Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)


«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»

Drets humans malmenats i a la biorxa

Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”

Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’

L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.

Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i polítics.

Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:

Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és arbitraria.

Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la mar.

Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.

Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.

Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!

El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara que tengués un suport majoritari.

Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...