Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)


«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»

Drets humans malmenats i a la biorxa

Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”. 

Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’

L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.

Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i polítics.

Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:

Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és arbitraria.

Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la mar.

Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.

Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.

Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!

El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara que tengués un suport majoritari.

Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...