engendrar l'alegria. (7)
Per això la seva proposta és viure en un nivell superior i amb intensitat. La vida s'acreix donant-la i se va perdent en l'aïllament i la comoditat. De fet passa que els qui més disfruten de viure són els qui deixen la seguretat de la vorera i s'entusiasmen en la missió de comunicar vida als demés (10)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada