«Bona gent: Abusant de la vostra confiança vos envii una altre
escrit. Me tranquil·litza que finalment llegiu el que voleu. Com
sempre, ben rebut i agraït tot el que pugueu comentar. Salut i no
perdem el nostre llenguatge. Mariano Moragues.»
Parlant en plata: pel cantar es coneix l’aucell, i pel parlar el
cervell
La diversitat lingüística no és sols una eina de comunicació
entre la gent de diferents llocs, sinó que cada llengua s’ha
nodrit de les experiències vitals particulars i per això dit sense
fer volteres, pensam i vivim en la llengua que parlam.
Vol dir que
cada llengua té la seva pròpia funció socio-cultural que va més
enllà de la simple comunicació.
Cada comunitat humana amb llengua pròpia té uns determinats trets
culturals i en el llenguatge propi manifesta una manera de ser, de
viure, de sentir i pensar, que s’expressa de manera especial amb
les frases fetes i refranys, que condensen el seu tarannà,
construït a partir de les circumstàncies històriques que li ha
tocat viure.
A les terres que parlam català, amb les seves variants, tenim les
nostres frases fetes, dites, aforismes, refranys i altres herbes
semblants, que els lletraferits anomenen parèmies que són una
mostra de la nostra identitat, amb les quals ens identificam como
poble que pertany a una mateixa cultura; són com un empaquetament de
experiències vivencials que viatgen a través del temps i que
traspuen una visió del món i una filosofia de vida; petits resums
vitals, que es converteixen en sentències, axiomes, proverbis,
màximes, consells, advertències, qualificacions...
La veu col·lectiva d’un poble que de generació en generació transmet els aprenentatges que ha fet de la vida, a vegades amb molt de seny, altres amb ironia, humor i fins i tot amb un caire desvergonyit.
La veu col·lectiva d’un poble que de generació en generació transmet els aprenentatges que ha fet de la vida, a vegades amb molt de seny, altres amb ironia, humor i fins i tot amb un caire desvergonyit.
Si repassam damunt damunt el nostres escriptors veurem que ja en els
segles XIII-XIV trobam un aplec de sentències en el “Llibre de
tres” (anònim, atribuït per alguns a A. Turmeda), amb un caramull
de frases com aquestes: “Tres grans plaers hi ha aquest món: beure
a la taverna, jeure al bordell i cagar al prat”; “Tres coses fan
bon seny: bé escoltar, poc parlar i correctament respondre”; “Tres
pudors fora mida: pet de col, rot de rave i cos mort”.
De Ramón Llull, tenim el “Llibre de mil proverbis”. Vet-aquí una mostra: “Justícia ha major parentesch ab bondat que ab diners”; “Prudència riu, com imprudència plora”; “Pietat escusa e no acusa”. Anselm Turmeda també te un llibre d’aquest gènere, el “Llibre dels bons amonestacions” amb màximes com aquestes: “Entre les gents lo poc parlar és saviesa”; “Paraula no pot tornar, pus que és dita”; “Savi és l’home qui pot trempar la sua ira”.
De Ramón Llull, tenim el “Llibre de mil proverbis”. Vet-aquí una mostra: “Justícia ha major parentesch ab bondat que ab diners”; “Prudència riu, com imprudència plora”; “Pietat escusa e no acusa”. Anselm Turmeda també te un llibre d’aquest gènere, el “Llibre dels bons amonestacions” amb màximes com aquestes: “Entre les gents lo poc parlar és saviesa”; “Paraula no pot tornar, pus que és dita”; “Savi és l’home qui pot trempar la sua ira”.
Dins la llengua castellana sols basta llegir “El Quixot” que es
troba farcit d’un esplet de parèmies, sobretot per boca de Sancho
que mostra la saviesa popular, el realisme i sentit comú amb
enfilois de refranys.
Si tornam a la nostra llengua parlada fins fa poc, trobarem que les rondalles arreplegades per Mn. Alcover estan meselles de frases fetes ben nostres, de tal manera que Antoni Llull n’ha bestretes més de 5,600 mil i diu que encara n'hi ha més.
L’artanenc Jaume Alzamora Bisbal en el llibre “Espigolant dins l’antigor” (ed. Moll.- Mallorca.-2008) ens ofereix un extens recull de més de 10.000 refranys i dites de la nostra terra.
Seria molt llarga la llista de recopilacions de què s’han fetes de parèmies i això vol dir que dins la lingüística, dins la cultura, dins la moral, dins la sociologia, psicologia, identitat... d’un poble tenen un gran pes com a expressió de la seva manera de ser, pensar i sentir.
I “qui sembla a los seus no fa tort a ningú”.
Si tornam a la nostra llengua parlada fins fa poc, trobarem que les rondalles arreplegades per Mn. Alcover estan meselles de frases fetes ben nostres, de tal manera que Antoni Llull n’ha bestretes més de 5,600 mil i diu que encara n'hi ha més.
L’artanenc Jaume Alzamora Bisbal en el llibre “Espigolant dins l’antigor” (ed. Moll.- Mallorca.-2008) ens ofereix un extens recull de més de 10.000 refranys i dites de la nostra terra.
Seria molt llarga la llista de recopilacions de què s’han fetes de parèmies i això vol dir que dins la lingüística, dins la cultura, dins la moral, dins la sociologia, psicologia, identitat... d’un poble tenen un gran pes com a expressió de la seva manera de ser, pensar i sentir.
I “qui sembla a los seus no fa tort a ningú”.
Mariano Moragues Ribas de Pina.- DNI: 41331435
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada