Salta al contingut principal

Habemus Papam emeritum

Quan arribarem a saber amb exactitud el paper que tenen “els papers de WikiLeaks que Julian Assange va fer públics” sobre el Vaticà?

Som un dels qui pensen i creuen que, fins i tot el mateix papa Benet XVI hi ha fet al·lusió implícita, en venir a dir que es considera massa poc avesat i preparat per a fer front a la transparència que traspuen les noves tecnologies de la informació...

La utilització més intensa del llatí a l'entorn papal, no en pot ser una darrera mostra?

Benedictus XVI hodie munus eius abdicat, quod consilium apud Ecclesiam Catholicam insolitum, et pontificatum claudit ab scandalis sigillatum

Sic ut iam improuiso quoque latine nuntiaret die XI excurso mense Februrario, papa Benedictus XVI maximae auctoritatis Ecclesiae Catholicae munus “uiribus eius noniam aptis” abdicat. Hora V postmeridiana in sedem aestiuam Castelgandolfo abiit et hora VIII uespertina pontificatus eius sedes uacua manebit. Deinde enim moueri incipiet apparatus ad conclaue quam celerrime celebrandum a cardinalibus qui, Capella Sixtina secreti, successorem eligendum curabunt.

Ab iis quae Vaticani ultimas dies narrantur, quamquam Ioseph Ratzinger abdicauerit, is nomen Benedictum XVI conseruabit, titulum dehinc Papam Emeritum uel Pontificem Romanum Emeritum accipiet atque appellationem Suam Sanctitatem seruabit. In manu quoque habere poterit anulum pescatoris, unum ex signis ad Papam pertinentibus. Non est autem illud quod in tertio sinistrae digito a die VII mensis Mai anno MMV tulit, quod traditur ritu in conspectu cardinalium frangi, ne documenta sede uacanti per interregnum obsignari possint.

Omnia haec singula explicitanda erant his diebus, nam abdicationes papales rarissime facta sunt quanta est historia Ecclesiae Romanae. Tantum enim duo praecesserunt, saeculis XIII et XV, alius Caelestinus V qui anno MCCXCIV, ministerio papale paucos menses functo, cessit quia nemo eum instruxerat neque paratus erat ad pontificatum; alius Gregorius XII, qui anno MCDXV munus post annos nouem abdicauit.

Pontificatus ab initio usque ad finem scandalis aspersum

Ioseph Alois Ratzinger electus est papa die VII mensis Mai anno MMV, annorum LXXVIII, post binos conclauis dies binosque nigros fumos. Electio autem Benedicti XVI, quod nomen cardinalis Bavarensis accepit, molestiam se conseruatiuo quandam generauit, nam saeuitia opinionis Ecclesiae prospiciebatur erga matrimonium homophyllophilum, abortum uel usum anticonceptiuorum. Magis autem uere pontificatum eius sigillauit scandala ecclesiastica paedophilica et casus Vatileaks appellatus; et nostris quoque limitibus ob controuersas in Valentiam (anno MMVI) et Barcinonem (anno MMXI) salutationes a nonnullis molestus uisus est.

Casus Ecclesia paedophilici paulo post electionem eius patefaci coeperunt, cum accusationes uictimarum a sacerdotibus stuprorum apparuerunt. Controuersia ipsum Ratzinger attigit, cum testes quidem et inuestigatores eum abscondisse minoribus stupra accusauerunt. Paulo postea se ante iudicem obnoxios stuprorum laturum nuntiauit et Ecclesiam his casibus neque celerem neque diligentem fuisse admissit.

Vltimum magnum scandalum, extremo pontificatu, appellatum est Vatileaks, quo praefectus papae, Paulus Gabrielis, de furto atque liquatu documentorum confidentialium Vaticanorum damnatus est. Simul ac iudicium graue, Benedictus XVI tres commisit inter se differentes cardenales commentario conficiendo de liquatibus, quorum conclusiones tantum ei peruenisse ratum est. Itaque, septimana excursa speculata sunt acta diurna Italica auctores commentarii contulisse ut Vaticani oeconomicae sunt et mafiae et contubernia quae consilia ecclesiastica corripuissent atque Benedictum ipsum XVI in abdicationem praeciptauissent.

(Versió llatina de Daniel Ramon, professor de l'Institut El Sui de Cardedeu
Versió catalana)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...