SABAL

per Agustí Serra Soler . 　 La veritat n'és "la conformitat d'allò, que pensam i donam a entendre de paraula i amb fets, amb la realitat ". D'intents sobrehumans, amb guerres de per mig, amb mentides disfrassades, amb amagatalls impossibles de descobrir, se'n poder contar a milions dins la història de la humanitat, i..., encara ara, dins el present, potser, se'n poden escriure al triple, en nom de la veritat. Tanta confusió en interpretar la veritat ens ha duit a viure la normalitat del desacord i a la crispada indignació, tant que ens ha dividit la convivència privada i pública, fins i tot entre les famílies més ben avingudes: per qualificar la "veritat" en defensa pròpia els jutjat estan atiborrats de judicis esperant sentència. La justícia que dictamina la veritat és justa, igual per a tots?. Tenim partits polítics que s'ataquen a matar, religions que se tallen el coll amb la creu per espasa, païssos amb guerres fredes,...

JAUME SANTANDREU S'ha escrit molt al voltant de la renúncia de Benet XVI, però enlloc he trobat la interpretació més important per a mi. El Papa ha trencat un tabú . Un tabú que era dogma inamovible per als grups més fanàtics com l'Opus, Legionaris de Crist, kikos i altres ultramuntans. El principi, fins ara, havia estat: Déu posa el Papa i només Déu el pot llevar. El que es pot fer és ajudar a l'obra divina amb una pindoleta. Així succeí amb Joan Pau I i talment hauria passat amb l'actual Papa si el bell i fornit secretari personal no hagués muntat guàrdia dia i nit. Un detall que ningú no ha destacat de la fuita papal és que l'expontífex gaudirà d'un dels regals que fa ver el terrible pederasta fundador dels Legionaris de Crist al Papa polonès, com és el monestir del silenci als jardins del Vaticà. Ironies de la història. Altre cop, l'inquisidor es queda amb els béns del condemnat. El valent renunciador ens ha regalat una nova manera d'enterrar...

Per fer-hi entrar amb ganes a gent que encara no ha provat de moure's dins FACEBOOK, vet ací una de les meves darreres intervencions, tal com apareix al meu mur aquests dies que segueixen al primer diumenge de Quaresma, 17 de febrer de 2013. A veure si qualcú més s'anima a fer-hi rotlle i ampliar-lo: ”Llegesc això: "Xisco Antich Oliver: Venc d'acompayar els companys/es de Llucmajor i l'Arenal, que han duit aliments a la Parroquia per les persones més necessitades. Entre tots en sortirem." Hi dic, escric, això altre: No ho acab d'entendre, això! Un expresident del Govern, senador a l'actualitat, socialista, es dedica a fer caritat des d'una parròquia catòlica... Mmmmmmmmmmal d'entendre, per a mi! A fer justícia s'ha dit, caram!” Hi ha 16 persones que diuen que els ha agradat això. Unes quantes més també hi volen dir la seva: M.P.J.F. : molt be, Cil! N.K.B. : la dimissió del Sant Pare els ha embuat... Cecili Buele Ramis : El p...

“I tot això, ho dic per tu Escanelles!” Ens deia aquell bon home de Tomeu Quetgles, al cel sia, agafant, com a cap de turc, al més bon-al·lot del curs. Una vegada sord–i com el cego del “Lazarillo”- havia tornat mal pensat, però li faltava la mala llet i per tant, no endevinava mai.  Tot això ve, perquè aquesta “filípica” que vos envio sobre l'Església es refereix principalment a l'estructura jeràrquica de la institució que l’ha feta històricament una part important del gran  poder opressor dels pobres de la terra.  Com a part integrant  d’aquesta bístia apocalíptica que decideix sobre el bé i el mal –sobretot el mal- de tanta gent –què voleu que vos digui!- no hi veig res de celestial i molt menys de diví.  No pens el mateix sobre la immensa multitud de base que, de diferents formes i maneres, credos i militàncies, procura fer honradament el bé segons el seu saber i enteniment.  Jo mateix  em sento part d’aquest formiguer. I aquí –si Déu existeix- estic segur que hi és. P...

