Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja tenim armades les completes del nyic nyac (09-09-2017)


«Bona gent: Perdonau, però vaig envelat i pentura m'estic possant pesat. Pas ansia de dir dois i vos agrairia m'ajudassiu a no dir-ne, o al manco que siguin prenidors. Gràcies per la paciència, si la teniu i si no, vos comprenc. Salut i bon viatge fassi la cadernera. Mariano Moragues»

La repressió del referèndum fa pudor de franquisme i del seu anticatalanisme

No sé si la repressió posada en marxa per les “empreses” del PP (Tribunal Constitucional, Fiscalia, Tribunal Suprem, Ministeri de l’Interior, Cossos de seguretat...) farà sorgir més independentistes, és bastant probable que afegeixi al banyat, vists el èxits amb l’augment de l’independentisme que ha generat Rajoy i creixerà la “borratxera independentista” (Maillo dixit i fi de la cita). 
El que estic ben redesegur és que els independentistes que hi havia van més enfabiolats que un picat d’aranya roegant claus. 

Ei, gent del PP i ajudants!, alerta que qui pega la bocinada massa grossa sovint s’ofega, a la collita es veurà el fesol i qui l'ha feta que l’engrons. 

I per de prompte s’ha posat en contra del 80% de catalans que volien un referèndum, la cosa més democràtica del món (sic) i que hagués pogut ser pactada sense cap problema. 

Que no diguin pus mai més que estimen els catalans, tot lo més poden dir que n’estimen un 20%, i sobretot els que estan representats pels diputats que parlen castellà en el Parlament de Catalunya. 

Ja fa segles que es fa la llenya damunt els catalans, no sols amb l’aspecte econòmic, lingüístic, d’autogovern... (els mallorquins que som un poc majors i hem estudiat “Formación del Espíritu Nacional” en podem donar testimoni de l’anticatalanisme i molts encara no l’han esclovellat). 

Ara perquè més de la meitat (més de 3 milions) del catalans volen votar, els cau damunt la calabruixada de radicals, antidemocràtics, rebecos, sediciosos, autoritaris i finalment boixos que van engatats d’independentisme i curts de gambals perquè no se’n donen compte que volen una opció que sols els pot dur mals mig apocalíptics. 

I si tot fos més que per allò de “España una, grande i libre”, “en cuyos dominios no se pone el sol”? O més trist encara, perquè es perdia bona part de la marrota, essent Catalunya pel seu PIB la primera economia d’Espanya? 

Fora fer volteres i res més clar: amb la repressió en torn al referèndum no s’ha arreglat res i probablement en lloc d’esmolar s’hauran fet més osques. 

(No sé si per dir a això me podrien tancar, eh?).

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle passa

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’