SABAL

PEDRO ADROVERROSSELLÓ (Manacor, 1926) És un dominic manacorí nascut l'any 1920. Treballa a l'Uruguai durant uns anys, surt de l'orde, exerceix de capellà. Se secularitza. Mor el 26 de Juliol de 2007 als 87 anys: "Entre los dominicos venidos al Uruguay de la orden de los Predicadores se destacan en primer lugar el padre Pedro Adrover Roselló, nacido en Manacor en el año 1920 realizando sus primeros estudios en el Seminario conciliar de Palma a los 15 años. Ingresó poco después de la Guerra Civil en la Orden de los predicadores y cursó estudios eclesiásticos en el Estudio General de Valencia. Su vocación misionera lo llevó a que en el año 1953 viniera al Uruguay por espacio de 16 años solamente cortados por un año de residencia en Roma. Integrado al clero autónomo de Montevideo actuó como cura Párroco en la Iglesia del Reducto, para pasar poco tiempo después en el año 1957 por orden del cardenal Barbieri, a una zona límite entre el departamento de...

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert .  Que descansi en pau! La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull , al col·legi de sant Rafel de Palma. L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre. No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet... Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza a...

Benvingut siau D. Sebastià. Per ventura ho dic amb sa boca petita i no voldria que fós així. Desgraciadament des de fa, al manco, quaranta-sis anys que desitjava que el nostre pastor ens miràs als ulls amb esperit d’acolliment. Gràcies de tot cor. Jo també vos mir amb aquests mateixos ulls. Fa molts anys, quan vaig tornar de Burundi, allà pels anys 71, em pensava tornar a Mallorca després d’haver entregat a Burundi els millors anys de la meva joventut, il·lusionat perquè havia acomplit aquelles famoses paraules que, aleshores, entraren dins el meu cor jove: Pro ecclesia paratus ad omnia,  amb el bagatge que mos donà el rector del Seminari Pere Sureda per la futura tasca: la vida i obra de Santa Teresa i Sant Joan de la Creu, la teologia escolàstica de Sant Thomàs i companyia i l’encoratgement d’un antic missioner teatí que domés  mos ensenyà a comptar fins a deu en kirundi. Qui sap si era perquè  prenguéssim carrera comptant fins a deu, per arribar a terres...

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, - la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló . Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho... Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!  M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat! Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!  Amb vosaltr...

Ciutat, 28 de setembre de 2016 Benvolgut i molt admirat Sebastià: No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis . Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas... Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació , també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú , concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima. L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda , vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer...

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església» , l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa , desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual. L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia , al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu , president de l' OCB i de Can Gazà-ICES , Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents. Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d...