Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Tot això put (29-09-2017)


«Bona gent: La situació catalana ens ajuda a descobrir com és la justícia i la democràcia espanyola. Fareu el favor de dir-me el que trobeu d'aquest envitricollat, sobre tot si dic qualque capbuitada. Gràcies per endavant. Salut, ulls espolsats i fora son. Mariano Moragues»

Nepotisme i gastos a la descosida

Això no va pus, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, és l’encarregat d’ajustar el tascó i reprimir al poble català essent ni més ni manco que el germà del President del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, que va declarar il·legal el referèndum.

Una vegada més envien a pondre a la separació de poders amb tota la barra del món. No passeu ànsia ja s’encarregaran de fer trucs i baldufes perquè no es consideri nepotisme i ni un cas de corrupció.

També ens han volgut fer creure que el Tribunal Constitucional i el Fiscal General són independents.

Ara hem d'afegir al nepotisme i a la falta d'independència al Tribunal de Comptes. El seu president R. M. Alvarez de Miranda (exdiputat d'UCD), un germà de n’Aznar, i Mariscal de Gante (exministra d’Aznar) i altres peces de la mateixa corda, condemnen A. Mas i companyia a sancions milionàries i no han sabut trobar allò que tothom sap: el gran finançament il·legal del PP.

Això és democràcia i separació de poders? Ala anau on no hi plou; a un altre portal en donen dos i un mullat d’oli! Visca la democràcia espanyola!

Ara també es vol multar als organitzadors del referèndum per desviar uns 5 milions d’euros per dur-lo endavant i es fa un “gastorum” de molt més de 5 milions en el desplegament repressiu que s’ha armat, sols basta mirar els 3 creuers i tot el tuàutem armat de vehicles, alimentació, pagues, desplaçaments, etc. etc. Costa més la corda que el bou.

Tot perquè una gran majoria de catalans volen votar.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...