Després d'algunes gestions realitzades, he aconseguit de parlar, per telèfon, amb el company capellà expulsat del clergat mallorquí, Pere Barceló Rigo. M'hi he presentat, li he ofert el meu suport personal, i el desig de compartir amigablement una situació tan difícil com la que deu estar patint, i l'he encoratjat a mantenir-se sempre fidel a la seva consciència d'home responsable...
M'ha dit per pa i per sal, i m'ho ha reiterat una vegada i una altra, que està molt tranquil.
Que certs titulars, que han aparegut a la premsa local com si fossin declaracions seves, no només no ho són, sinó que ni tan sols li han passat pel cap.
Que fa comptes recórrer, com més aviat millor, davant del Tribunal Suprem de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a Roma, la sentència que ha emès en primera instància el Tribunal Eclesiàstic de Mallorca.
I que pensa seguir-ne els tràmits, com ha procurat fer sempre, amb grans dosis de discreció i poques manifestacions públiques.
Li he fet avinent que no som pocs els companys i amics que desitjam defensar-lo, en qualsevol cas, com a persona. Tant si n'és innocent, com si n'és culpable, dels delictes que se li atribueixen.
Però que necessitam tenir ben aclarits els fets, per tal d'encertar amb les formes millors per a la defensa: bé sigui per escampar-ne la innocència, a tots vuit vents del món i de la bolla; bé sigui per engrescar-lo a reconèixer públicament els delictes perpetrats i a assumir-ne la responsabilitat amb totes les conseqüències.
Mentrestant, continuen arribant opinions de companys, clergues i ex-clergues mallorquins, per a tots els gusts.
Qualcú manifesta que, en no conèixer Pere Barceló, no sap realment què hi ha de veritat dins tot quant es publica. Però que sí coneix gent amiga, que mai l'ha defallit (per la qual posaria la mà al foc), que coneix Pere Barceló Rigo i que li reiteren que posarien la mà al foc per ell...
Abunden els que pensen i creuen que no és oportú respondre públicament als mitjans de comunicació, on, segons diuen, s'han pogut llegir judicis que responen a actituds de simple acusació d'un contra l'altre i poques vegades d’autocrítica…
N'hi ha que manifesten que no hi veuen cap altra resposta que pregar per en Pere, pels seus pares i familiars i aconsellar-li que ell també pregui des de la seva consciència davant Déu... Com també pels qui s’han pogut sentir maltractats i manipulats, i per aquells acusadors que s’han mogut més per odi que per voluntat de defensar la justícia i la veritat.
També hi ha qui fa públic que, encara que s'hagi donat la sentència, queda la paraula d'en Pere Barceló que sempre ha dit que és innocent i l'actitud de l'advocat a recórrer la sentència a Roma, ja que, segons diu aquest s'ha escoltat més les víctimes i no tant l'acusat...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada