Capellà mallorquí, expulsat del clergat, per pederasta

Som un d'aquells que podria haver fet mamballetes, a ulls clucs, tot d'una que m'ha arribat la notícia d'una decisió eclesiàstica d'aquestes característiques: sembla tan insòlita que s'esdevé la primera produïda a contrades mediterrànies occidentals.

A aquestes alçades de ma vida, emperò, se'm fa difícil i em costa d'acceptar que el company capellà, expulsat del clergat mallorquí, va dient mentides tan continuades, negant públicament ser-ne l'autor, d'aquests delictes presumptes tan horrorosos...

I em costa molt, també, haver de creure que el Tribunal Eclesiàstic, que el condemna, cerca i defensa la veritat, tota la veritat i només la veritat... Més tost, a parer d'alguns, aquesta espècie de “judici” eclesiàstic no està exempt d'irregularitats en el procediment... certs informes instruïts per persones l'objectivitat de les quals és posada en qüestió... persistent insistència d'alguns clergues que empenyen la jerarquia eclesiàstica a prendre una decisió tan insòlita...

A dir ver, se'm fan costa amunt totes dues assumpcions, avui dia... Més encara, quan recapt opinions de col·legues, companys clergues o ex-clergues, el contengut de les quals puc compartir en un percentatge molt elevat.

Si realment es produïren fets mereixedors d'aquesta expulsió, som del parer que el company capellà ha de tenir la gosadia de reconèixer-los públicament, demanar-ne disculpes públiques i afanyar-se a evitar-los en el futur. A més d'assumir valentament la responsabilitat penal que comportarien aquestes actuacions seves de temps enrere.

Tot i amb això, pel poc que he esbrinat fins ara, és un tema que resulta complicat. Quant i més si, com sembla, el Tribunal eclesiàstic s'estalvia d'anar a l'arrel del problema, als motius pels quals passen coses com aquestes, amb aquest cas concret i d'altres...

Davant d'això, em deman si els capellans d'avui dia, en general, reben i han rebut la formació emocional adequada. Em deman si deuen tenir res a veure amb el celibat, o no hi tenen res a veure, comportaments tan nefasts d'aquestes característiques. Em deman si no deu ser cert que el món eclesiàstic roman tan allunyat de la realitat que no s'adona dels avenços de la psicologia en aquest camp.

A la vista de publicacions consultades, em fa patir molt la situació que travessen les aleshores menors, implicades en l'assumpte. I em fa patir, també, la situació que travessa el company capellà al·ludit. Al meu mode de veure, tant unes com l'altre no deixen de ser víctimes, cadascú dins del seu àmbit propi, fins i tot dècades després, vés a saber tu a mans de quins botxins!

Des de fa temps, mir de poder sentir, també, la veu del company capellà, condemnat recentment pel Tribunal eclesiàstic, civilment acusat només hores d'ara. No he arribat a aconseguir-ho.

Però sí que veig que, en un assumpte com aquest, l'estament eclesiàstic s'ha apressat a actuar enèrgicament, ràpidament i dràsticament.

Qualcú deu saber per quines cinc-centes no es mostra tan enèrgic ni ràpid ni dràstic en altres àmbits que afecten profundament i col·lectivament la vida de més gent: desnonaments injusts, corrupció dominant altes esferes del poder, estafes, manca de feina, l'anomenada crisi... Però bé, això ja són altres cinc-centes!

El fet és que no vull ser d'aquells que miren de fer al·lusió a la misericòrdia, al perdó, a l'oblit de les ofenses, propugnant fins i tot una superació de les lleis humanes... Som dels qui pensen i creuen que un capellà ha de ser tractat davant dels Tribunals de Justícia com qualsevol altre ciutadà d'aquest país, d'acord amb les lleis i l'ordenament jurídic vigent. No en faltaria d'altra!

Igual, sí. Però igual! Em sembla que, en aquest cas, certs mitjans de comunicació s'han passat de rosca, i fan una mesura per als capellans diferent a la que apliquen a altres membres de la societat.

Cada dos per tres hi ha notícies d'abusos tan greus a menors. Fins i tot per membres de les pròpies famílies dels menors. I els titulars de la premsa d'avui, referint-se al capellà en primera pàgina, no s'hi corresponen. Podria ser considerat injust i pervers; si no fos pel que pot servir d'excusa: qui ha de donar llum dóna fum! Tot i així, l'estament eclesiàstic, en aquest sentit, no en deu ser l'únic.

M'han arribat queixes, en aquest sentit, de qui insisteix a fer-me parar esment al desplegament mediàtic tan impressionant de la notícia! Em diu que certes reiteracions continuades, per part d'algun mitjà, el duen a pensar en la mà d'algun professional del periodisme que, en connivència amb algun prevere, li tenen ganes, al capellà condemnat.

Si això fos cert, em semblaria horripilant! De jutjat de guàrdia, vaja!

COMUNICAT DE PREMSA DEL BISBAT DE MALLORCA Palma, 21 de març de 2013 11:00:00 Sobre el procés penal contra el sacerdot Pere Barceló Rigo... el Tribunal Eclesiàstic de Mallorca Ha declarat culpable a Mn. Pere Barceló Rigo de la comissió de delictes contra el sisè manament del Decàleg amb menors. Essent gravíssims els delictes comesos, se li imposa la pena màxima de l’expulsió de l’estat clerical, prohibint totalment l’exercici del seu ministeri sacerdotal...