Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Tot això put (29-09-2017)


«Bona gent: La situació catalana ens ajuda a descobrir com és la justícia i la democràcia espanyola. Fareu el favor de dir-me el que trobeu d'aquest envitricollat, sobre tot si dic qualque capbuitada. Gràcies per endavant. Salut, ulls espolsats i fora son. Mariano Moragues»

Nepotisme i gastos a la descosida

Això no va pus, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, és l’encarregat d’ajustar el tascó i reprimir al poble català essent ni més ni manco que el germà del President del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, que va declarar il·legal el referèndum.

Una vegada més envien a pondre a la separació de poders amb tota la barra del món. No passeu ànsia ja s’encarregaran de fer trucs i baldufes perquè no es consideri nepotisme i ni un cas de corrupció.

També ens han volgut fer creure que el Tribunal Constitucional i el Fiscal General són independents.

Ara hem d'afegir al nepotisme i a la falta d'independència al Tribunal de Comptes. El seu president R. M. Alvarez de Miranda (exdiputat d'UCD), un germà de n’Aznar, i Mariscal de Gante (exministra d’Aznar) i altres peces de la mateixa corda, condemnen A. Mas i companyia a sancions milionàries i no han sabut trobar allò que tothom sap: el gran finançament il·legal del PP.

Això és democràcia i separació de poders? Ala anau on no hi plou; a un altre portal en donen dos i un mullat d’oli! Visca la democràcia espanyola!

Ara també es vol multar als organitzadors del referèndum per desviar uns 5 milions d’euros per dur-lo endavant i es fa un “gastorum” de molt més de 5 milions en el desplegament repressiu que s’ha armat, sols basta mirar els 3 creuers i tot el tuàutem armat de vehicles, alimentació, pagues, desplaçaments, etc. etc. Costa més la corda que el bou.

Tot perquè una gran majoria de catalans volen votar.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...