Passa al contingut principal

Jerarquies eclesiàstiques, davant del referèndum català


Les jerarquies catòliques catalanes, tret d'algunes excepcions lamentables, gairebé sempre s'han mostrat favorables a fer costat al poble de Catalunya en les aspiracions màximes que pot reivindicar i assolir com a poble: la seva sobirania plena.

És clar que les seves manifestacions públiques no solen resultar mai del grat de tothom. Mentre uns consideren que l’Església catalana es bolca amb la Generalitat d'altres opinen que s'haurien d'haver mullat molt més en la defensa dels drets que té el poble de Catalunya i en el rebuig i condemna enèrgica de les actuacions dutes a terme, d'ordre d'un president del Govern espanyol, valorat com un dels més corruptes d'Europa.

D'una banda, s'esmenten fets que es relacionen amb els bisbes catalans, amb centenars de sacerdots i amb desenes d'entitats cristianes, que demanen al Govern espanyol que respecti l'autogovern de Catalunya i que permeti un referèndum, just una setmana abans de l'1 d'octubre de 2017.

El manifest signat per 300 capellans i diaques que crida els catòlics catalans a votar l'1-O: “Davant la impossibilitat de pactar les condicions per portar-ho a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d'aquest referèndum”.

Una trentena d'institucions cristianes catalanes que també se solidaritzen amb les protestes contra la detenció de catorze càrrecs de la Generalitat i els registres en diverses dependències del govern català.

Més d'una dotzena d'entitats catòliques que difonen una carta en què mostren el seu “suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de dret”.

Pel que fa a ordes i congregacions religioses, benedictins, cistercencs, claretians, dominics, escolapis, germans de La Salle, jesuïtes, maristes, etc. s'hi pronuncien obertament i clara.

Es fa al·lusió a la comunitat catòlica de Catalunya, generadora de desenes de manifestos condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un referèndum.

En aquest assumpte, s'hi veuen implicades des de les més altes instàncies de les diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. Fins i tot la Conferencia Episcopal Tarraconense,  que aplega tots els bisbes catalans (Tarragona, Barcelona, Urgell, Tortosa, Lleida, Solsona, Girona, Sant Feliu del Llobregat, Terrassa i Vic), fa pública una nota demanant que, “en aquest moment de la història de Catalunya”, “es respectin els drets i les institucions”.

Els bisbes catalans ja havien difós el maig passat un altre comunicat en el qual assenyalaven que creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

Només faltava que també s'hi pronunciàs la Comissió Permanent de la ConferènciaEpiscopal Espanyola (CEE), formada per vint-i-quatre membres -entre ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent-. 

Als ulls d'alguns observadors, crida poderosament l'atenció el pes que hi exerceixen aquests tres bisbes catalans a l'interior de la reunió que redacta la «Declaración de la Comisión Permanente ante la situación en Cataluña.

Basta llegir-ne el text, per adonar-se que assumeix els desitjos i sentiments manifestats de forma conjunta pels bisbes catalans; convida a pregar perquè imperi el seny i el desig de ser justs i fraterns; apunta com a solució el recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú; assenyala un diàleg que salvaguardi els béns comuns durant segles alhora que els drets propis dels diferents pobles que conformen l'estat; ofereix la col·laboració episcopal per una convivència pacífica i lliure entre tots.

Sembla que el PP no acaba d'estar d'acord amb aquest comunicat que s'ha fet públic, de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Española sobre el Referendum plantejat a Catalunya.

Sens dubte, s'hi hagués volgut trobar un suport molt més explícit a la política repressiva llançada des de Madrid contra Catalunya. Cosa que, pel que es veu, no s'ha produït al llarg d'aquest escrit dels bisbes espanyols.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...