El bon amic mossèn Joan Darder envia aquest missatge: "Compañer@ de Camino: Tras el impacto de la renuncia de Benedicto XVI miramos al futuro previsible y/o deseable.Un abrazo fraternal, Joan Darder (Pedro Miguel Lamet).- Estos son los rasgos de un "retrato-robot" ideal del próximo papa a mi entender: 1. Un hombre que haya despertado . Es decir un hombre de Dios, de oración y a ser posible de experiencia mística. Entiendo por "despertar" alcanzar una luz interior que le permita, por encima de la norma y el encorsetamiento canónico, mirar más allá de la curia, los dogmas, el Derecho y las convenciones para hacer caso al Espíritu, que "sopla donde quiere". 2. Un hombre de mundo . Ser un hombre de mundo no significa "ser del mundo", sino estar en el mundo con conocimiento del mismo. No un papa de gabinete, encerrado en su santuario y aislado de la vida. Tampoco un papa de viajes preparados en los que no acaba de salir de la burbuja y hablar...

Vaja escaldada que me'n vaig dur quan la meva esposa, Margalida, enfora d'on jo estava, tot rebent me diu: " Agustí, sabs que el Papa ha renunciat de Papa?". De cop, el cor me donà una volta i mitja, però tot seguit, vaig pensar: avui, Benet XVI ha estat de paraula i d'obra ell, ell mateix, l'intel'lectual, el teòleg, el filosof, l'autèntic Joseph Ratzinger, el científic de magnitut més enllà de la normalitat com pocs Papes hi ha haguts de la seva altura; avui ha duit a la pràctica la seva ideologia i se n'ha fotut del que diran d'ell. S'ha dit: "Vull ser sincer en mi mateix, vull ser `qui som´ ". La lleialtat a la disciplina vaticana dels Papes, que li han donat la mà per arribar a ser Papa, des de que va entrar al Vaticà per col'laborar-hi, ha prevalgut més que les seves convencions teològiques, encara que se mossegàs la llengüa amb mala cara i descontent a la vista de tothom, quan no estava d'acord. Demostrà la seva d...

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç. Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres. Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell. Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre. Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mos...

Sr. Director: Us suplic la publicació d'un desig del P. Haring, Mestre de Mestres de Teologia: Entre els papers perduts, he trobat aquest ramell perdut d'aquest gran teòleg, que diu: "Profecia del Pare Bernard Häring?: Que el Successor de Wojtyla i (i nosaltres afegim de Ratzinger) ha de reconèixer que serà notícia del tercer mil·lenni: Que els Cardenals de la Santa Església Romana es van reunir en conclave per elegir el nou Papa. El Papa haurà de continuar l'esperit del concili; per això, el Papa sortit del conclave va decidir anomenr-se Johan XXIV; i el seu primer acte com a Papa va ser escriure una carta a tots els homes, per informar-los que entre d’altres innovacions es proposa introduir immediatament a l'Església: 1. abolir els títols eclesiàstics, 2. cancel·lar la porpra cardenalícia 3. eliminar del cos diplomàtic de la Santa Seu 4. prohibir nomenar al Papa "Santedat", Cardenals "Eminence" i els bisbes de "Excel·lència...

Si pens és perquè visc. QUIN PAPER ENS HA TOCAR REPRESENTAR, A TU I A MI, EN EL "GRAN TEATRE DEL MÓN ? per Agustí Serra Soler. 　 L'any 1954, als meus anys d'estudiant en el Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca, en el tercer curs de teologia, una de les assignatures obligades era l'oratòria (l'art d'expressar-se rectament, de parlar convenientment en públic, de predicar com cal) . El nostre professor era Mn. Antoni Sancho, canonge, compossitor i músic excel'lent, orador magistral d'ofici a la Seu, molt estimat i admirat per tots nosaltres. Com a tasca obligada al programa de curs, baig la seva direcció, els alumnes havíem d'escenificar una obra clàssica amb tota ostentació i pompa, a la sala gran del Seminari. A nosaltres ens tocà posar en escena l'Auto Sacramental Alegòric, "El Gran Teatro del Món" de D. Pedro Calderón de la Barca, ( i com podeu suposar sense cap dona actriu). Jo, en aquesta obra vaig esser actor en u...

Jo no m’en he assabentat fins les 2, just quan ha arribat la meva dona de la feina I m’ho ha dit. La primera emoció que he sentit ha estat d’una gran sorpresa, però de seguida s’hi ha afegit un sentiment d’esperança. Com una bona notícia, perquè n’he fet una lectura favorable. Em sembla un acte de coherència i responsabilitat. Jo, com la majoria supòs, sempre he pensat que un home de més de 80 anys no pot estar en condicions de dirigir l’Església Universal, ni per les mancances degudes a la salut ni per la manca de la capacitat necessària de prendre les decisions oportunes davant les noves situacions que tan sovint es presenten. Per això, estic content que el papa hagi donat aquesta passa. No obstant això, he de dir que m’ha envait un dubte: el que vengui, serà millor que el que se’n va? M’agradaria poder dir que confii que sí, però no n’estic gens segur. Quan mir els que l’han d’elegir i que poden ser elegits, no sent cap sentiment d’esperança. No els veig amb la força necessària...

Perquè un papa com Benet XVI abandoni el pontificat , em sembla que ha de ser ben grossa la que veu que se li cau al damunt! A la meva edat, crec estar en condicions de mirar-me amb certes dosis de relativitat tota quanta versió oficial vaticana se'n faci pública... Temps al temps... "Fratres carissimi, non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem. Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum aeque administrandum. Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando. Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corpor...

M'he alegrat ben molt, quan he rebut un correu d'en Pep L. García Mallada , que m'ha permès de tenir accés, avui, a una entrevista que consider molt valuosa. Al programa de TV Manacor “Sal i Llum” , el bon amic García Mallada entrevista un altre bon amic i company de lluites pastorals, socials i polítiques, en Joan Riera Fullana . Som un dels pocs mallorquins afortunats que he tengut la gran sort de col·laborar amb en Joan, tots dos com a capellans, en tasques pastorals al barri marginal de San Martin, a la ciutat de Piura, al Perú. Recoman de veure-hi les opinions que s'hi expressen sobre elements tan diversos com són ara els partits polítics, les creences religioses, la jerarquia eclesiàstica, les polítiques populars no partidistes, el sacerdoci i la ruptura de lligams amb el món eclesiàstic, l'organització popular llatinoamericana, les organitzacions camperoles, les empreses socials, la recomposició del teixit social trencat, el narcotràfic mexicà amb el bagatg...

Amb el títol Deixa parlar el cor , Josep L. García Mallada publica text i comentaris a l’evangeli d’en Jaume Santandreu . És una reproducció quasi literal de 13 entrevistes emeses per Televisió Manacor entre el dia 16 de maig i 8 d’agost de 2000, amb una duració de 30 minuts cada una i sobre un tema monogràfic, amb el títol genèric de "Escàndol avui, veritat demà" . La matèria era prèviament coneguda per l’entrevistat, les preguntes no. Per això, alguna resposta deixa veure la sorpresa de l’entrevistat. Així i tot en Jaume té “taules” suficients per a sortir—ne amb èxit... Deixa parlar el cor by

Vet ací una aportació enriquidora del company Guillem Ramis i Moneny , “...i per què cristià?” , qui dedica aquest treball a les persones que cerquen la veritat. La fe cristiana —creu— els pot ésser un punt de llum dins la recerca. Se n'imprimeix la primera edició a Palma, "SA COPISTERIA" , l'any 1997. Al llarg de les 224 pàgines escrites, s'intercanvien amb el text més de dues dotzenes de dibuixos dels primers segles de l'era cristiana, que es conserven a catacumbes, cementeris de Roma i d'altres indrets emblemàtics. ...i per què cristià? by