Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Això ja és massa (14-09-2017)

«Bona gent: Altre pic perdonau que vos molesti, però s'olla me vessa. Si vos lleu ja direu si el detall vos pareix significatiu i quina significació li donau. Salut i bon humor. Mariano Moragues

Detalls

Hi ha detalls insignificants, que no signifiquen res o poca cosa, però n'hi ha d’altres que són significatius. I ens podem demanar, què significa que en el Parlament de Catalunya especialment i quasi únicament els diputats del PP i de Ciutadans són els únics que sovint parlen en castellà en les seves intervencions? 

Alejandro Fernández (Portaveu del PP), Carlos Carrizosa i Inés Arrimades són els que el dia de les darreres sessions sobre el referèndum se’ls va poder escoltar sols en castellà. 

En la celebració de la Diada de Catalunya que Ciutadans va fer apart , tant Albert Rivera, com Inés Arrimades feren els seus parlaments en Castellà. 

Això és un detall, però no és ni neutre, ni insignificant, sino significatiu. No és perquè no saben parlar català, (per cert, és admirable lo bé que l’ha après Inés Arrimades), però la pregunta és, idò, per què? 

Pentura volien dirigir-se en especial als catalans castellanoparlants que poden ser més reticents al sobiranisme; pentura perquè Ciutadans dels 24 diputats que té, 1O són nadius de fora de Catalunya i poden tenir més tendència al nacionalisme espanyol; pentura perquè es dirigien a un auditori espanyolista a través de la TV i a través d’ella arribar a la gent de fora de Catalunya; pentura es tracta d’escar la pesquera dels espanyolistes de Catalunya de de la resta de l’Estat; pentura... 

Qui vulgui doni una explicació raonable, però que no ho passi amb avemaries, és significatiu i el cert és que amb el cantar es coneix l’aucell. L'explicació no és innòcua, de passa tu passa tu; hi ha segones intencions covant davall-davall. 

Què s’amaga davall el llençol...?

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...