Salta al contingut principal

Anselm Álvarez Santamaria

Imatge
Escrita per
ANSELM ÀLVAREZ SANTAMARIA (Barcelona, 1938)
 

Neix el 28 de febrer de 1938, a Barcelona, fill d'Eusebio i Àngela. Mentre viu a Llucmajor, ingressa al Seminari Diocesà de Mallorca i s'ordena de capellà el 21 de desembre de 1961.
Se'n va a treballar al Perú, on pren la responsabilitat de rector de la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la prelatura de Chimbote. Fa classes a l'Instituto Agropecuario del Valle del Santa i Lacramarca. Es trau el títol de Professor de Secundària en l'especialitat de Religió i Filosofia. 

Després d'haver contret matrimoni civil l'any 1982, temps que transcorre entre la data de presentació de la sol·licitud de la seva secularització i quan li n'arriba concedida la dispensa, se secularitza oficialment el 14 de desembre de 1987.

Es casa per l'Església el 19 de gener de 1989, amb Felicita Elvira Calmet Fra, -qui ha treballat com a secretària d'un col·legi parroquial de les Mares Ursulines, a Miramar-San Miguel. A l'actualitat, jubilada, es dedica a ensenyar teixits a "crochet".
Durant més de 30 anys seguits treballa a centres educatius estatals fins que es jubila l'any 1998.
Viu a Perú, Magdalena del Mar, Lima 17. Manifesta el seu desig que l'Església qualque dia prengui consciència i s'adoni del molt que ha perdut i del sofriment que ha causat a moltíssima de gent.
Té dues filles, casades. Una viu a Mallorca i l'altra a Lima: Súmac Álvarez Calmet (1980), amb estudis d'Administració Hotelera, parla francès, anglès i alemany. Fa feina al grup Barceló. Està casada amb un mallorquí, Josep de Ramon Busquets, i viuen a Palma, a prop de la parròquia de Sant Sebastià.
L'altra, Micaela Àlvarez Calmet (1981), fa estudis a la Universitat de San Marcos, a Lima. És arqueòloga, amb un màster de la Universitat Complutense de Madrid. Està casada amb Carlos Roberto Higa Medina. Viuen al districte San Miguel de Lima.

A punt de complir 80 anys, n'Anselm es dedica a acompanyar els vellets d'un asil, un dia a la setmana.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Escrita per
Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...
25 comentaris
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Escrita per
Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...
4 comentaris
Més informació