Passa al contingut principal

Jerarquies eclesiàstiques, davant del referèndum català


Les jerarquies catòliques catalanes, tret d'algunes excepcions lamentables, gairebé sempre s'han mostrat favorables a fer costat al poble de Catalunya en les aspiracions màximes que pot reivindicar i assolir com a poble: la seva sobirania plena.

És clar que les seves manifestacions públiques no solen resultar mai del grat de tothom. Mentre uns consideren que l’Església catalana es bolca amb la Generalitat d'altres opinen que s'haurien d'haver mullat molt més en la defensa dels drets que té el poble de Catalunya i en el rebuig i condemna enèrgica de les actuacions dutes a terme, d'ordre d'un president del Govern espanyol, valorat com un dels més corruptes d'Europa.

D'una banda, s'esmenten fets que es relacionen amb els bisbes catalans, amb centenars de sacerdots i amb desenes d'entitats cristianes, que demanen al Govern espanyol que respecti l'autogovern de Catalunya i que permeti un referèndum, just una setmana abans de l'1 d'octubre de 2017.

El manifest signat per 300 capellans i diaques que crida els catòlics catalans a votar l'1-O: “Davant la impossibilitat de pactar les condicions per portar-ho a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d'aquest referèndum”.

Una trentena d'institucions cristianes catalanes que també se solidaritzen amb les protestes contra la detenció de catorze càrrecs de la Generalitat i els registres en diverses dependències del govern català.

Més d'una dotzena d'entitats catòliques que difonen una carta en què mostren el seu “suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de dret”.

Pel que fa a ordes i congregacions religioses, benedictins, cistercencs, claretians, dominics, escolapis, germans de La Salle, jesuïtes, maristes, etc. s'hi pronuncien obertament i clara.

Es fa al·lusió a la comunitat catòlica de Catalunya, generadora de desenes de manifestos condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un referèndum.

En aquest assumpte, s'hi veuen implicades des de les més altes instàncies de les diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. Fins i tot la Conferencia Episcopal Tarraconense,  que aplega tots els bisbes catalans (Tarragona, Barcelona, Urgell, Tortosa, Lleida, Solsona, Girona, Sant Feliu del Llobregat, Terrassa i Vic), fa pública una nota demanant que, “en aquest moment de la història de Catalunya”, “es respectin els drets i les institucions”.

Els bisbes catalans ja havien difós el maig passat un altre comunicat en el qual assenyalaven que creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

Només faltava que també s'hi pronunciàs la Comissió Permanent de la ConferènciaEpiscopal Espanyola (CEE), formada per vint-i-quatre membres -entre ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent-. 

Als ulls d'alguns observadors, crida poderosament l'atenció el pes que hi exerceixen aquests tres bisbes catalans a l'interior de la reunió que redacta la «Declaración de la Comisión Permanente ante la situación en Cataluña.

Basta llegir-ne el text, per adonar-se que assumeix els desitjos i sentiments manifestats de forma conjunta pels bisbes catalans; convida a pregar perquè imperi el seny i el desig de ser justs i fraterns; apunta com a solució el recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú; assenyala un diàleg que salvaguardi els béns comuns durant segles alhora que els drets propis dels diferents pobles que conformen l'estat; ofereix la col·laboració episcopal per una convivència pacífica i lliure entre tots.

Sembla que el PP no acaba d'estar d'acord amb aquest comunicat que s'ha fet públic, de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Española sobre el Referendum plantejat a Catalunya.

Sens dubte, s'hi hagués volgut trobar un suport molt més explícit a la política repressiva llançada des de Madrid contra Catalunya. Cosa que, pel que es veu, no s'ha produït al llarg d'aquest escrit dels bisbes espanyols.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...