Passa al contingut principal

Pedro Adrover Rosselló



PEDRO ADROVERROSSELLÓ (Manacor, 1926)

És un dominic manacorí nascut l'any 1920. Treballa a l'Uruguai durant uns anys, surt de l'orde, exerceix de capellà. Se secularitza. Mor el 26 de Juliol de 2007 als 87 anys:

"Entre los dominicos venidos al Uruguay de la orden de los Predicadores se destacan en primer lugar el padre Pedro Adrover Roselló, nacido en Manacor en el año 1920 realizando sus primeros estudios en el Seminario conciliar de Palma a los 15 años.

Ingresó poco después de la Guerra Civil en la Orden de los predicadores y cursó estudios eclesiásticos en el Estudio General de Valencia.

Su vocación misionera lo llevó a que en el año 1953 viniera al Uruguay por espacio de 16 años solamente cortados por un año de residencia en Roma. Integrado al clero autónomo de Montevideo actuó como cura Párroco en la Iglesia del Reducto, para pasar poco tiempo después en el año 1957 por orden del cardenal Barbieri, a una zona límite entre el departamento de Montevideo y el de Canelones, muy carenciada, denominada La Barra de Santa Lucía. Allí tuvo una actividad muy importante al construir una casa y salón parroquial, varias capillas, un colegio Primario y una residencia para religiosas.

Al poco tiempo de estar en Montevideo impulsará la Agrupación Catalano–Mallorquina entre los años 1954 y 1957 donde actuó como presidente de la misma. La agrupación fue fundada por el catalán Pere Carrera Molins que comenzó la asociación con la celebración anual de una misa el día de la Mare de Deu de Monserrat, en la capilla de los Dominicos llevada adelante por el padre catalán Collell.

En 1954 se produce la aparición de una asociación llamada Agrupación Catalano – Mallorquina cuyo objetivo era fomentar la relación entre los españoles de habla catalana y sus descendientes establecidos en Uruguay. En sus estatutos se declaran como una asociación católica, española y regionalista. Dirigida básicamente por el sacerdote dominico manacorí, Pere Adrover Rosselló tuvo un carácter muy religioso aunque con múltiples manifestaciones culturales y recreativas. Entre los lugares de encuentro se destacan la Iglesia del Sagrado Corazón del barrio del Reducto, y la Iglesia del Sagrado Corazón de los jesuitas. Precisamente al desvincularse por ser trasladado el padre Adrover a una zona en las afueras de Montevideo, asumió la conducción por un corto período, el sacerdote jesuita catalán Grilfus hasta fines de los años sesenta.

En marzo de 1954 el padre Adrover es elegido director del proyecto de impulso de la asociación abriendo la posibilidad a todos los españoles de habla catalana. Allí entraron los Baleares. En marzo de 1956 se realiza la incorporación a la comunidad, a través de la fiesta de bendición correspondiente, de la imagen de la Mare de Déu de Lluc, “la Morenete” – realizada en Baleares por el escultor Francisco Salvá Pizá – una escultura de talla en fusta policromada de 0,61 centímetros.

A los 49 años en 1968 el padre Adrover vuelve a Mallorca y al poco tiempo por motivos personales abandona el sacerdocio secularizándose pero dejando en Montevideo una obra que será recordada por siempre.”

NOTA BIBLIOGRÀFICA
Adrover Roselló, Pedro: “La orden de los Predicadores en la Historia de Baleares” (siglos XIII–XX) Lleonard Muntaner Editor . Edición 1995.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall