Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja tenim armades les completes del nyic nyac (09-09-2017)


«Bona gent: Perdonau, però vaig envelat i pentura m'estic possant pesat. Pas ansia de dir dois i vos agrairia m'ajudassiu a no dir-ne, o al manco que siguin prenidors. Gràcies per la paciència, si la teniu i si no, vos comprenc. Salut i bon viatge fassi la cadernera. Mariano Moragues»

La repressió del referèndum fa pudor de franquisme i del seu anticatalanisme

No sé si la repressió posada en marxa per les “empreses” del PP (Tribunal Constitucional, Fiscalia, Tribunal Suprem, Ministeri de l’Interior, Cossos de seguretat...) farà sorgir més independentistes, és bastant probable que afegeixi al banyat, vists el èxits amb l’augment de l’independentisme que ha generat Rajoy i creixerà la “borratxera independentista” (Maillo dixit i fi de la cita). 
El que estic ben redesegur és que els independentistes que hi havia van més enfabiolats que un picat d’aranya roegant claus. 

Ei, gent del PP i ajudants!, alerta que qui pega la bocinada massa grossa sovint s’ofega, a la collita es veurà el fesol i qui l'ha feta que l’engrons. 

I per de prompte s’ha posat en contra del 80% de catalans que volien un referèndum, la cosa més democràtica del món (sic) i que hagués pogut ser pactada sense cap problema. 

Que no diguin pus mai més que estimen els catalans, tot lo més poden dir que n’estimen un 20%, i sobretot els que estan representats pels diputats que parlen castellà en el Parlament de Catalunya. 

Ja fa segles que es fa la llenya damunt els catalans, no sols amb l’aspecte econòmic, lingüístic, d’autogovern... (els mallorquins que som un poc majors i hem estudiat “Formación del Espíritu Nacional” en podem donar testimoni de l’anticatalanisme i molts encara no l’han esclovellat). 

Ara perquè més de la meitat (més de 3 milions) del catalans volen votar, els cau damunt la calabruixada de radicals, antidemocràtics, rebecos, sediciosos, autoritaris i finalment boixos que van engatats d’independentisme i curts de gambals perquè no se’n donen compte que volen una opció que sols els pot dur mals mig apocalíptics. 

I si tot fos més que per allò de “España una, grande i libre”, “en cuyos dominios no se pone el sol”? O més trist encara, perquè es perdia bona part de la marrota, essent Catalunya pel seu PIB la primera economia d’Espanya? 

Fora fer volteres i res més clar: amb la repressió en torn al referèndum no s’ha arreglat res i probablement en lloc d’esmolar s’hauran fet més osques. 

(No sé si per dir a això me podrien tancar, eh?).

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

  1. CORREGIU:

    "nyic-i-nyac"

    "m'estic *poSant pesat" > em faig pesat

    "ànsia"

    "ajudÀssiu"

    *almanco"

    "prenEdors"

    "Gràcies per la paciència, si EN teniu"

    *fassi > faCi

    Instal·leu el corrector ortogràfic i gramatical Languagetool.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...