Passa al contingut principal

Pedro Adrover Rosselló



PEDRO ADROVERROSSELLÓ (Manacor, 1926)

És un dominic manacorí nascut l'any 1920. Treballa a l'Uruguai durant uns anys, surt de l'orde, exerceix de capellà. Se secularitza. Mor el 26 de Juliol de 2007 als 87 anys:

"Entre los dominicos venidos al Uruguay de la orden de los Predicadores se destacan en primer lugar el padre Pedro Adrover Roselló, nacido en Manacor en el año 1920 realizando sus primeros estudios en el Seminario conciliar de Palma a los 15 años.

Ingresó poco después de la Guerra Civil en la Orden de los predicadores y cursó estudios eclesiásticos en el Estudio General de Valencia.

Su vocación misionera lo llevó a que en el año 1953 viniera al Uruguay por espacio de 16 años solamente cortados por un año de residencia en Roma. Integrado al clero autónomo de Montevideo actuó como cura Párroco en la Iglesia del Reducto, para pasar poco tiempo después en el año 1957 por orden del cardenal Barbieri, a una zona límite entre el departamento de Montevideo y el de Canelones, muy carenciada, denominada La Barra de Santa Lucía. Allí tuvo una actividad muy importante al construir una casa y salón parroquial, varias capillas, un colegio Primario y una residencia para religiosas.

Al poco tiempo de estar en Montevideo impulsará la Agrupación Catalano–Mallorquina entre los años 1954 y 1957 donde actuó como presidente de la misma. La agrupación fue fundada por el catalán Pere Carrera Molins que comenzó la asociación con la celebración anual de una misa el día de la Mare de Deu de Monserrat, en la capilla de los Dominicos llevada adelante por el padre catalán Collell.

En 1954 se produce la aparición de una asociación llamada Agrupación Catalano – Mallorquina cuyo objetivo era fomentar la relación entre los españoles de habla catalana y sus descendientes establecidos en Uruguay. En sus estatutos se declaran como una asociación católica, española y regionalista. Dirigida básicamente por el sacerdote dominico manacorí, Pere Adrover Rosselló tuvo un carácter muy religioso aunque con múltiples manifestaciones culturales y recreativas. Entre los lugares de encuentro se destacan la Iglesia del Sagrado Corazón del barrio del Reducto, y la Iglesia del Sagrado Corazón de los jesuitas. Precisamente al desvincularse por ser trasladado el padre Adrover a una zona en las afueras de Montevideo, asumió la conducción por un corto período, el sacerdote jesuita catalán Grilfus hasta fines de los años sesenta.

En marzo de 1954 el padre Adrover es elegido director del proyecto de impulso de la asociación abriendo la posibilidad a todos los españoles de habla catalana. Allí entraron los Baleares. En marzo de 1956 se realiza la incorporación a la comunidad, a través de la fiesta de bendición correspondiente, de la imagen de la Mare de Déu de Lluc, “la Morenete” – realizada en Baleares por el escultor Francisco Salvá Pizá – una escultura de talla en fusta policromada de 0,61 centímetros.

A los 49 años en 1968 el padre Adrover vuelve a Mallorca y al poco tiempo por motivos personales abandona el sacerdocio secularizándose pero dejando en Montevideo una obra que será recordada por siempre.”

NOTA BIBLIOGRÀFICA
Adrover Roselló, Pedro: “La orden de los Predicadores en la Historia de Baleares” (siglos XIII–XX) Lleonard Muntaner Editor . Edición 1995.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an