Passa al contingut principal

Per una primavera vaticana!

M'hi sent tan identificat, que no puc deixar de recomanar la lectura atenta d'aquest escrit del teòleg suís eminent i autor prolífic, Hans Küng, professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen.

Deu ser el darrer teòleg en actiu dels que varen participar al Concili Vaticà II (juntament amb Joseph Ratzinger) i, com a tal, es demana si no és possible que, als inicis del conclave, com va succeir als inicis del Concili, sorgeixi un grup de cardenals valents i agosarats que s'enfrontin amb els membres més inflexibles de la jerarquia catòlica i exigeixin un candidat disposat a aventurar-se a emprendre direccions noves.

Seria l'inici d'una Primavera Vaticana!

Davant la proposta de celebrar un nou concili reformista, considera més encertada encara la celebració d'una assemblea representativa de bisbes, capellans i laics d'arreu del món catòlic!

M'alegra veure que coincideix plenament amb plantejaments expressats recentment a la Roqueta!

La clarividència d'aquest sacerdot catòlic en actiu fa veure que “avui dia, la Cúria romana, producte del segle XI, continua sent l'obstacle principal per a qualsevol reforma en profunditat de l'Església catòlica, per a qualsevol acord ecumènic amb la resta d'esglésies cristianes i religions mundials, i per a qualsevol actitud crítica i constructiva davant del món actual.”

Antic col·lega de Joseph Ratzinger a la Universitat de Tübingen, i esdevenint-ne un dels crítics més ferotges, considera que el cas Vatileaks, revelador d'un nombre espantós d'intrigues, lluites pel poder, corrupció i desviaments sexuals a l'interior de la Cúria romana, esdevé una de les raons principals que empeny Benet XVI a abandonar la tasca papal.

Davant d'una situació que qualifica de dramàtica, quin papa considera que necessita l'Església catòlica avui dia?

  • Un papa que no visqui en la perspectiva intel·lectual de l'Edat Mitjana
  • que no defensi cap casta de teologia, ni litúrgia ni constitució eclesiàstica pròpies de l'època medieval
  • que romangui obert a les preocupacions de la reforma, a la modernitat
  • que defensi la llibertat de l'Església dins el món, no solament amb sermons sinó lluitant amb fets i paraules per la llibertat i pels drets humans a l'interior de l'església, pels teòlegs, per les dones, per tots els catòlics que desitgen dir la veritat obertament
  • que no continuï obligant els bisbes a haver d'obeir una línia oficial reaccionària
  • que posi en pràctica una democràcia apropiada a l'interior de l'església, construïda d'acord amb el model del cristianisme primitiu
  • que no es deixi influenciar per cap altre “papa a l'ombra” del Vaticà, com Benet i els seus seguidors lleials
.Que Déu l'escolti i els cardenals li facin cas!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall