Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja tenim armades les completes del nyic nyac (09-09-2017)


«Bona gent: Perdonau, però vaig envelat i pentura m'estic possant pesat. Pas ansia de dir dois i vos agrairia m'ajudassiu a no dir-ne, o al manco que siguin prenidors. Gràcies per la paciència, si la teniu i si no, vos comprenc. Salut i bon viatge fassi la cadernera. Mariano Moragues»

La repressió del referèndum fa pudor de franquisme i del seu anticatalanisme

No sé si la repressió posada en marxa per les “empreses” del PP (Tribunal Constitucional, Fiscalia, Tribunal Suprem, Ministeri de l’Interior, Cossos de seguretat...) farà sorgir més independentistes, és bastant probable que afegeixi al banyat, vists el èxits amb l’augment de l’independentisme que ha generat Rajoy i creixerà la “borratxera independentista” (Maillo dixit i fi de la cita). 
El que estic ben redesegur és que els independentistes que hi havia van més enfabiolats que un picat d’aranya roegant claus. 

Ei, gent del PP i ajudants!, alerta que qui pega la bocinada massa grossa sovint s’ofega, a la collita es veurà el fesol i qui l'ha feta que l’engrons. 

I per de prompte s’ha posat en contra del 80% de catalans que volien un referèndum, la cosa més democràtica del món (sic) i que hagués pogut ser pactada sense cap problema. 

Que no diguin pus mai més que estimen els catalans, tot lo més poden dir que n’estimen un 20%, i sobretot els que estan representats pels diputats que parlen castellà en el Parlament de Catalunya. 

Ja fa segles que es fa la llenya damunt els catalans, no sols amb l’aspecte econòmic, lingüístic, d’autogovern... (els mallorquins que som un poc majors i hem estudiat “Formación del Espíritu Nacional” en podem donar testimoni de l’anticatalanisme i molts encara no l’han esclovellat). 

Ara perquè més de la meitat (més de 3 milions) del catalans volen votar, els cau damunt la calabruixada de radicals, antidemocràtics, rebecos, sediciosos, autoritaris i finalment boixos que van engatats d’independentisme i curts de gambals perquè no se’n donen compte que volen una opció que sols els pot dur mals mig apocalíptics. 

I si tot fos més que per allò de “España una, grande i libre”, “en cuyos dominios no se pone el sol”? O més trist encara, perquè es perdia bona part de la marrota, essent Catalunya pel seu PIB la primera economia d’Espanya? 

Fora fer volteres i res més clar: amb la repressió en torn al referèndum no s’ha arreglat res i probablement en lloc d’esmolar s’hauran fet més osques. 

(No sé si per dir a això me podrien tancar, eh?).

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

  1. CORREGIU:

    "nyic-i-nyac"

    "m'estic *poSant pesat" > em faig pesat

    "ànsia"

    "ajudÀssiu"

    *almanco"

    "prenEdors"

    "Gràcies per la paciència, si EN teniu"

    *fassi > faCi

    Instal·leu el corrector ortogràfic i gramatical Languagetool.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...