Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Intentant esplugar algunes idees (04-09-2017)


«Bona gent: Altra vegada incordiant perquè hi ha coses que me vessen. Com sempre qui tengui res que dir i ganes que ho digui, jo li agrairé, perquè sempre pensen millor dos que un tot sol. Salut, aclariments i esperança. Mariano Moragues

La sobirania resideix en el poble espanyol

El PP, el Psoe i altres repeteixen per pa i per sal, com un “mantra”, que la sobirania resideix en el poble espanyol i que, per tant, si Catalunya vol fer un referèndum per independitzar-se d’Espanya haurien de poder votar tots els espanyols. 
 Se val barra per encistar aquesta figa. A on treu cap que els espanyols hagin de decidir el que volen els catalans. Però això va així, repetiu mil vegades un doiarro i molta gent se’l beurà. 
Vos imagineu que Anglaterra digués als escocesos hem de votar tots els anglesos si podeu independitzar-vos, o que la Comunitat Europea digués a Anglaterra res de “brexit”, no podeu partir fins que vos donem permís. 
A vegades ens volen fer creure que la Mare de Déu nomia Bet, que per cert seria més bo de fer creure que va tenir un fill essent verge, i ja veieu quanta gent s’ho ha empeçolat durant segles. 
És ben hora que passem pel sedàs els missatges dels polítics i dels religiosos, que sovint “donen figues per llanternes” i que aprenguem a “conèixer els coixos d’asseguts”. 
Per altra banda, tampoc s’atrevirien a fer un referèndum a tot l’Estat demanant si Catalunya pot ser independent, perquè la pregunta ja es veu que no te cap ni centener. 
Tampoc val l’excusa de la Constitució per negar la possibilitat del referèndum català, si el Govern del PP hagués volgut, podria haver estat un referèndum pactat. 
La Constitució no és l’obstacle, sols basta recordar que el 2011 la modificació de la Constitució amb el nou article 135 sobre l’estabilitat pressupostaria s’enllestí en 33 dies. 
Que no ens venguin amb perendengues i romanços, que sabem bé de quin punt calcen i de quines egos venen.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...