Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Intentant esplugar algunes idees (04-09-2017)


«Bona gent: Altra vegada incordiant perquè hi ha coses que me vessen. Com sempre qui tengui res que dir i ganes que ho digui, jo li agrairé, perquè sempre pensen millor dos que un tot sol. Salut, aclariments i esperança. Mariano Moragues

La sobirania resideix en el poble espanyol

El PP, el Psoe i altres repeteixen per pa i per sal, com un “mantra”, que la sobirania resideix en el poble espanyol i que, per tant, si Catalunya vol fer un referèndum per independitzar-se d’Espanya haurien de poder votar tots els espanyols. 
 Se val barra per encistar aquesta figa. A on treu cap que els espanyols hagin de decidir el que volen els catalans. Però això va així, repetiu mil vegades un doiarro i molta gent se’l beurà. 
Vos imagineu que Anglaterra digués als escocesos hem de votar tots els anglesos si podeu independitzar-vos, o que la Comunitat Europea digués a Anglaterra res de “brexit”, no podeu partir fins que vos donem permís. 
A vegades ens volen fer creure que la Mare de Déu nomia Bet, que per cert seria més bo de fer creure que va tenir un fill essent verge, i ja veieu quanta gent s’ho ha empeçolat durant segles. 
És ben hora que passem pel sedàs els missatges dels polítics i dels religiosos, que sovint “donen figues per llanternes” i que aprenguem a “conèixer els coixos d’asseguts”. 
Per altra banda, tampoc s’atrevirien a fer un referèndum a tot l’Estat demanant si Catalunya pot ser independent, perquè la pregunta ja es veu que no te cap ni centener. 
Tampoc val l’excusa de la Constitució per negar la possibilitat del referèndum català, si el Govern del PP hagués volgut, podria haver estat un referèndum pactat. 
La Constitució no és l’obstacle, sols basta recordar que el 2011 la modificació de la Constitució amb el nou article 135 sobre l’estabilitat pressupostaria s’enllestí en 33 dies. 
Que no ens venguin amb perendengues i romanços, que sabem bé de quin punt calcen i de quines egos venen.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...