Les jerarquies
catòliques catalanes, tret d'algunes excepcions lamentables, gairebé
sempre s'han mostrat favorables a fer costat al poble de Catalunya en
les aspiracions màximes que pot reivindicar i assolir com a poble:
la seva sobirania plena.
És clar que les
seves manifestacions públiques no solen resultar mai del grat de
tothom. Mentre uns consideren que l’Església catalana es bolca amb la Generalitat d'altres opinen que
s'haurien d'haver mullat molt més en la defensa dels drets que té
el poble de Catalunya i en el rebuig i condemna enèrgica de les
actuacions dutes a terme, d'ordre d'un president del Govern espanyol,
valorat com un dels més corruptes d'Europa.
D'una banda,
s'esmenten fets que es relacionen amb els bisbes catalans, amb centenars de
sacerdots i amb desenes d'entitats cristianes, que demanen al Govern
espanyol que respecti l'autogovern de Catalunya i que permeti un
referèndum, just una setmana abans de l'1 d'octubre de 2017.
El manifest signat
per 300 capellans i diaques que crida els catòlics catalans a votar
l'1-O: “Davant la impossibilitat de pactar les condicions per
portar-ho a terme de forma acordada, considerem legítima i
necessària la realització d'aquest referèndum”.
Una trentena
d'institucions cristianes catalanes que també se solidaritzen amb
les protestes contra la detenció de catorze càrrecs de la
Generalitat i els registres en diverses dependències del govern
català.
Més d'una dotzena
d'entitats catòliques que difonen una carta en què mostren el seu
“suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes
actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de
dret”.
Pel que fa a ordes i
congregacions religioses, benedictins, cistercencs, claretians,
dominics, escolapis, germans de La Salle, jesuïtes, maristes, etc.
s'hi pronuncien obertament i clara.
Es fa al·lusió a
la comunitat catòlica de Catalunya, generadora de desenes de
manifestos condemnant les accions judicials contra els membres de la
Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es
pugui celebrar un referèndum.
En aquest assumpte,
s'hi veuen implicades des de les més altes instàncies de les
diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. Fins
i tot la Conferencia Episcopal Tarraconense,
que aplega tots els bisbes catalans (Tarragona, Barcelona, Urgell,
Tortosa, Lleida, Solsona, Girona, Sant Feliu del Llobregat, Terrassa
i Vic), fa pública una nota demanant que, “en aquest moment de la
història de Catalunya”, “es respectin els drets i les
institucions”.
Els bisbes catalans
ja havien difós el maig passat un altre comunicat en el qual
assenyalaven que “creiem
humilment que convé que siguin
escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que
sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment
la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment
tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la
societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els
serveis socials i les infraestructures.”
Només faltava que
també s'hi pronunciàs la Comissió Permanent de la ConferènciaEpiscopal Espanyola (CEE), formada per vint-i-quatre membres -entre
ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella,
l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric
Benavent-.
Als ulls d'alguns observadors, crida poderosament l'atenció el pes que hi
exerceixen aquests tres bisbes catalans a l'interior de la reunió
que redacta la «Declaración de la Comisión Permanente ante la
situación en Cataluña.
Basta llegir-ne el
text, per adonar-se que assumeix els desitjos i sentiments
manifestats de forma conjunta pels bisbes catalans; convida a pregar
perquè imperi el seny i el desig de ser justs i fraterns; apunta com
a solució el recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé
comú; assenyala un diàleg que salvaguardi els béns comuns durant
segles alhora que els drets propis dels diferents pobles que
conformen l'estat; ofereix la col·laboració episcopal per una
convivència pacífica i lliure entre tots.
Sembla que el PP no
acaba d'estar d'acord amb aquest comunicat que s'ha fet públic, de
la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Española sobre
el Referendum plantejat a Catalunya.
Sens dubte, s'hi
hagués volgut trobar un suport molt més explícit a la política
repressiva llançada des de Madrid contra Catalunya. Cosa que, pel que es veu, no s'ha
produït al llarg d'aquest escrit dels bisbes espanyols.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada