MARIANO MORAGUES: Això ja és massa (14-09-2017)

«Bona gent: Altre pic perdonau que vos molesti, però s'olla me vessa. Si vos lleu ja direu si el detall vos pareix significatiu i quina significació li donau. Salut i bon humor. Mariano Moragues.»

Detalls

Hi ha detalls insignificants, que no signifiquen res o poca cosa, però n'hi ha d’altres que són significatius. I ens podem demanar, què significa que en el Parlament de Catalunya especialment i quasi únicament els diputats del PP i de Ciutadans són els únics que sovint parlen en castellà en les seves intervencions?

Alejandro Fernández (Portaveu del PP), Carlos Carrizosa i Inés Arrimades són els que el dia de les darreres sessions sobre el referèndum se’ls va poder escoltar sols en castellà.

En la celebració de la Diada de Catalunya que Ciutadans va fer apart , tant Albert Rivera, com Inés Arrimades feren els seus parlaments en Castellà.

Això és un detall, però no és ni neutre, ni insignificant, sino significatiu. No és perquè no saben parlar català, (per cert, és admirable lo bé que l’ha après Inés Arrimades), però la pregunta és, idò, per què?

Pentura volien dirigir-se en especial als catalans castellanoparlants que poden ser més reticents al sobiranisme; pentura perquè Ciutadans dels 24 diputats que té, 1O són nadius de fora de Catalunya i poden tenir més tendència al nacionalisme espanyol; pentura perquè es dirigien a un auditori espanyolista a través de la TV i a través d’ella arribar a la gent de fora de Catalunya; pentura es tracta d’escar la pesquera dels espanyolistes de Catalunya de de la resta de l’Estat; pentura...

Qui vulgui doni una explicació raonable, però que no ho passi amb avemaries, és significatiu i el cert és que amb el cantar es coneix l’aucell. L'explicació no és innòcua, de passa tu passa tu; hi ha segones intencions covant davall-davall.

Què s’amaga davall el llençol...?

Mariano Moragues Ribas de Pina

DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de Ll.M.E.) Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes. D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més informació

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968. N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog