SABAL

M’arriben molt endins les paraules que m’adreça un capellà mallorquí, que no tenc el gust de conèixer personalment, però que té l’amabilitat de comunicar-me que fa pocs dies que ha rebut «la dispensa de l’exercici del ministeri i del celibat».  Ho fa, servint-se del meu blog «SABAL» (Secularitzats Associats de Balears), amb el qual s’ha trobat per casualitat, on ha pogut veure la llista que hi apareix de secularitzats de Balears Un més d’entre moltíssims! Es tracta del darrer cas de capellà diocesà «secularitzat», com jo mateix des de fa més de 40 anys. L’he afegit tot d’una a la llista dels més d’un centenar de sacerdots mallorquins que hem volgut fer la passa de rompre amb la mesura disciplinària d’un celibat clerical tan obligatori com poc evangèlic. Tan poc respectuós amb la dona, com irreverent davant Déu creador. Pel que em diu Ángel Reigadas Ramón , és el darrer capellà secularitzat a Mallorca: el passat dijous 9 de febrer de 2023, en signa el document a la seu del tribuna...

Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke , O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash. Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet , Miquel Company , Paco Suárez , Tomeu Morey i Anselm Álvarez,  a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers. Com passa el temps! Com discorre el nostre pas per aquest món! Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant! El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote «1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat. El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la p...

BERNAT POU GARCIAS L'endemà de la Festa dels Reis, m’acaben de comunicar la mort del bon amic algaidí, Bernat Pou Garcias (1929-2023), amb qui m’uneixen llaços d’amistat que queden enfortits, sobretot, quan compartim tasques pastorals al Perú, a la dècada dels anys setanta del segle passat.  Que descansi en pau! Els primers records que en tenc es remunten als anys d'estudis al Seminari diocesà de Mallorca, on vaig ingressar l'any 1955. Tot i que ell em duia sis anys per davant, pel fet de viure a Palma, durant les vacances compartíem, entre d'altres activitats, anades a la platja on m'admirava la seva capacitat de nedar estones llargues sense cansar-se... Sé que va néixer a Algaida el 16 de setembre de 1929. Fou ordenat capellà el 22 de desembre de 1962, i va ser destinat primerament a la parròquia dels Hostalets. Però hi romangué molt poc temps. L’any 1963 se n’anà a treballar a la parròquia de Huacho, Perú. Pel que he pogut saber, el bon amic Bernat prengué aques...

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser ...

Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n... Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals , «un home xapat a l’antiga». Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3) , em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda. Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari . I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número.  També hi aporta moltes i molt bones fotografi...

Gràcies a les informacions que em passa el bon amic palmesà Bernat Vicens Vich , arrib a saber més coses encara sobre la figura i l'obra excel·lent del nostre president Domingo Mateu Conti . Cosí bo del company d'estudis eclesiàstics bunyolí  Jaume Conti  i Borràs (1936-2018) , ex batle de Bunyola, qui s'exercí també entre d'altres càrrecs com a director del col·legi Pius XII de Ciutat, on vaig tenir la gran sort de treballar com a professor de Català per als alumnes de BUP i COU a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, Domingo Mateu Conti va ser membre d'aquella Cooperativa, pionera a l'àmbit educatiu de les Illes Balears.  També arrib a saber que els estius de 1971 i 1972 es va formant un equip de monitors per dur a terme les Colònies que es fan a Can Tàpera , subvencionades per Sa Nostra.  Dins d'aquell grup hi ha Domingo Mateu , Francisca Vidal , Bernat Vicens i d'altres caps joves, delitosos de tirar endavant amb una iniciativa nova,...

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere... Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell.  A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home» , de Thiago de Mello , traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català: Article 1.-  Es fa saber que a partir d’ara, la veritat serà un valor, que a partir d’ara la vida serà un valor. Article 2.-  Es fa saber que tots els dies de la setmana, Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”, tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí” Article 3.-  Es fa saber que a partir d’aquest moment i haurà gira-sols a totes les finestres, i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra, i que totes les finestres, tot el dia, han d’estar ...