Passa al contingut principal

Manifest sobre el Referèndum català, signat per preveres de tot Catalunya


Encara no m'havia refet del que jo mateix havia publicat al meu mur de Facebook ahir mateix, dimarts 19 de setembre, on reproduïa aquest contengut:

«Creureu que, com a creient, aquests dies he trobat a faltar un pronunciament clar dels bisbes catalans en relació amb el procés independentista de Catalunya! En altres circumstàncies menys transcendentals per al país, sí que s'hi han pronunciat. Si més no, des de baix se'n senten algunes veus com aquesta...»

I hi reproduïa un text que explicitava «Cristians independentistes invoquen l'Evangeli per a justificar el 'Sí'»

No han transcorregut ni vint-i-quatre hores, quan m'arriba aquesta altra notícia  que s'encapçala així;

«Declaració sobre el referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d’octubre.

Els sotasignats, preveres al servei de les comunitats catòliques de Catalunya, moguts pels valors evangèlics i humanístics que representem i empesos per l’amor sincer al poble que volem servir, en sintonia amb els nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017),

MANIFESTEM que, valorant totes les circumstàncies que han portat a la convocatòria per part del Govern de la Generalitat d’un referèndum d’autodeterminació el proper 1 d’octubre i davant la impossibilitat de pactar les condicions per a dur-lo a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d’aquest referèndum, i

CONVIDEM els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència en exercici del dret fonamental que té qualsevol persona a expressar lliurement les seves posicions.

Vista la dificultat existent d’un diàleg serè i constructiu entre totes les parts, ens hem sentit moralment obligats a fer sentir la nostra veu en aquesta hora decisiva per al futur immediat de Catalunya i Espanya.

(Segueixen 20 signatures de preveres adscrits als arquebisbats de Tarragona i Barcelona, i als bisbats d'Urgell, Lleida, Terrassa, Girona, Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa i Vic, com també focolars, claretians, jesuïtes, cistercencs, escolapis i caputxins).

S'ha de reconèixer que, si més no, des de les bases de l'Església catòlica a Catalunya, també s'aixequen veus a favor de «votar en consciència en exercici del dret fonalmental que té qualsevol persona» el proper 1 d'octubre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle passa

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’