Salta al contingut principal

"El meu parer" sobre l'homilia primera del bisbe de Mallorca nou

Hola amics:

Acab d'escoltar el nou tarannà del Bisbe que -no el que hauríem elegit, sinó el que Roma ha volgut - i quan ha acabat, m'ha demanat la família quin era el meu parer sobre les seves paraules de l'homilia, i he contestat amb pena que el mateix "rollo" de sempre.

Amb l'oblit dels prop de cent mil famílies que com a Balears com a tot Espanya, estàn tocades per l'atur, per la fam i per la pobresa. Allà hi eren tots els responsables de la possible solució ???

Quan seràn prioritat els benaurats pobres?

La grandiositat de la Seu pareix que fa oblidar pobres, fam, misèria.

Quan canviarem els discurs dins la "nostra" (malgrat tot!!!) nostra esglèsia?

M'agradaria saber que pensava en Toni Vera, delegat de Caritas, quan tot era alegria, al.leluyas, bisbes, arquebisbes, Cardenals, capellans, pompa, sabonera...

No m'ha fet ganes de resar, ni pel  nou bisbe, ni per cap dels vermells, i no em refereixa als ninets del cor.

Esper veure la feina de cada dia, qe comença demà, perquè la fam no té espera.

Bisbe Xavier, no creis que us ha arribat l'oportunitat de la conversió?.
Oblideu els honors, el palau, la Seu, el Vaticà... ( ara record que vaig regalar un lllbre a Don Teodor, que era del Bisbe Gaillot que titul·lava "el Bisbe que no serveix... no serveix per res"). Seria bo repassar allò que en ell es deia.

Perdonau, companys, aquesta ha estat la meva impressió!

Pere de Puigpunyent

Comentaris

  1. Tot i que el bisbe de Mallorca nou, en un determinat moment de l'homilia diu: "I ara vull saludar-vos a tots", a nosaltres, clergues i religiosos secularitzats, no ens ha adreçat cap paraula ni una... Ell mateix deu saber per què, o no? Sí que s'ha adreçat a "Als seus venerables germans en l'episcopat, cardenals, arquebisbes i bisbes... als preveres diocesans i religiosos... als diaques permanents... als cent vint-i-sis missioners i missioneres mallorquins... als seminaristes... a catequistes i col·laboradors en l'acció caritativa i social... als membres d'instituts de vida consagrada... als contemplatius... als fidels laics... als renascuts a la vida nova pel baptisme en distintes esglésies i confessions cristianes... als homes i dones de bona voluntat... a les autoritats aquí presents... a la seva benvolguda família... als qui per la ràdio o la televisió segueixen aquesta celebració, especialment els malalts i els ancians..." http://www.agenciabaleria.com/200-ampliar_noticia.php?noticia_id=5366&&idioma=cat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...