Passa al contingut principal

Habemus Papam emeritum

Quan arribarem a saber amb exactitud el paper que tenen “els papers de WikiLeaks que Julian Assange va fer públics” sobre el Vaticà?

Som un dels qui pensen i creuen que, fins i tot el mateix papa Benet XVI hi ha fet al·lusió implícita, en venir a dir que es considera massa poc avesat i preparat per a fer front a la transparència que traspuen les noves tecnologies de la informació...

La utilització més intensa del llatí a l'entorn papal, no en pot ser una darrera mostra?

Benedictus XVI hodie munus eius abdicat, quod consilium apud Ecclesiam Catholicam insolitum, et pontificatum claudit ab scandalis sigillatum

Sic ut iam improuiso quoque latine nuntiaret die XI excurso mense Februrario, papa Benedictus XVI maximae auctoritatis Ecclesiae Catholicae munus “uiribus eius noniam aptis” abdicat. Hora V postmeridiana in sedem aestiuam Castelgandolfo abiit et hora VIII uespertina pontificatus eius sedes uacua manebit. Deinde enim moueri incipiet apparatus ad conclaue quam celerrime celebrandum a cardinalibus qui, Capella Sixtina secreti, successorem eligendum curabunt.

Ab iis quae Vaticani ultimas dies narrantur, quamquam Ioseph Ratzinger abdicauerit, is nomen Benedictum XVI conseruabit, titulum dehinc Papam Emeritum uel Pontificem Romanum Emeritum accipiet atque appellationem Suam Sanctitatem seruabit. In manu quoque habere poterit anulum pescatoris, unum ex signis ad Papam pertinentibus. Non est autem illud quod in tertio sinistrae digito a die VII mensis Mai anno MMV tulit, quod traditur ritu in conspectu cardinalium frangi, ne documenta sede uacanti per interregnum obsignari possint.

Omnia haec singula explicitanda erant his diebus, nam abdicationes papales rarissime facta sunt quanta est historia Ecclesiae Romanae. Tantum enim duo praecesserunt, saeculis XIII et XV, alius Caelestinus V qui anno MCCXCIV, ministerio papale paucos menses functo, cessit quia nemo eum instruxerat neque paratus erat ad pontificatum; alius Gregorius XII, qui anno MCDXV munus post annos nouem abdicauit.

Pontificatus ab initio usque ad finem scandalis aspersum

Ioseph Alois Ratzinger electus est papa die VII mensis Mai anno MMV, annorum LXXVIII, post binos conclauis dies binosque nigros fumos. Electio autem Benedicti XVI, quod nomen cardinalis Bavarensis accepit, molestiam se conseruatiuo quandam generauit, nam saeuitia opinionis Ecclesiae prospiciebatur erga matrimonium homophyllophilum, abortum uel usum anticonceptiuorum. Magis autem uere pontificatum eius sigillauit scandala ecclesiastica paedophilica et casus Vatileaks appellatus; et nostris quoque limitibus ob controuersas in Valentiam (anno MMVI) et Barcinonem (anno MMXI) salutationes a nonnullis molestus uisus est.

Casus Ecclesia paedophilici paulo post electionem eius patefaci coeperunt, cum accusationes uictimarum a sacerdotibus stuprorum apparuerunt. Controuersia ipsum Ratzinger attigit, cum testes quidem et inuestigatores eum abscondisse minoribus stupra accusauerunt. Paulo postea se ante iudicem obnoxios stuprorum laturum nuntiauit et Ecclesiam his casibus neque celerem neque diligentem fuisse admissit.

Vltimum magnum scandalum, extremo pontificatu, appellatum est Vatileaks, quo praefectus papae, Paulus Gabrielis, de furto atque liquatu documentorum confidentialium Vaticanorum damnatus est. Simul ac iudicium graue, Benedictus XVI tres commisit inter se differentes cardenales commentario conficiendo de liquatibus, quorum conclusiones tantum ei peruenisse ratum est. Itaque, septimana excursa speculata sunt acta diurna Italica auctores commentarii contulisse ut Vaticani oeconomicae sunt et mafiae et contubernia quae consilia ecclesiastica corripuissent atque Benedictum ipsum XVI in abdicationem praeciptauissent.

(Versió llatina de Daniel Ramon, professor de l'Institut El Sui de Cardedeu
Versió catalana)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...