SABAL

Si pens és perquè visc. PETITA SEMBLANÇA BIBIOGRÀFICA DEL REI EN JAUME I, EL CONQUISTADOR DE MALLORCA Agustí Serra Soler. Avui, el meu article quinzenal, sigui un complement al meu escrit, que en les pàgines extraordinàries de les Festes Patronals, veureu sobre "EL REI EN JAUME I, PREPARANT LA CONQUISTA DE MALLORCA, DECEMBRE DE L'ANY 1228". SETEMBRE DE L'ANY 1235. El casament de Jaume amb la seva esposa Violant va tenir lloc a Barcelona el dia 8 de setembre de l'any 1235. Violant era filla del rei Andreu II d'Hongria, i exercí damunt Jaume I una forta influència. D'aquest matrimoni van nèixer deu fills en quinze anys: Pere, Jaume, Ferran, Sanç, Violant, Constança, Sança, Maria, Elionor i Isabel. L'infant Jaume fou l'hereu del Conqueridor en el regne de Mallorca. La reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, morí a Osca el dia 12 d'octubre de 1251. Però abans d'aquest casamen...

« Hem envellit dins el celibat —imposat d'ofici en el seu moment— i el sentim, sovint de manera significativa, després de cinquanta anys de servei. El celibat, connectat a la vida d'una comunitat monàstica pot desencadenar grans forces; connectat a l"home normal", el condueix a un aïllament infructuós i accelerant la seva indefensió. Una font espiritual en la tasca pastoral és trobada poques vegades. No és casualitat que molts de nosaltres hem acceptat professionalment aquesta forma de vida clerical, però no l'hem escollida. Fins i tot la Bíblia no té paraules per a aquesta revelant llei de l'Església. Ens ofereix elements de reflexió una citació de la Bíblia que infon vida per a les comunitats: "El bisbe sigui irreprensible, marit d'una sola dona... " (1 Tim 3,2)...» L'any que ve, 2018, farà 50 anys que vaig ser ordenat sacerdot pel bisbe Rafael Álvarez Lara , al servei de la diòcesi de Mallorca. Encara que amb una mica de retard, m...

Bona gent: No voldria embafar, però passen coses que estamenejen el cervell. Tenc la tranquil·litat que llegeix qui vol, si me pos pesat.  Aqui llegeixi i en tengui ganes ja dirà el que trobi i jo agrairé qualsevol comentari. Salut i força. Mariano Moragues Els antiavalots Tothom a vist la violenta actuació el dia 1-0 de la policia antiavalots davant gent pacífica. Mig món la condemna i també la pròpia Constitució, llevat dels manifestants del dia 8 de novembre convocats per la Societat Civil Catalana, recolzada per PP, Ciutadans, un PSC camuflat mig figa mig raïm, un cert nombre de grups i entre ells alguns ultres d’extrema dreta, units tots pel tòtem de la sagrada “unidad indissoluble de España”, ( imposat per l’exercit dins la Constitució i que en els dos darrers segles s’ha dissolt un caramuller de vegades, malgrat l’Article 1 de la Constitució de 1812 venia a dir el mateix).  Com pot ser que tots aquests partits i grups rendissin homenatge a l'actuac...

Amb agraïment profund, de part del primer rector mallorquí que hi hagué a San Martín de Piura, el concarrí mossèn Bartomeu Vaquer , i també de part del darrer rector mallorquí que tengueren, jo mateix. A la vista dels bons records que la població piurana manté en relació amb la nostra presència i les nostres actuacions al PJ San Martín... Acaben de celebrar-hi les noces d'or de l' Escola Parroquial Mixta Ntra. Sra. del Rosario que vaig tenir la gran sort de poder dirigir, amb una colla esplèndida de professores, molt competents i compromeses en la tasca educativa. Per moltíssims d'anys més!

Mariano Moragues intervé en el programa radiofònic d' Ona Mediterrània que realitza JxM ( Jubilats per Mallorca ) «El Jai de sa Barraqueta» Avui va dedicat a la situació crítica que viu Catalunya, amb el referèndum d'autodeterminació celebrat fa pocs dies

CARMEL BONNÍN presenta al Col·legi d'Advocats de Palma el seu darrer llibre, publicat per l'editor Lleonard Muntaner «El secret de Cas Xigarro» , davant d'una assistència molt nombrosa

«Bona gent: Donau-me una maneta si vos lleu, per tal de evitar dir capbuitades. Vos ho agrairé de cor. Salut, resistència i esperança. Mariano Moragues » Insubmissió Si revisam la història dels drets individuals, socials i polítics pareix que no floreixen quasi mai, si no són reivindicats i no duen darrere una llarga i moltes vegades cruenta lluita. La insubmissió és sovint el començament d’aquesta lluita per la conquesta d’un dret, que acaba essent font d’una nova legalitat que recolza el nou dret. Els capdavanters insubmisos, desobedients de les lleis establertes, solen pagar car les seves conviccions i el seu profetisme, però acaben sent els que fan avançar la humanitat en noves fites de llibertat, justícia i dignitat. Els inicialment rebels i perseguits, acaben essent herois. Els exemples d’aquests herois són moltíssims, uns col·lectius, altres innominats, altres que tothom identifica i assumeix com a icones modèlics, els més han pagat amb la seva vida la con...