Passa al contingut principal

Anselm Álvarez Santamaria

ANSELM ÀLVAREZ SANTAMARIA (Barcelona, 1938)
 

Neix el 28 de febrer de 1938, a Barcelona, fill d'Eusebio i Àngela. Mentre viu a Llucmajor, ingressa al Seminari Diocesà de Mallorca i s'ordena de capellà el 21 de desembre de 1961.
Se'n va a treballar al Perú, on pren la responsabilitat de rector de la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la prelatura de Chimbote. Fa classes a l'Instituto Agropecuario del Valle del Santa i Lacramarca. Es trau el títol de Professor de Secundària en l'especialitat de Religió i Filosofia. 

Després d'haver contret matrimoni civil l'any 1982, temps que transcorre entre la data de presentació de la sol·licitud de la seva secularització i quan li n'arriba concedida la dispensa, se secularitza oficialment el 14 de desembre de 1987.

Es casa per l'Església el 19 de gener de 1989, amb Felicita Elvira Calmet Fra, -qui ha treballat com a secretària d'un col·legi parroquial de les Mares Ursulines, a Miramar-San Miguel. A l'actualitat, jubilada, es dedica a ensenyar teixits a "crochet".
Durant més de 30 anys seguits treballa a centres educatius estatals fins que es jubila l'any 1998.
Viu a Perú, Magdalena del Mar, Lima 17. Manifesta el seu desig que l'Església qualque dia prengui consciència i s'adoni del molt que ha perdut i del sofriment que ha causat a moltíssima de gent.
Té dues filles, casades. Una viu a Mallorca i l'altra a Lima: Súmac Álvarez Calmet (1980), amb estudis d'Administració Hotelera, parla francès, anglès i alemany. Fa feina al grup Barceló. Està casada amb un mallorquí, Josep de Ramon Busquets, i viuen a Palma, a prop de la parròquia de Sant Sebastià.
L'altra, Micaela Àlvarez Calmet (1981), fa estudis a la Universitat de San Marcos, a Lima. És arqueòloga, amb un màster de la Universitat Complutense de Madrid. Està casada amb Carlos Roberto Higa Medina. Viuen al districte San Miguel de Lima.

A punt de complir 80 anys, n'Anselm es dedica a acompanyar els vellets d'un asil, un dia a la setmana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...