Salta al contingut principal

Manifest sobre el Referèndum català, signat per preveres de tot Catalunya


Encara no m'havia refet del que jo mateix havia publicat al meu mur de Facebook ahir mateix, dimarts 19 de setembre, on reproduïa aquest contengut:

«Creureu que, com a creient, aquests dies he trobat a faltar un pronunciament clar dels bisbes catalans en relació amb el procés independentista de Catalunya! En altres circumstàncies menys transcendentals per al país, sí que s'hi han pronunciat. Si més no, des de baix se'n senten algunes veus com aquesta...»

I hi reproduïa un text que explicitava «Cristians independentistes invoquen l'Evangeli per a justificar el 'Sí'»

No han transcorregut ni vint-i-quatre hores, quan m'arriba aquesta altra notícia  que s'encapçala així;

«Declaració sobre el referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d’octubre.

Els sotasignats, preveres al servei de les comunitats catòliques de Catalunya, moguts pels valors evangèlics i humanístics que representem i empesos per l’amor sincer al poble que volem servir, en sintonia amb els nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017),

MANIFESTEM que, valorant totes les circumstàncies que han portat a la convocatòria per part del Govern de la Generalitat d’un referèndum d’autodeterminació el proper 1 d’octubre i davant la impossibilitat de pactar les condicions per a dur-lo a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d’aquest referèndum, i

CONVIDEM els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència en exercici del dret fonamental que té qualsevol persona a expressar lliurement les seves posicions.

Vista la dificultat existent d’un diàleg serè i constructiu entre totes les parts, ens hem sentit moralment obligats a fer sentir la nostra veu en aquesta hora decisiva per al futur immediat de Catalunya i Espanya.

(Segueixen 20 signatures de preveres adscrits als arquebisbats de Tarragona i Barcelona, i als bisbats d'Urgell, Lleida, Terrassa, Girona, Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa i Vic, com també focolars, claretians, jesuïtes, cistercencs, escolapis i caputxins).

S'ha de reconèixer que, si més no, des de les bases de l'Església catòlica a Catalunya, també s'aixequen veus a favor de «votar en consciència en exercici del dret fonalmental que té qualsevol persona» el proper 1 d'octubre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...