Salta al contingut principal

Anselm Álvarez Santamaria

Imatge
Escrita per
ANSELM ÀLVAREZ SANTAMARIA (Barcelona, 1938)
 

Neix el 28 de febrer de 1938, a Barcelona, fill d'Eusebio i Àngela. Mentre viu a Llucmajor, ingressa al Seminari Diocesà de Mallorca i s'ordena de capellà el 21 de desembre de 1961.
Se'n va a treballar al Perú, on pren la responsabilitat de rector de la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la prelatura de Chimbote. Fa classes a l'Instituto Agropecuario del Valle del Santa i Lacramarca. Es trau el títol de Professor de Secundària en l'especialitat de Religió i Filosofia. 

Després d'haver contret matrimoni civil l'any 1982, temps que transcorre entre la data de presentació de la sol·licitud de la seva secularització i quan li n'arriba concedida la dispensa, se secularitza oficialment el 14 de desembre de 1987.

Es casa per l'Església el 19 de gener de 1989, amb Felicita Elvira Calmet Fra, -qui ha treballat com a secretària d'un col·legi parroquial de les Mares Ursulines, a Miramar-San Miguel. A l'actualitat, jubilada, es dedica a ensenyar teixits a "crochet".
Durant més de 30 anys seguits treballa a centres educatius estatals fins que es jubila l'any 1998.
Viu a Perú, Magdalena del Mar, Lima 17. Manifesta el seu desig que l'Església qualque dia prengui consciència i s'adoni del molt que ha perdut i del sofriment que ha causat a moltíssima de gent.
Té dues filles, casades. Una viu a Mallorca i l'altra a Lima: Súmac Álvarez Calmet (1980), amb estudis d'Administració Hotelera, parla francès, anglès i alemany. Fa feina al grup Barceló. Està casada amb un mallorquí, Josep de Ramon Busquets, i viuen a Palma, a prop de la parròquia de Sant Sebastià.
L'altra, Micaela Àlvarez Calmet (1981), fa estudis a la Universitat de San Marcos, a Lima. És arqueòloga, amb un màster de la Universitat Complutense de Madrid. Està casada amb Carlos Roberto Higa Medina. Viuen al districte San Miguel de Lima.

A punt de complir 80 anys, n'Anselm es dedica a acompanyar els vellets d'un asil, un dia a la setmana.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Escrita per
Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...
7 comentaris
Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Escrita per
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació